L¡¯art de l¡¯antologia

El de l¡¯antologia ¨¦s un g¨¨nere delicat. La seva etimologia deriva del grec i designava una ¡°collida de flors¡±, per la qual cosa no ¨¦s dif¨ªcil imaginar la perip¨¨cia anal¨°gica que li acaba imputant el sentit de ¡°col¡¤lecci¨® dels millors¡± o, en altres casos, ¡°dels m¨¦s significatius¡±. Aquesta doble definici¨®, que ¨¦s la que activem per in¨¨rcia encara avui, sovint amaga que ¡°els millors¡± ho s¨®n amb relaci¨® a un criteri determinat i que ¡°els m¨¦s significatius¡± ho s¨®n amb relaci¨® a un tema o un problema. Per tant, seria d¡¯agrair que tota antologia an¨¦s acompanyada d¡¯un esfor? d¡¯explicitaci¨® ¡ªo, com a m¨ªnim, d¡¯una petita discussi¨®¡ª del criteri sobre el qual recolza la selecci¨®. Es tracta d¡¯un exercici del gust idiosincr¨¤tic de l¡¯ant¨°leg? Dep¨¨n d¡¯una certa po¨¨tica, que es defensa en aquesta mostra aristocr¨¤tica? ?s autoretrat o postulaci¨®, vessament de subjectivitat o afany d¡¯universalitat?

L¡¯antologia ¡°dels millors¡± ¨¦s, per definici¨®, canonitzadora, per¨° d¡¯una manera perillosament vaga. Potser per aix¨°, sempre m¡¯ha semblat m¨¦s interessant la que declina aix¨° dels millors i ho concreta en un g¨¨nere, en un tema, en un procediment. O, fins i tot, aprofita el car¨¤cter productiu de la recollida i visibilitza un g¨¨nere o una tradici¨®. Aquesta mena d¡¯antologia propositiva que era darrere de la consagraci¨® del Dirty Realism o de la visibilitzaci¨® definitiva del New Weird ¨¦s la que fa hist¨°ria tant en un sentit acad¨¨mic com en un de popular, i ¨¦s la que impulsava, el 2016, Deu contes ecofuturistes, que Males Herbes va publicar en col¡¤laboraci¨® amb els organitzadors del Cryptshow. Fa temps que sospito que els editors de Males Herbes, Ramon Mas i Ricard Planes, tenen una gr¨¤cia especial pel que toca l¡¯art de l¡¯antologia propositiva. La publicaci¨® de Savis, bojos i difunts. El conte decadentista en la literatura catalana (2018) madura aquesta gr¨¤cia i la culmina. El volum remena el canvi de segle i hi troba rareses d¡¯autors canonitzats i textassos d¡¯autors incomprensiblement relegats als atzars de les llibreries de vell. A m¨¦s, carrega contra la tend¨¨ncia historiogr¨¤fica de fixar r¨ªgidament moviments i corrents, i contra la centralitat del realisme hist¨°ric, que ha contribu?t, al parer de Mas, i tal com ho explica al pr¨°leg, a negligir certes riqueses liter¨¤ries.

A m¨¦s d¡¯una del¨ªcia, Savis, bojos i difunts ¨¦s un llibre important. Confirma que una antologia ¨¦s, i ha de ser, una intervenci¨®. Una relectura. Les antologies que envernissen consensos i llepen ferides no tenen cap mena d¡¯inter¨¨s i acaben inflant els estats de la q¨¹esti¨® de les tesis que els doctorands proven d¡¯acabar amb m¨¦s pressa que plaer. Potser per aix¨°, la feina de l¡¯antologador, si es vol ben feta, ¨¦s font d¡¯angoixes rendibilitzables liter¨¤riament. Si no em creuen, llegeixin de seguida The Anthologist (2009), de Nicholson Baker.