La sensaci¨® d¡¯inseguretat reapareix a Barcelona

Quan es pregunta a un grup d¡¯amics si Barcelona ¨¦s una ciutat insegura, el p¨¨ndol oscil¡¤la d¡¯extrem a extrem: des del que viu en tensi¨®, pendent de cada candidat a lladre que se li creua, fins al que considera que ¨¦s una bassa d¡¯oli. El bar¨°metre semestral de l¡¯Ajuntament ¡ªuna enquesta telef¨°nica a 800 ve?ns¡ª col¡¤loca de nou la seguretat com el primer problema de la ciutat. Feia una d¨¨cada que els barcelonins no li donaven aquest lloc. Des de llavors, l¡¯atur havia estat la principal preocupaci¨® dels ve?ns de la capital catalana, a excepci¨® de les dues ¨²ltimes enquestes, en qu¨¨ va destacar l¡¯encaix de Catalunya amb Espanya. ¡°Respon a un escenari que ja es coneix del per¨ªode precrisi¡±, explica M¨¤rius Boada, el director de l¡¯oficina municipal de dades.

¡°No s¨®n unes dades que sorprenguin, hi ha hagut un increment del 20% de la delinq¨¹¨¨ncia, b¨¤sicament a l¡¯Eixample i Ciutat Vella. La gent que viu en aquests barris coneix b¨¦ als que furten, als quals es dediquen a robar als pisos¡­ La percepci¨® d¡¯inseguretat existeix¡±, assegura Josep Cid, el coordinador d¡¯estudis de criminologia de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona (UAB). En espera que es faci el tancament del 2018, les dades fins al setembre apunten a un augment del 19,4% de la criminalitat a la ciutat, segons el balan? del Ministeri de l¡¯Interior.

De tots els delictes que es cometen, el 59% s¨®n furts (robatoris que es cometen sense viol¨¨ncia), que han crescut un 19,8%. ¡°?s una delinq¨¹¨¨ncia de primer m¨®n. Si es compara amb altres llocs, Barcelona no ¨¦s una ciutat insegura¡±, admet Cid. ¡°Per¨° les persones comparen amb la seva pr¨°pia experi¨¨ncia¡±, afegeix. Les dades tamb¨¦ apunten a un augment notable dels robatoris amb for?a en domicilis (20,3%) i dels robatoris violents (18,1%). ¡°?s la t¨ªpica reacci¨® de societat opulenta segura. Quan els pa?sos tenen menys viol¨¨ncia criminal, tenen m¨¦s furts i m¨¦s robatoris a casa¡±, explica el catedr¨¤tic en Dret Administratiu de la UAB Manuel Ballb¨¦.

Les xifres, aquest any, s¡¯han tradu?t en un fenomen amb nom propi: els narcopisos, que han trasbalsat els ve?ns del Raval, el barri que concentra la majoria dels delictes. Els immobles on es compren i es consumeixen drogues, principalment hero?na, han retornat al cor de la ciutat, aix¨ª com la imatge del consumidor consumit, vagarejant pels carrers per aconseguir diners per a la dosi seg¨¹ent. Les baralles, els robatoris i els problemes de conviv¨¨ncia s¡¯han disparat al seu voltant. Una sorollosa operaci¨® dels Mossos, que van desarticular 26 pisos, va pal¡¤liar temporalment la situaci¨®.

Per¨° per a la policia catalana un dels problemes m¨¦s delicats i urgents s¨®n els joves immigrants en situaci¨® administrativa irregular i sense fam¨ªlia, els coneguts com els MENA, que malviuen pel centre. Un de cada quatre detinguts a Barcelona respon al perfil MENA, la majoria per robatoris i furts, per¨° algun s¡¯ha vist implicat tamb¨¦ en violacions, que han crescut a la ciutat un 16,3% (de 92 a 107 agressions sexuals amb penetraci¨®). A tot aix¨° s¡¯afegeixen els rellotgers, els punters que busquen turistes per portar-los a clubs de c¨¤nnabis, la prostituci¨® nocturna a la Rambla que, de vegades aprofita per robar al turista begut, la di¨¹rna, al carrer d¡¯en Robador, i certa sensaci¨® de ¡°deixadesa¡±, amb paraules de Cid, i desordre al centre de la ciutat.

¡°No ¨¦s una paranoia, hi ha una base real¡±, indica l¡¯especialista en seguretat Gemma Gald¨®n, que considera que, a difer¨¨ncia d¡¯altres ocasions, el resultat del bar¨°metre municipal recolza en les estad¨ªstiques. ¡°La petita delinq¨¹¨¨ncia ¨¦s la que t¨¦ m¨¦s impacte sobre la ciutadania¡±, afegeix, sobre els furts i els robatoris, que en xifres absolutes s¨®n els que disparen els percentatges. A m¨¦s, hi ha la por per l¡¯amena?a terrorista. ¡°No nom¨¦s ¨¦s l¡¯atemptat de l¡¯any passat, ¨¦s tamb¨¦ el que llegim que passa en altres llocs¡±, subratlla.

I com a ¨²ltim ingredient de l¡¯amanida, Gald¨®n destaca les properes eleccions municipals. ¡°L¡¯¨¨mfasi medi¨¤tica t¨¦ tamb¨¦ que veure amb la campanya electoral¡±, assegura, perqu¨¨ es tracta d¡¯un ¡°tema molt llaminer¡±. Cid, en canvi, no creu que la sensaci¨® d¡¯inseguretat estigui viciada pel context pol¨ªtic. ¡°?s una q¨¹esti¨® bastant objectiva. La gent, que se n¡¯havia despreocupat els ¨²ltims temps, ara va m¨¦s atenta quan agafa el metro o camina per Ciutat Vella¡±, diu.

¡°Hist¨°ricament, el Raval ha estat una zona molt fr¨¤gil i vulnerable, on el mercat de la droga i la delinq¨¹¨¨ncia era molt clar. Va millorar en l¡¯etapa de Pasqual Maragall [alcalde socialista entre el 1982 i el 1997], per¨° no ¨¦s un lloc que es pugui desatendre¡±, explica Cid, sobre les possibles causes que han portat al creixement de la delinq¨¹¨¨ncia. I assenyala com a s¨ªmptoma inequ¨ªvoc de la seva degradaci¨® que hi hagi ve?ns que esperin guanyar m¨¦s per anar-se¡¯n. ¡°?s injust que es tingui m¨¦s seguretat si es viu en un barri o en un altre¡±, critica.

M¨¦s enll¨¤ de la lluita policial contra la criminalitat, Gald¨®n creu que ¡°no ser¨¤ f¨¤cil¡± revertir la sensaci¨® d¡¯inseguretat, que atribueix a una ¡°din¨¤mica global¡±, amb el terrorisme com a punta de llan?a. Cid proposa m¨¦s pres¨¨ncia policial i una vertebraci¨® ve?nal millor per plantar cara i posar nom als que cometen els delictes.