1929, l¡¯any de dos cracs del c¨°mic

Aquest any ple d'aniversaris al m¨®n del c¨°mic ¡ªBatman, que arriba a octogenari; Ast¨¨rix, un jovencell de 60 anys o el nostre Guerrer de l'Antifa?, que en fa 75¡ª comen?a amb la commemoraci¨® del naixement de dos personatges que comparteixen edat i estatus d'icones de la cultura popular: els famos¨ªssims Tint¨ªn i Popeye. Tots dos van n¨¦ixer ara fa nou d¨¨cades, el 1929, l'any del crac, que va quedar associat en la hist¨°ria a l'inici de la Gran Depressi¨® i que, no obstant aix¨°, va arrencar amb aquestes dues fites fundacionals del nov¨¨ art com a suprem art de la gran evasi¨®.

La creaci¨® d'Herg¨¦ es va comen?ar a publicar a les p¨¤gines de Le?Petit Vingti¨¨me el 10 de gener del 1929. El jove i eixerit reporter de tup¨¨ indomable, bombatxos irrenunciables i acompanyat del seu fidel fox terrier Mil¨², iniciava les seves aventures amb Tint¨ªn al pa¨ªs dels soviets, una visi¨® ing¨¨nua de la Uni¨® Sovi¨¨tica, molt influenciada per l'anticomunisme de l'abat Wallez, director de la publicaci¨® i admirador declarat de Mussolini. Un ¡°pecat de joventut¡±, com l'autor va remarcar moltes vegades, per¨° que va tenir un ¨¨xit brutal malgrat l'encara tosc estil del jove dibuixant, molt influenciat per l'elegant tra? de l¨ªnia fina de dibuixants com George McManus o Alain Saint-Ogan.

Tint¨ªn naixia com a evoluci¨® natural de l'anterior personatge d'Herg¨¦, l'escolta Totor, per¨° amarat d'actualitat perqu¨¨ seguia el model d'intr¨¨pids reporters com Robert Sex¨¦, que acabava de fer la volta al m¨®n amb moto, o del jove dan¨¨s Palle Huld, un adolescent p¨¨l-roig amb pantalons bombatxos que havia emulat Phileas Fogg, per¨° reduint el trajecte a nom¨¦s 44 dies. Tint¨ªn ben aviat va esdevenir una icona de la cultura francobelga, instaurant tot un estil gr¨¤fic i narratiu. Encara que la majoria dels ¨¤lbums es van publicar abans dels anys cinquanta (l'¨²ltim, inacabat, es va editar el 1986), la creaci¨® d'Herg¨¦? va transcendir totalment el c¨°mic, adaptant-se al cinema (amb una de les pel¡¤l¨ªcules rodada en part a la Comunitat Valenciana, Tint¨ªn i el misteri de les taronges blaves), a dibuixos animats i creant tota una cultura del merchandising?al voltant seu, tan referencial i reconeixible com lucrativa. Malgrat les moltes pol¨¨miques que sempre van envoltar el personatge i el seu creador, en molts casos amb acusacions que oblidaven el context hist¨°ric de la seva producci¨®, Tint¨ªn es va erigir en un referent absolut de tot un estil de fer c¨°mics i il¡¤lustraci¨®, que el dibuixant Joost Swarte va batejar com a l¨ªnia clara. Encara que Herg¨¦ va comentar en moltes entrevistes que no volia que la seva creaci¨® sobrevisqu¨¦s el seu creador (com ha passat amb la majoria dels cl¨¤ssics del c¨°mic francobelga, de Spirou a Ast¨¨rix), s'elucubra que abans del 2052, any en qu¨¨ el personatge passaria al domini p¨²blic, la controvertida companyia Moulinsart, gestora dels drets d'Herg¨¦, no dubtar¨¤ a rellan?ar el jove reporter, per a alegria de molts i horror d'altres. En tot cas, no hi ha dubte que, 90 anys despr¨¦s, Tint¨ªn mant¨¦ la seva m¨¤gia, i la seva din¨¤mica narrativa visual continua sent un exemple per als nous autors.

Tot just una setmana despr¨¦s, el 17 de gener del 1929, les vinyetes de la tira di¨¤ria Thimble Theatre, d'E. C. Segar (iniciada 10 anys abans i protagonitzada pels germans Castor i Olive Oyl), presentaven un particular i estramb¨°tic personatge: un mariner borni, amb una eterna pipa i avantbra?os musculosos que, davant la pregunta del protagonista sobre si era mariner, responia amb sorna: ¡°Ya think I¡¯m a cowboy?¡± (Qu¨¨ et penses que soc, un cowboy?). El personatge va tenir tanta acceptaci¨® que ben aviat la s¨¨rie va passar a dir-se Thimble Theatre Starring Popeye?i va comen?ar a protagonitzar les aventures de la tira, i gaireb¨¦ immediatament va fer el salt als dibuixos animats, gr¨¤cies a un dels grans genis de l'animaci¨®, Max Fleischer, que el va incloure com a personatge dels episodis de Betty Boop. De nou, el mariner va monopolitzar les aventures i es va convertir en una estrella que reclamava una s¨¨rie pr¨°pia, Popeye the Sailor, que va arribar a tenir m¨¦s de 200 episodis. Entre les caracter¨ªstiques m¨¦s famoses de Popeye hi ha la seva incre?ble for?a i la seva invulnerabilitat, per les quals molts te¨°rics el consideren un dels fundadors del g¨¨nere de superherois. Curiosament, en els seus inicis, els poders del mariner borni tenien un origen ben diferent: naixien d'haver fregat el cap de la gallina m¨¤gica Bernice. Per¨° el Govern nord-americ¨¤ va aprofitar l'¨¨xit del personatge per promoure el consum d'espinacs durant la Gran Depressi¨® (a les quals err¨°niament se'ls havia assignat un incre?ble contingut en ferro), introduint la ingesta d'aquestes verdures com la ra¨® de la incre?ble for?a de Popeye.

La campanya va ser un ¨¨xit sense precedents i la figura de Popeye obrint una llauna d'espinacs es va convertir en una icona de la cultura nord-americana, que va arribar a tenir fins i tot el seu propi serial radiof¨°nic, la qual cosa el certifica com un dels primers fen¨°mens transm¨¨dia. Segar va signar aventures meravelloses del personatge, gaireb¨¦ delirants, per¨° sempre amb un p¨°sit de den¨²ncia i cr¨ªtica social que s'insinuava gr¨¤cies al sentit com¨² (i una mica de cinisme) del fam¨®s mariner. La s¨¨rie va ser tan coneguda que molts dels seus personatges formen part de la cultura comercial americana: el golafre Wimpy va donar nom a una de les cadenes d'hamburgueseries m¨¦s importants del pa¨ªs; mentre que el fant¨¤stic Eugene el Jeep, una mascota amb poders incre?bles, va inspirar el nom dels famosos totterrenys militars.

El mes de gener del 1929 va ser pr¨°dig per al c¨°mic dels EUA: a la s¨¨rie de Segar cal afegir-hi l'inici de les adaptacions al c¨°mic de s¨¨ries de la literatura popular tan famoses com Buck Rogers o Tarzan, que van aportar nous g¨¨neres al c¨°mic que despr¨¦s es van reconvertir en necessaris espais d'evasi¨® i exotisme escapista durant la Depressi¨®.

Tint¨ªn i Popeye van aconseguir traspassar les vinyetes per convertir-se en part fonamental de la imatgeria del segle XX, icones reconeixibles d'una cultura popular constru?da al voltant del nov¨¨ art.