Llu¨ªs Duch, un savi en el laberint ambigu

¡°Fem el que fem, estem sempre en l¡¯actitud de qui marxa, perqu¨¨ aix¨ª vivim, sempre acomiadant-nos¡±. En aquesta par¨¤frasi dels versos finals de la vuitena Elegia de Duino, de Rainer Maria Rilke, Llu¨ªs Duch ?lvarez (Barcelona, 1936- Monestir de Montserrat, 2018) semblava trobar-hi la xifra po¨¨tica, el diapas¨® de la inquietud existencial que en notable mesura, ja des dels seus primers treballs fins al seu trasp¨¤s recent, ha emp¨¨s la seva cabalosa obra al llarg de mig segle, sigui la impresa en una quarantena de llibres i en centenars d¡¯articles, traduccions, opuscles i pr¨°legs; sigui la que de viva veu regalava, amb senzilla cordialitat, als qui vam tenir el goig de tractar-lo.

Ara, per¨°, que el comiat ¨¦s irrevocable i arriba l¡¯hora dels balan?os, astora constatar que una de les m¨¦s s¨°lides i originals propostes filos¨°fiques fetes a Catalunya i a Espanya en el darrer mig segle provingui d¡¯un autor que es declarava ¡°ocell de bosc¡±; alg¨² que, volgudament marginal i heterodox respecte de quasi totes les ortod¨°xies ¡ªincloses les eclesials, monjo de Montserrat com era des del 1961¡ª, sempre insistia a presentar-se com a simple antrop¨°leg, malgrat el valor de les seves incursions teol¨°giques i filos¨°fiques. Un pensador, per cert, persuadit que bona part de l¡¯establishment filos¨°fic ha renunciat a pensar el pol¨ªedre hum¨¤ en la seva radical integritat, sigui en benefici de la hiperespecialitzaci¨® acad¨¨mica, sigui en el de la fugida d¡¯estudi i autoreclusi¨® en les estetitzants torres d¡¯ivori que avui, a m¨¦s dels rumiadors de l¡¯art pour l¡¯art, bressolen els nous clergues d¡¯un subg¨¨nere kitsch de l¡¯autoajuda, disfressat de sermo ethicus amb pedigr¨ª intel¡¤lectual.

Duch estudi¨¤ a fons el fenomen hum¨¤ defugint tals frivolitats, conscient que l¡¯antropologia que li calia cultivar no era tant la d¡¯estirp francesa o brit¨¤nica, de biaix m¨¦s aviat etnogr¨¤fic i empirista, com la de llinatge germ¨¤nic: un logos sobre l¡¯anthropos de marcat accent filos¨°fic i simb¨°lic, hol¨ªsticament concernit per la paradoxal, contingent i ambigua conditio humana, ¨¦s a dir, per la laber¨ªntica experi¨¨ncia de les persones reals en els seus espais i temps de vida, sempre inserides en trajectes biogr¨¤fics i hist¨°rics incerts, i per tant enfrontades a desafiadores cru?lles que les obliguen a escollir ¡ªconstrenyides pel deure de decidir, m¨¦s que pel dret de fer-ho.

Gosaria afegir, emprant una locuci¨® que ell no usava, que tant el tarann¨¤ basal com l¡¯intel¡¤lecte de Duch estaven amarats per un sentiment dram¨¤tic de la vida allunyat de l¡¯¨ªdem tr¨¤gic consagrat per Schopenhauer, Kierkegaard i Unamuno; molt m¨¦s propers, de fet, a la concepci¨® de la hist¨°ria com a drama ¡ªsens dubte problem¨¤tic per¨° almenys en pot¨¨ncia soluble¡ª d¡¯autors tan diferents com Berlin, Aron o el mateix Ortega: l¡¯exist¨¨ncia de dones i homes s¡¯expressa amb infinitius, al llarg d¡¯un cam¨ª in statu vitae que nom¨¦s la mort clausura; i les seves experi¨¨ncies singulars, amb gerundis, perqu¨¨ fins que la parca arriba han de viure en trajecte: fent i fent-se. En el rerefons, ¨¦s clar, hi batega un catolicisme de signe ¨¨tic i socialitzant, alhora admirador del franciscanisme i del pels seus fruits els coneixereu de l¡¯evangelista Mateu; una fe que ell entenia, a la manera de Pascal o Horkheimer, com a arriscada, esperan?ada aposta en qu¨¨ ¡°ni el mal ni la mort no tinguin la darrera paraula¡±.

La formaci¨® intel¡¤lectual de Duch abeura de dues tradicions, ¡°Atenes i Jerusalem¡±, que va saber entreteixir amb rigor i originalitat. D¡¯entrada, durant els anys seixanta, de la seva educaci¨® teol¨°gica i filos¨°fica, de matriu escol¨¤stica, al Monestir de Montserrat, la qual el feu ¨ªntim coneixedor de les dues grans cultures, la grecollatina i la judeoristiana, i de la seva conflictiva coexist¨¨ncia en la hist¨°ria d¡¯Occident. Aix¨° implicava, del costat d¡¯¡°Atenes¡±, estudiar una tradici¨® filos¨°fica vinculada sobretot al passat i a la metaf¨ªsica de la subst¨¤ncia, a la mem¨°ria i als or¨ªgens, i a la idea protol¨°gica d¡¯etern retorn a les fonts. Per¨° tamb¨¦, del costat de ¡°Jerusalem¡±, explorar una altra de teol¨°gica ¡ªa l¡¯empara d¡¯autors jueus, protestants i cat¨°lics com Rosenzweig, Tillich, Bultmann, Rahner o Barth¡ª, vinculada m¨¦s aviat al futur i a la metaf¨ªsica de la Hist¨°ria, a la imaginaci¨® i a l¡¯esperan?a, i a la idea escatol¨°gica de trajecte en cerca d¡¯una ¨¤rdua redempci¨® que malgrat tot desitjava possible.

Despr¨¦s, per¨°, entre els anys setanta i vuitanta, a aquesta paideia cl¨¤ssica s¡¯hi afeg¨ª la seva fonda immersi¨® en l¡¯antropologia filos¨°fica d¡¯encuny germ¨¤nic, un corrent de pensament forjat a principis del segle XX per autors com Cassirer, Scheler, Gehlen, Plessner o Rombach, l¡¯obra dels quals va espr¨¦mer durant les seves tres llargues estades d¡¯estudi a T¨¹bingen, Munic i M¨¹nster. De la m¨¤ de Bloch i Blumemberg, dels quals fou alumne, i de la de Seckler, el seu director de tesi, Duch descobr¨ª un territori filos¨°fic que abans d¡¯ell romania gaireb¨¦ ignot al nostre pa¨ªs, i que, de llavors en?¨¤, la seva ingent inquisici¨® ha convertit en un dels m¨¦s valuosos llegats intel¡¤lectuals de les darreres d¨¨cades, a Catalunya, a Espanya i en l¡¯¨¤mbit hisp¨¤nic en general.

El mateix Duch caracteritzava l¡¯antropologia que va conrear com un camp ¡°polic¨¨ntric¡± de sabers i q¨¹estions, perqu¨¨ en efecte van ser molts, i molt diversos, els que la seva indagaci¨® va abastar. Encara que tal presentaci¨® responia, sobretot, a la seva gens fingida mod¨¨stia ¡ªla d¡¯un savi que ho era per saber-se ignorant¡ª, s¡¯hi advertia una ferma persuasi¨® de fons: mentre que la filosofia ortodoxa, sobretot la m¨¦s academicista, es vol sist¨¨mica i arquitect¨°nicament travada, l¡¯antropologia que Duch pacientment elabor¨¤ ¡ª ¡°una esp¨¨cie de filosofia de la cultura¡±¡ª compr¨¨n la imponent diversitat d¡¯excepcions i d¡¯iteracions, de facetes patents o latents, d¡¯expl¨ªcits i d¡¯impl¨ªcits, de paradoxes i contradiccions inherents a la humana conditio, aix¨° ¨¦s, la concreta exist¨¨ncia i experi¨¨ncia dels subjectes humans en els seus trajectes hist¨°rics, personals i col¡¤lectius. I ho fa a partir de premisses te¨°riques i metodol¨°giques que ell va contribuir decisivament a innovar, conscient que una problem¨¤tica tan intricada requeria aplicar el pascali¨¤ esprit de finesse, i no nom¨¦s l¡¯esprit geometrique de les ci¨¨ncies dures. Vet aqu¨ª l¡¯impuls del seu pensament, d¡¯inconfusible riquesa i estil. I tamb¨¦ el dels il¡¤luminadors neologismes ¡ªcom ara emparaulament, logom¨ªtica o coimplicaci¨®¡ª que va encunyar. Tot seguit es presenten en succinta, i empobridora, glossa.

Estructura/Hist¨°ria. Duch troba ben d¡¯hora, en el binomi estructura/Hist¨°ria, un dels pilars del seu pensament. I ho fa tot refutant tant els positivismes com la dial¨¨ctica hegeliana. Aquells, perqu¨¨ postulen una realitat degradada en mera cosa i quantitat, a m¨¦s d¡¯una correlativa episteme redu?da a evid¨¨ncia o demostraci¨®; i aquesta, perqu¨¨ la seva fe metaf¨ªsica en la superaci¨® sint¨¨tica de les contradiccions inspira un absolutisme del progr¨¦s que mena al desastre.

Per ell, en canvi, l¡¯anthropos no pot ser concebut, nom¨¦s, com un ¨¦sser dotat de parmen¨ªdea subst¨¤ncia, permanent i conclosa; ni tampoc, nom¨¦s, com un ¨¦sser hist¨°ric que, heracl¨ªteament, seria a penes mutaci¨® i conting¨¨ncia. Altrament, el singularitza la insuperable tensi¨® entre l¡¯estructural i l¡¯hist¨°ric: entre all¨° com¨² als humans de totes les latituds i temps ¡ªel llenguatge, el s¨ªmbol, la hist¨°ria, la narraci¨®, la pol¨ªtica, la religi¨®, la cultura o el culte¡ª i les m¨²ltiples expressions que aquestes constants van trobant, in fieri, en el curs de les respectives hist¨°ries. L¡¯¨¦sser hum¨¤ ¨¦s loquens, narrans, religiosus, animal pol¨ªtic o animal cultural, en efecte, universalitat estructural que garanteix l¡¯essencial igualtat de totes les societats i persones. Alhora, per¨°, aquestes han de parlar lleng¨¹es singulars; narrar i narrar-se mitjan?ant incomptables relats; experimentar el transcendent a trav¨¦s de religions i cultes concrets; formar part d¡¯una cultura ¡ªo d¡¯un trenat de cultures¡ª particular, afai?onada per les respectives tradicions i hist¨°ries.

Per a Duch, l¡¯¨¦sser hum¨¤, i la hist¨°ria col¡¤lectiva, s¨®n coincid¨¨ncia de contraris, sovint inconciliables: ¨¤ngel i b¨¨stia alhora

Emparaulament. Cultural, cultual i simb¨°lic, l¡¯hum¨¤ ¨¦s un ¨¦sser de mediacions que viu emparaulant els seus mons i a si mateix, convicci¨® en qu¨¨ ressonen, per descomptat, el G¨¨nesi b¨ªblic i l¡¯evangeli de sant Joan, en virtut dels quals ¡°al principi, hi havia la paraula [DE D?U]per la qual van existir totes les coses¡±; per¨° tamb¨¦ els ecos de la moderna filosofia del llenguatge d¡¯arrel humboldtiana, tan rellevants en el linguistic turn de la filosofia anal¨ªtica i, sobretot, en l¡¯hermen¨¨utica del segle XX. De seguida cal afegir, tanmateix, que la noci¨® d¡¯emparaulament en discrepa parcialment, ja que abasta el ventall sencer del poliglotisme hum¨¤, les m¨²ltiples expressivitats d¡¯un anthropos condemnat a traduir i a interpretar, at¨¨s que sempre es troba exposat a l¡¯alteritat, aliena i pr¨°pia, i al canvi incessant: empla?at en un provisional ara i ac¨ª, entre la rememoraci¨® del passat i la imaginaci¨® del possible, confrontat a l¡¯abs¨¨ncia, la incertesa i l¡¯ambig¨¹itat.

Logom¨ªtica. Duch impugna l¡¯imperi del racionalisme de via estreta, exaltador d¡¯un logos ent¨¨s en termes exclusivament abstractes, l¨°gics i instrumentals; i, amb ell, l¡¯abusiva extrapolaci¨® del m¨¨tode cient¨ªfic, positivista i hipoteticodeductiu, al conjunt del pol¨ªedre hum¨¤. D¡¯aquest reduccionisme colossal deriva el desolador cientifisme, instrumental i quantificador, amb qu¨¨ l¡¯homo economicus pret¨¦n resoldre, debades, la seva problem¨¤tica instal¡¤laci¨® ens els mons que va construint ¡ªamb freq¨¹ents caigudes en la cat¨¤strofe o la barb¨¤rie.

L¡¯alternativa que Duch proposa implica, de fet, una rehabilitaci¨® de la Il¡¤lustraci¨® en clau logom¨ªtica, neologisme que ell mateix va encunyar als anys setanta arran de les seves recerques doctorals sobre el pensament de Mircea Eliade. Tal rehabilitaci¨® refuta tant el monocentrisme del logos com el del mythos. En el primer veu la clau de volta dels sofisticats sistemes de poder vigents; del ferotge desencantament tecnocr¨¤tic del m¨®n; de l¡¯explotaci¨®, cosificaci¨® i alienaci¨® dels individus; i del devastador espoli de la naturalesa. I en el segon, exaltador del m¨ªtic a costa del l¨°gic, la font de les supersticions i religions substitutives que proliferen arreu, des dels proteics rostres del gnosticisme, l¡¯estetitzaci¨® i el psicologisme fins al ventall de cultes ¡ªa la tecnologia, al cos, al progr¨¦s o a l¡¯etnos identitari¡ª amb qu¨¨ la postmodernitat globalitzada es reencanta i remititza.

Coimplicaci¨®. Aix¨ª doncs, logos i mythos coexisteixen sempre, en inestable equilibri: hi ha d¡¯haver logos en el mythos, perqu¨¨ sense la cr¨ªtica racional aquest desemboca en la bogeria; per¨° tamb¨¦ mythos en el logos, ja que, sense la cr¨ªtica raciosensible que la imaginaci¨®, la poesia, la narraci¨® i l¡¯art procuren, la sola ra¨® esdev¨¦ un somni que produeix monstres, com va intuir Goya. Des de les seves primerenques inquisicions sobre del mite, la religi¨® i el s¨ªmbol, Duch va recrear fecundament la divisa de Nicolau de Cusa: inexorablement, ara i sempre, l¡¯¨¦sser hum¨¤ ¨¦s coincid¨¨ncia de contraris (coincidentia oppositorum), i en les realitats que fa i viu coexisteixen facetes no nom¨¦s diverses, sin¨® sovint inconciliables, coimplicades en una fr¨¤gil i paradoxal homeostasi. Tant la vida personal com la hist¨°ria col¡¤lectiva estan irresolublement condicionades per la coimplicaci¨® de mythos i logos, ja ho hem vist; per¨° tamb¨¦ per la de pres¨¨ncies i abs¨¨ncies, expl¨ªcits i impl¨ªcits, records i imaginacions, centres i perif¨¨ries, llums i ombres, a prioris i a posterioris, Orient i Occident, Romanticisme i Il¡¤lustraci¨®, finals i or¨ªgens.

Per Duch, en canvi, el fenomen hum¨¤ ¨¦s nom¨¦s comprensible a partir de la coimplicaci¨® entre la perman¨¨ncia (l¡¯estructura) i el canvi (la hist¨°ria), ¨¦s a dir, entre les insuperables limitacions i mancances dels ¨¦ssers humans i els seus marges relatius de decisi¨®, creaci¨® i llibertat. Aqu¨ª rau, t¨¤citament, una renovadora filosofia de la hist¨°ria: per m¨¦s anhelats que siguin, tant el retorn al parad¨ªs com l¡¯arribada a la utopia s¨®n impossibles, perqu¨¨ l¡¯anthropos ¡ªens finit que se somia infinit¡ª no pot deixar de ser contingent, indefinit i ambigu: ¨¤ngel i b¨¨stia alhora.

Savi heterodox, admirat per molts, l¡¯adelitava el sentit de l¡¯humor jueu; ell en cultivava un d¡¯enginy¨®s i compassiu, d¡¯ir¨°nica cordialitat

Antropologia i teologia. A m¨¦s d¡¯abastar multitud de problem¨¤tiques, la noci¨® de coimplicaci¨® basteix el mateix edifici te¨°ric que Duch posa dempeus, fruit de la complexio oppositorum entre la fe cristianocat¨°lica i la passi¨® pels mons humans: entre el pol religi¨®s i teol¨°gic, d¡¯una banda, i el pol social i antropol¨°gic, de l¡¯altra. En virtut de la seva fe pascaliana, sap que l¡¯abordatge del fenomen religi¨®s nom¨¦s pot fer-se des de les inescapables perspectives dels ¨¦ssers ambigus i amfibis que som: cos i esperit, mat¨¨ria i intel¡¤lecte, natura i cultura alhora. I tamb¨¦ que l¡¯antropologia ha d¡¯explorar els vincles ¨ªntims entre els expl¨ªcits culturals i els impl¨ªcits religiosos, sovint desapercebuts per¨° insinuats en els cultes, els ritus i les lit¨²rgies de tota mena amb qu¨¨ homes i dones ¡ªtamb¨¦ els que ens declarem agn¨°stics o ateus¡ª atorguen sentit a les seves experi¨¨ncies equ¨ªvoques. I molt presents, amb freq¨¹¨¨ncia de forma insidiosa, en les perilloses relacions que l¡¯¨¤mbit pol¨ªtic i l¡¯¨¤mbit religi¨®s mantenen: perqu¨¨ hi ha un substrat religi¨®s en tota praxi i ideari pol¨ªtics, observava; per¨° tamb¨¦, inversament, un rerefons inconfessadament pol¨ªtic en les religions institu?des, una pulsi¨® de poder que tendeix a pervertir-les a mesura que esdevenen dogm¨¤tiques i ortodoxes.

Ambig¨¹itat, humor i coda. ¡°El millor de la religi¨® ¨¦s que provoca heretges¡±, solia repetir enjogassat, tot invocant el seu mestre Bloch. A m¨¦s de ser un savi heterodox, un mestre admirat per molts i un entranyable amic per a qui signa, a Duch l¡¯adelitava el sentit de l¡¯humor jueu. I cultivava, ell mateix, un humor enginy¨®s i compassiu, de cordialitat ir¨°nica. Sabia, com saben no gaires, que l¡¯ens finitum, capax infiniti que tan b¨¦ va estudiar ¡ªcriatura de l¡¯aire, somni d¡¯una ombra al capdavall¡ª viu sempre en cam¨ª i acomiadant-se, com les figures trencadisses de Giacometti: un ¨¦sser finit i contingent que, condemnat a viure en l¡¯ambig¨¹itat, ha de cercar en la bondat de les seves paraules i actes ¡ªen la coimplicada aposta per l¡¯amor i l¡¯humor¡ª, el seu vi¨¤tic a l¡¯esperan?a.

Albert Chill¨®n, professor de Teoria de la Comunicaci¨® a la UAB, va coescriure amb Llu¨ªs Duch els llibres La condici¨®n ambigua (2011), Un ser de mediaciones (2012) i Sociedad medi¨¢tica y totalismo (2016), a m¨¦s de nombrosos articles.

Un fecund magisteri oral i escrit

A. Chill¨®n

Llu¨ªs Duch ha deixat un ric llegat oral i escrit, encara no prou estudiat. D'entrada, per¨°, pot dir-se que el seu trajecte intel¡¤lectual es divideix en dues parts, abans i despr¨¦s de la publicaci¨® de Mite i cultura (1995) i Mite i interpretaci¨® (1996), la seva aproximaci¨® a la logom¨ªtica. Abans, des que el 1974 va publicar Ciencia de la religi¨®n y mito, el seu pensament en construcci¨® era conegut en cercles redu?ts. Tanmateix, la seva sostinguda labor de recerca i reflexi¨®, substanciada en desenes d'articles acad¨¨mics, enciclop¨¨dics i period¨ªstics, aix¨ª com en nombroses traduccions, va anar arrelant en un aplec d'assajos i monografies de releu creixent, entre els quals destaquen Mircea Eliade (1983), Temps de tardor (1990) i, sobretot, la crucial Religi¨® i m¨®n modern (1984).

A mitjan anys noranta, primer a Catalunya i de seguida al conjunt d'Espanya, les al¡¤ludides obres sobre el mite van anar despertant un inter¨¨s creixent, sobretot entre una heterog¨¨nia colla d'intel¡¤lectuals pertanyents a la generaci¨® seg¨¹ent. I tamb¨¦, ¨¦s clar, entre els nombrosos alumnes que ¡ªfos a la Facultat de Teologia, l'Institut del Teatre, l'Instituto de Antropolog¨ªa de la UNAM de M¨¨xic o, sobretot, la Facultat de Ci¨¨ncies de la Comunicaci¨® de la UAB¡ª van tenir el goig d'escoltar-lo. En aquesta ¨¨poca de maduresa, Duch va escriure obres cabdals, entre les quals destaca la monumental Antropolog¨ªa de la vida quotidiana en sis volums (2001-2009, dos dels quals coescrits amb Joan Carles M¨¨lich). I tamb¨¦ llibres que projectaren el seu pensament sobre diversos camps: l'educaci¨® (La educaci¨®n y la crisis de la modernidad, 2008); la comunicaci¨® (Un ser de mediaciones, 2012, i Sociedad medi¨¢tica y totalismo, 2016, coescrits amb Albert Chill¨®n); la pol¨ªtica (Religi¨®n y pol¨ªtica, 2013); o el fenomen urb¨¤ (Antropolog¨ªa de la ciudad, 2015)

Pendent, encara, de l'exegesi que mereix, el seu pensament ha estat fins ara objecte d'una tesi doctoral d'Elies Ferrer: La centralitat del llenguatge en l'antropologia de Llu¨ªs Duch (2014); d'un homenatge col¡¤lectiu (Emparaular el m¨®n, 2011); i d'una llarga conversa perpetrada per qui signa (La condici¨®n ambigua, 2010), a la manera ¡ªsalvades les dist¨¤ncies¡ª d'Eckermann i Truffaut.