¡°Se¡¯ns en va el Toti¡­¡±

A l¡¯editor Claudio L¨®pez Lamadrid li agradava tenir cura de la relaci¨® personal, especialment amb els seus autors, ¡°i si no hi empatitzo, inconscientment acostumo a apartar-lo del meu costat, hi deixo de treballar directament¡±. Li devia passar poqu¨ªssimes vegades amb els escriptors o amb qualsevol altre, tenint en compte les m¨¦s de 700 persones que han desbordat l¡¯oratori del tanatori de Sant Gervasi de Barcelona per acomiadar el director literari de Penguin Random House, mort imprevisiblement divendres a la nit als 59 anys, despr¨¦s d¡¯un infart cerebral que el va agafar treballant a l'oficina.

¡°D¨¦u no t¨¦ calendari ni rellotge¡±, ha recordat en la seva homilia el sacerdot per aquesta abs¨¨ncia a destemps de l¡¯editor a uns assistents que desbordaven els passadissos i que en part tamb¨¦ s¡¯han quedat sense poder entrar. Hi havia tot el sector editorial. Tant de Barcelona (Sandra Olla, d¡¯Acantilado/Quaderns Crema; Juan Cerezo, de Tusquets, on L¨®pez Lamadrid es va estrenar com a editor; els presidents del Gremi d¡¯Editors de Catalunya i dels Editors en Llengua Catalana, Patrici Tixis i Montse Ayats¡­) com de Madrid (Ofelia Grande de Andr¨¦s, de Siruela¡­). De veterans i competidors directes (Jes¨²s Badenes, responsable de la divisi¨® de Llibreries del Grup Planeta) a joves cadells ja crescuts (Aniol Rafel, d¡¯Edicions del Periscopi; Luis Solano, de Libros del Asteoride; Eug¨¨nia Broggi, de l¡¯Altra Editorial¡­). De llibreters (Llu¨ªs Morral, de Laie) a escriptors (Javier Cercas, Ignacio Mart¨ªnez de Pis¨®n¡­), passant per agents literaris (tamb¨¦ de l¡¯ag¨¨ncia Carme Balcells). I fins i tot pol¨ªtics (del ministre de Cultura, Jos¨¦ Guirao, al socialista Miquel Iceta, passant pel tercer tinent d¡¯alcadia de Barcelona, Jaume Asens).?No s'hi ha vist la consellera de Cultura de la Generalitat, Laura Borr¨¤s, que ha anat a visitar els pol¨ªtics presos a Lledoners. Hi ha enviat la delegada de Cultura a Barcelona, ?ngels Torras, han assenyalat des del departament, on han recordat que ¡°divendres ja va tuitejar el condol¡±.

Per¨° no es distingien, tampoc es buscaven, proced¨¨ncies, ni lleng¨¹es ni edats¡­ Ni espai ni temps, com deia el capell¨¤. Ni pres¨¨ncies ni abs¨¨ncies. Aix¨ª ho ha constatat Borja L¨®pez Lamadrid, que ha recordat la facilitat del seu germ¨¤ gran per ¡°escaquejar-se per la cara¡± de qualsevol acte encara fos ell qui l¡¯organitz¨¦s; o del seu repte d¡¯estiu, que llan?ava tan bon punt arribava a Comillas, la resid¨¨ncia familiar. El de l¡¯estiu passat va ser: ¡°Arribes a un aeroport i a les portes autom¨¤tiques apareixen alhora quatre fills teus. Quin abraces primer?¡±, va plantejar potser pensant en els dos que va tenir ell de sengles matrimonis i els altres dos que ja tenia la que ha estat la seva ¨²ltima companya, la cineasta ?ngeles Gonz¨¢lez-Sinde.

¡°Tots sou ja d¡¯aquesta gran fam¨ªlia¡±, els ha adre?at a aquests ¨²ltims la Miriam, germana de qui s¡¯autoproclamava, ha recordat, ¡°el preferit de la mare¡±. La mare en q¨¹esti¨®, la Carmen, tamb¨¦ hi era, serena com tota la fam¨ªlia, tots amb un elegant punt d¡¯ironia i humor gen¨¨tic que explicava el de l¡¯editor. Ha estat ella la que ha fet saber que a casa li deien Toti: ¡°Se'ns en va el Toti¡±, se li ha escapat abans de demanar-li que li fes un pet¨® al pare de tots dos, mort feia tot just tres mesos.

¡°Al seu costat transmetia que tot sortiria b¨¦, amb aquesta imatge seva d¡¯invulnerabilitat, sempre fidel a si mateix en la seva fugida eterna; no deia gaire i moltes vegades tampoc se l¡¯entenia, per¨° era capa? d¡¯inventar-se cl¨¤usules inexistents per no passar a butxaca un t¨ªtol¡±, l¡¯ha evocat en un h¨¤bil i sentit patchwork personal i professional l¡¯editor de Debate i Taurus, Miguel Aguilar, amb qui treballava. Una serenitat i un estar silenciosament atent als altres en qu¨¨ han insistit el directiu itali¨¤ Riccardo Cavallero, que va arribar a ser el seu cap el 1997 a Grijalbo-Mondadori (¡°la seva mera pres¨¨ncia era tranquil¡¤litat absoluta¡±), i el fil¨°leg i tamb¨¦ jove editor Andreu Jaume, amb qui compartia poesies i, fa unes setmanes, sonates de Schubert.

En el poli¨¨dric perfil que anava forjant-se, colorit com el retrat que en va fer el dibuixant El Roto i que reposava en una banda de l¡¯altar, Rodrigo Fres¨¢n ha assegurat que compliria l¡¯¨²ltim mandat del seu editor d¡¯incloure l¡¯an¨¨cdota en un llibre, quan fa uns mesos l¡¯escriptor va creure que s¡¯havia mort el Claudio, confonent la not¨ªcia de la mort del seu pare. Amb ulleres fosques, en un intent potser d¡¯amagar la tristesa de la seva ¨¤nima, l¡¯editor i cr¨ªtic Ignacio Echevarr¨ªa ha aprofundit en la del seu amic ¨ªntim, aquest home de ¡°cap gros, manasses imponents, ulls blau fred, veu profunda, seductora¡±, tot culminat en ¡°una pres¨¨ncia s¨°lida, imponent¡­ Crec que va posar la personalitat que li esqueia a aquesta mateixa l¨ªnia f¨ªsica¡±, ha dit mentre llan?ava mirades al f¨¨retre, de roure clar, rematat per un senzill cercle de roses blanques. Tenia ¡°l¡¯autoritat dels patriarques, la seva generositat i la seva bondat, m¨¦s de la que li agradava admetre, i era protector¡±, ha deixat anar Echevarr¨ªa, parlant d¡¯aquest ¡°tafaner impenitent, curi¨®s i claustrof¨°bic¡± que, quan desapareixia, ho feia de vegades tamb¨¦ ¡°per refugiar-se de si mateix¡±.

Gonz¨¢lez-Sinde ha fet honor al seu ofici i, per recordar ¡°l¡¯esperit viatger que feia que hagu¨¦s d¡¯entrar ni que fos a la llibreria o quiosc m¨¦s petit de la Manxa¡±, ha enlla?at, a ritme de La mer de Charles Trenet, selfis i fotos amb els seus escriptors, amics i familiars que l¡¯editor penjava a les xarxes socials, una seq¨¹¨¨ncia que s¡¯ha tallat com la cinta que surt per sorpresa del projector, una mica com ha estat la vida de Claudio L¨®pez mateix. En acabar, per megafonia de l¡¯oratori, la veu del xil¨¨ Ra¨²l Zurita recitava un poema propi, Gu¨¢rdame de ti, que l¡¯editor havia recordat no feia gaire i que ha quedat immortalitzat en el recordatori. ¡°¡­ y [cuando] las nubes nos indiquen / que la vida se nos fue entre los dedos / gu¨¢rdame todav¨ªa en ti¡±¡­

Els escassos n¨²vols blancs, molt horitzontals, sobre l¡¯espectacular skyline de Barcelona que s¡¯albira des del tanatori de Sant Gervasi semblaven retre aquest record a tot ¡°un artista de la fugida, com el seu oncle, el tamb¨¦ editor Toni L¨®pez Lamadrid¡±, recordava al final de l¡¯acte el fundador d'Anagrama, Jordi Herralde, encara recreant-se gastron¨°micament i intel¡¤lectualment en les trobades que tenia cada estiu amb Claudio L¨®pez Lamadrid, Echevarr¨ªa i Fres¨¢n. S¨ª, Claudio L¨®pez Lamadrid, aquest Pr¨°sper shakesperi¨¤ de poders m¨¤gics per seduir els altres, a qui el comparava Jaume, ho ha tornat a fer, sense que ning¨² se n¡¯adon¨¦s: els ha convocat a tots¡­ i se n¡¯ha anat.