Mec¨¤nica afectiva

Una bona manera de pessigar la pelleringa sentimental d¡¯una ¨¨poca passa per les paraules que fetitxitza. ?ltimament, parlant d¡¯amors, desamors i poliamors, m¡¯ha acabat fent l¡¯efecte que alg¨² que vulgui orientar-se en el mapa afectiu del 2019 ha d¡¯estar disposat a vibrar i a fluir. La primera resumeix la complexitat del que, fins ara, es feia caure dins de l¡¯experi¨¨ncia est¨¨tica i, en un sentit m¨¦s concret, de l¡¯atracci¨® o de l¡¯enamorament, per molt que aquest ¨²ltim hagi caigut en un cert descr¨¨dit. Escoltes un poet¨¤s, i vibres. Vas a tal concert de l¡¯¨²ltima renovadora del g¨¨nere, i vibres. O, m¨¦s precisament, et fan vibrar. La vibraci¨® t¨¦ un car¨¤cter volgudament passiu i incontrolable, que no dep¨¨n mai de la pr¨°pia voluntat: ning¨² no s¡¯asseu sol a casa a vibrar, ni vibra quan li ve de gust, de la mateixa manera que Stendhal hiperventila a Flor¨¨ncia i no pas al rebedor de casa.

La cosa de fluir, en canvi, designa una actitud desaferrada, que pateix d¡¯una urtic¨¤ria a les categories i que no t¨¦ cap ganes de sortir del present on es troba (ni per anar a arqueologitzar novel¡¤les familiars ni a projectar-se a cap mena de futur que no sigui la repetici¨® en abisme d¡¯aquest mateix present). Davant de la urg¨¨ncia nominadora de l¡¯amant descordat, que vol saber on sou i on aneu i qu¨¨ dimonis ¨¦s aix¨° vostre, la resposta elegant i deseixida ¨¦s la de fluir. Torna a haver-hi una passivitat, aqu¨ª, amagada sota una il¡¤lusi¨® de proactivitat: del que es tracta ¨¦s de no decidir, de no imposar una forma r¨ªgida ¡ªla de la paraula¡ª a una realitat ¡ªl¡¯afectiva¡ª que ¨¦s m¨°bil, capriciosa i inconstant. Com als r¨¤pids de Port Aventura, el millor que podem fer ¨¦s estirar-nos sobre un pneum¨¤tic inflat i deixar-nos endur corrent avall.

Que la metaf¨°rica afectivosexual tingui una orientaci¨® mec¨¤nica no ¨¦s pas nou: no fa pas gaire, la gent ¡°sintonitzava¡±, en angl¨¨s, les parelles fan ¡°clic¡± i encara parlem de relacions que funcionen i de relacions que no. Em sembla simptom¨¤tica, aquesta insist¨¨ncia en la mecanicitat, per¨° comprensible: apunta a all¨° en nosaltres que decideix que se sentir¨¤ atret per X i no per Y. Al final, sota la p¨¤tina modelna, hi ha una variaci¨® de la met¨¤fora suadeta del cor, m¨¤quina idiota. Per¨° en aquesta tend¨¨ncia a maquinitzar-nos el teler afectiu, s¡¯hi regira una disjuntiva preocupant: si el robot funciona cada vegada m¨¦s com un horitz¨® subjectiu contemporani (dediquin un minut a comptar la quantitat de protagonistes psic¨°tics que campen per les pantalles), tamb¨¦ arrossega una bona colla d¡¯anys d¡¯imaginacions dist¨°piques i d¡¯amenaces de rebel¡¤li¨®. Si releguem el que sentim a la nostra part maqu¨ªnica, no ens hauria de sorprendre que, un dia, es giri contra nosaltres, com un Skynet emocional. Ara, si l¡¯alternativa ¨¦s la gesti¨® i l¡¯economisme, que no m¡¯hi comptin. Ens calen met¨¤fores noves.