La Hist¨°ria al centre del combat

Hist¨°ria per entendre la realitat o Hist¨°ria per fornir d¡¯arguments el combat pol¨ªtic. Per entendre, cosa que implica complexitat i matisos; o de blancs i negres al servei d¡¯esl¨°gans publicitaris. ?s evident que aquesta tensi¨® no ¨¦s gens nova, per¨° certament en els darrers temps l¡¯¨²s i ab¨²s de la Hist¨°ria sembla no tenir l¨ªmits. Tanmateix, aix¨° no implica que els historiadors hagin de renunciar a oferir el seu coneixement, a ajudar a la interpretaci¨® dels conflictes actuals. Dif¨ªcil, per¨° necessari. En aquest context, dos historiadors ben coneguts ho intenten.

CATALANS I ESCOCESOS / INFORME SOBRE CATALUNYA

John Elliot / J. E. Ruiz-Dom¨¨nec

Rosa dels Vents

475 / 264 p¨¤gines

24,90 / 17.90 euros

Des d¡¯una perspectiva de l¡¯hispanisme brit¨¤nic, John Elliot presenta una proposta interessant: la comparaci¨® entre els casos d¡¯Esc¨°cia i Catalunya. Tot i que podria semblar que la comparaci¨® entre dues realitats tan diferents pot aportar poques coses, a la pr¨¤ctica el m¨¨tode ajuda a explicar millor cadascun dels casos en particular. Conegut pel seu cl¨¤ssic La revolta catalana 1598-1640 (1966), on estudiava les conflictives relaciones entre la societat catalana i la monarquia hisp¨¤nica al XVII, Elliot prova de bastir una hist¨°ria de llarg recorregut, de cinc segles, sobre el que en diu ¡°dues autoproclamades nacions¡± que presenten relats nacionals en part fonamentats en mites. El victimisme ¨¦s per a Elliot un altre element compartit, sempre m¨¦s acusat en els catalans. Per qu¨¨?, podr¨ªem preguntar-nos. Tot i que intenta presentar-se com un analista imparcial, el seu relat carrega les tintes sobre uns escocesos i catalans que esdevenen pedra a la sabata de la construcci¨® dels estats brit¨¤nic i espanyol. En apropar-se als temps recents, les afirmacions d¡¯Elliot perden solidesa, amb castellanoparlants que se sentien discriminats en la d¨¨cada de 1980, afirmacions d¡¯adoctrinament de quaranta anys, en una Catalunya en qu¨¨ sembla que nom¨¦s hagu¨¦s existit Jordi Pujol. Fiblat pel presentisme, afirma que ¡°un refer¨¨ndum dif¨ªcilment es pot considerar com un procediment perfecte per avaluar l¡¯opini¨® p¨²blica¡±. Al marge d¡¯aquestes p¨¤gines, i que el lector estigui d¡¯acord o no amb les seves tesis, el llibre d¡¯Elliot ¨¦s un exercici interessant, que permet situar el cas catal¨¤ en un context m¨¦s ampli. I genera una reflexi¨®: caldria un exercici similar vist des de l¡¯altra cara de la moneda, com ¨¦s la construcci¨® de les realitats estatals de la Gran Bretanya i Espanya.

Gaireb¨¦ alhora ha sortit l¡¯Informe sobre Catalunya. Una hist¨°ria de rebel¡¤lia (777-2017), del medievalista Jos¨¦ Enrique Ruiz-Dom¨¨nec, que fa el llibre perqu¨¨ ¡°la situaci¨® ha exigit la necessitat d¡¯explicar la veritable hist¨°ria catalana¡±. Volent emular Not¨ªcia de Catalunya de Vicens Vives, es planteja una visi¨® hist¨°rica de llarg recorregut que expliqui el moment actual. Fita ambiciosa i arriscada en 200 p¨¤gines, que no permeten matisos i condueixen a una visi¨® esquem¨¤tica. Aix¨ª, divideix l¡¯assaig en tres per¨ªodes: el primer, en qu¨¨ segons l¡¯autor es forja un estil de vida, fins al XIII; el segon, assentat institucionalment, amb la Corona d¡¯Arag¨®; i un tercer que compr¨¨n des de 1714 fins avui, ¡°quan ser o no ser d¡¯Espanya es va convertir en el fonament de la realitat catalana¡±. El llibre posa l¡¯accent en les divisions al si de la societat catalana (nyerros i cadells, busca i biga, la guerra civil del XV...), i a la constant de la rebel¡¤lia, que sembla connotada positivament fins al 1714 (amb relaci¨® a 1640 es diu que hi havia ¡°motius de sobres¡±), per¨° que despr¨¦s es converteix en una actitud que condueix constantment a la frustraci¨®. Sobten afirmacions compensat¨°ries, com quan explica que arran del 1714, si b¨¦ ¨¦s cert que es van abolir la Generalitat, les Corts i el Consell de Cent, en canvi es van mantenir els gremis o el dret civil; de la mateixa manera que la imposici¨® del castell¨¤ com a llengua oficial no va ¡°coartar l¡¯¨²s del catal¨¤¡±. Contraposada a la rebel¡¤lia, s¡¯ha d¡¯imposar la realitat, com diu que feia l¡¯il¡¤lustrat Antoni de Capmany, exemple a seguir amb l¡¯argument que era un ¡°catal¨¤ s¨°lid, incapa? de confondre desig i realitat¡±. Les Bases de Manresa i el primer catalanisme pol¨ªtic s¨®n el moment de la gran fractura, que s¡¯accentua, diu, d¡¯en?¨¤ la Transici¨®, ja que des de 1977 comen?¨¤ un per¨ªode, en que, ras i curt, simplement s¡¯estava a l¡¯espera de la independ¨¨ncia. Obsessionat a trobar supremacisme arreu, incloent-hi persones com l¡¯historiador Josep Fontana, les darreres p¨¤gines circulen perillosament de l¡¯assaig a l¡¯argumentari m¨¦s parcial de la batalla medi¨¤tica actual.