Aina Moll, donassa

Corre l¡¯any 1980, ja hi ha hagut les primeres eleccions auton¨°miques i contra pron¨°stic ha ven?ut Jordi Pujol, que ha estat investit amb el suport d¡¯Esquerra Republicana. Es comen?a a desenvolupar la Generalitat, es negocien els primers grans traspassos de l¡¯Estat, i el conseller de Cultura, Max Cahner, et demana si et pots fer c¨¤rrec de la Direcci¨® General de Pol¨ªtica Ling¨¹¨ªstica, amb l¡¯objectiu, ni m¨¦s ni menys, de normalitzar la llengua catalana. No cal dir que tot est¨¤ per fer i que, m¨¦s enll¨¤ de les bones intencions de congriar consensos per mirar de salvar la llengua, els recursos s¨®n escassos. A m¨¦s, es dubta de l¡¯empatia m¨¦s enll¨¤ de l¡¯Ebre per a una empresa d¡¯aquesta magnitud.

Aquest ¨¦s el repte que va assumir aleshores Aina Moll, amb un doble objectiu: d¡¯una banda, construir una normalitzaci¨® ling¨¹¨ªstica sense res on agafar-se, ni una legislaci¨® vigent (la llei del catal¨¤ va trigar tres anys) ni cap experi¨¨ncia pr¨¨via de fer reviure una llengua perseguida; i de l¡¯altra, fer pedagogia a Espanya sobre la necessitat de normalitzar la llengua catalana, en uns moments de dubtes sobre l¡¯Estat auton¨°mic que tenien ressons de sabres. D¡¯aqu¨ª que, els primers mesos del mandat, Moll es prodigu¨¦s a la premsa, com ara en articles com ¡°La normalizaci¨®n del catal¨¢n, problema de toda Espa?a¡±, publicat a EL PA?S el 3 d¡¯octubre de 1980, amb frases que avui, sembla mentida, n¡¯hi ha que encara no han ent¨¨s: ¡°Es necesario que todos los espa?oles, y no s¨®lo los catalanes, reconozcan y asuman que el catal¨¢n es la lengua propia de Catalu?a, y que esto no es incompatible con el car¨¢cter de lengua com¨²n de todos los espa?oles que la Constituci¨®n reconoce al castellano¡±.

Les bases sobre les quals es va bastir la normalitzaci¨® es poden trobar en un altre article d¡¯Aina Moll, publicat a Serra d¡¯Or tamb¨¦ l¡¯octubre de 1980. Despr¨¦s de fer una s¨ªntesi legislativa vigent (b¨¤sicament, el que diu la Constituci¨®) i un esb¨®s de situaci¨® socioling¨¹¨ªstica (sacsejada per l¡¯abundant immigraci¨® castellanoparlant), Moll anota els tres punts clau per a la normalitzaci¨®, a banda de reclamar voluntat col¡¤lectiva: ¡°1) La llengua pr¨°pia de Catalunya ¨¦s el catal¨¤; [...] 2) No ¨¦s possible ser catal¨¤ rebutjant la llengua de Catalunya; [...] 3) Aquesta acceptaci¨® no implica de cap manera el rebuig de la llengua pr¨°pia de l¡¯individu¡±. Expressats d¡¯aquesta manera, els punts 2 i 3 representen el pacte b¨¤sic que va esperonar la normalitzaci¨® durant m¨¦s de vint anys (fins a la irrupci¨® d¡¯una for?a com Ciutadans, que no s¡¯ha sentit en cap moment interpel¡¤lada per cap mena de pacte): els catalans, siguin d¡¯on siguin, accepten que la llengua de Catalunya ¨¦s el catal¨¤, per¨° poden expressar-se en la llengua que vulguin.

L¡¯activitat divulgadora de Moll va ser gran, per¨° tamb¨¦ ho va ser l¡¯acci¨® pol¨ªtica. El 1981 es va constituir la Junta Permanent de Catal¨¤, que es va encarregar de definir els diversos nivells de llengua amb les seves proves i certificats corresponents. L¡¯any 1982 va veure la llum la primera gran campanya de foment del catal¨¤, la d¡¯aquella nena que es deia Norma i que ens conscienciava amb l¡¯esl¨°gan ¡°El catal¨¤, cosa de tots¡±. El 1984 va apar¨¨ixer el Digui, digui, el manual multim¨¨dia destinat sobretot a la poblaci¨® castellanoparlant i que va tenir m¨¦s de 25 anys de vig¨¨ncia. El 1985 es va crear el Termcat, el centre de terminologia que durant m¨¦s de tres d¨¨cades s¡¯ha encarregat de modernitzar la llengua per fer-la apta per a tots els ¨¤mbits del saber. I l¡¯any 1988 es va constituir el Consorci per a la Normalitzaci¨® Ling¨¹¨ªstica, la xarxa de centres d¡¯assessorament i ensenyament del catal¨¤ que ha absorbit els nous aprenents de les ¨²ltimes d¨¨cades. Sense tot aix¨° tindr¨ªem, de segur, una llengua m¨¦s feble.

Alguns ajuntaments, per exemple el de Barcelona, malden per trobar noms de dona per batejar carrers, places, centres c¨ªvics i biblioteques, a fi de donar-los la visibilitat que els han negat els segles de domini mascul¨ª. Doncs el d¡¯Aina Moll ¨¦s un nom indefugible.