Sentint l¡¯al¨¨ de la ¡®Pietat Despl¨¤¡¯

Despr¨¦s de viatjar des de Madrid el 31 de gener, tot just quatre dies despr¨¦s de clausurar l¡¯exposici¨® al Prado, les obres de Bartolom¨¦ Bermejo esperen el seu torn per ocupar les sales del MNAC pintades de vermell¨® intens, en honor del sobrenom del pintor. Quan arriba el torn de la Pietat Despl¨¤, les 30 persones que passegen per la sala, en una mena de concert desafinat, concentren la mirada en els quatre experts que obren la caixa de fusta en la qual s¡¯ha transportat. Comen?a un ritual en qu¨¨ el m¨¦s important ¨¦s tractar amb cura aquesta obra realitzada fa cinc segles que posa el punt final a la m¨¦s important mostra realitzada mai sobre el millor pintor de la Corona d¡¯Arag¨® de finals del segle XV.

Despr¨¦s de retirar la protecci¨® que evita que la pintura es mogui durant el viatge, la Pietat sembla resistir-se als ulls de tots fins que un dels operaris en treu una tela blanca del damunt, com si fos un vel fi que protegeix la superf¨ªcie. I, per fi, vet aqu¨ª aquesta poderosa imatge de mare trencada que no pot contenir el dolor davant la mort del fill que sost¨¦ sobre la falda, 33 anys despr¨¦s d¡¯haver-ho fet per primera vegada. A un costat, el pobre Despl¨¤, amb aspecte desvalgut i barbamec, molt diferent de la imatge de l¡¯home poder¨®s que era en realitat quan va encarregar l¡¯obra a Bermejo, per¨° d¡¯acord amb l¡¯aspecte que havia de mostrar com a home piet¨®s. A l¡¯altre, sant Jeroni (o potser l¡¯amic de Despl¨¤, Jeroni Pau, que compartia la seva passi¨® per les antiguitats) llegint la Vulgata, amb ajuda d¡¯un pin?an¨¤s. Unes ulleres com les que va fer servir Bermejo (amb gaireb¨¦ 50 anys) per aconseguir la precisi¨® i l¡¯ostentaci¨® amb qu¨¨ va pintar 73 esp¨¨cies d¡¯animals: papallones, caragols, sargantanes, mosques o un enorme lle¨®. Tamb¨¦ plantes, la majoria mediterr¨¤nies, creant un herbolari pintat.

Dues de les persones que coneixen millor aquesta pintura realitzada en fusta d¡¯¨¤lber (Ana Ord¨®?ez, que la va restaurar el 2017, i el comissari de la mostra, Joan Molina) l¡¯examinen minuciosament amb ajuda de llum ultraviolada. ¡°Vine, acosta¡¯t, mira els detalls!¡±, deixa anar Ord¨®?ez. I a tot just deu cent¨ªmetres ¨¦s possible fins i tot sentir l¡¯al¨¨ amarg d¡¯aquesta dona desconsolada i percebre que la mirada perduda de Despl¨¤ a la recerca de la salvaci¨® busca fins i tot la nostra miseric¨°rdia.

Els operaris col¡¤loquen la peanya, vermell vermell¨®, i presenten l¡¯obra fins a tres vegades. Quan donen per acabada la feina, Ord¨®?ez no dubta a pujar a l¡¯escala per comprovar que la Pietat no patir¨¤ (m¨¦s?). Cap problema. Despr¨¦s de mitja hora la Pietat est¨¤ llista. Ella i les seves germanes ja estan preparades per a qui vulgui con¨¨ixer-les de prop.

¡®Sant Miquel triomfant¡¯ (The National Gallery, Londres)

La primera obra documentada de Bermejo la va fer el 1468 per a l¡¯esgl¨¦sia de Tous despr¨¦s de l¡¯enc¨¤rrec de Antoni Joan. Se¡¯n conserva nom¨¦s la taula central, en la qual destaca un ¨¤ngel armat amb la seva capa roja i un dimoni al¡¤lucinat, pintat amb gran precisi¨®, riquesa crom¨¤tica i sentit decoratiu, com les grans obres de Bermejo. El mercader que la va pagar apareix de genolls amb la idea de buscar la salvaci¨®. Entre els seus pecats: la pr¨¤ctica, al costat del seu germ¨¤ Perot, del cors a les costes valencianes, assaltant i robant vaixells. S¡¯exposa per primera vegada a Espanya.

¡®Resurreci¨®¡¯ (MNAC, Barcelona)

La taula ¨¦s una de les quatre Escenes de Crist redemptor que es conserven al MNAC (dues despr¨¦s del dip¨°sit de l¡¯Institut Amatller d¡¯Art Hisp¨¤nic) i que recentment s¡¯han considerat pertanyents a la predel¡¤la del Retaule de sant Dom¨¨nec de Silos, de Daroca, la magn¨ªfica taula central del qual es conserva al Prado i no ha viatjat a Barcelona per problemes de conservaci¨®. Al costat del Descens de Crist als llimbs, l¡¯Entrada al Parad¨ªs i l'Ascensi¨®, aquesta Resurrecci¨® t¨¦ la particularitat de comptar amb les primeres representacions de Jesucrist nu de les quals es t¨¦ not¨ªcia a la pintura europea, explica Molina, que ho relaciona amb els membres de la comunitat de jueus conversos de Daroca, a la qual ja no queda dubte que pertanyia el pintor, i que es representa amb la idea de remarcar la humanitat de Jesucrist.

¡®Verge de Montserrat¡¯ (Catedral d¡¯Acqui Terme, It¨¤lia)

Bermejo va pintar a Val¨¨ncia aquest tr¨ªptic, tot i que nom¨¦s es va ocupar de la taula central, dedicat a la Mare de D¨¦u de Montserrat, en la qual va fer gala del seu virtuosisme pict¨°ric en l¡¯elegant vestimenta de Maria. A la dreta va pintar Francesco della Chiesa, el mercader del Piemont que vivia a Val¨¨ncia i la va encarregar. En aquesta particular versi¨® del pintor, la muntanya de Montserrat apareix representada a la serra en qu¨¨ s¡¯asseu Maria. Un altre dels seus valors ¨¦s que va ser portada a It¨¤lia, a la capella personal del mercader de la catedral d¡¯Acqui Terme. La Sancta Parole eren unes preg¨¤ries compostes per ser pronunciades pels mariners en perill que inclo?en el monestir de Montserrat. ?s molt probable, apunta el comissari Joan Molina, que en un dels viatges de Della Chiesa invoqu¨¦s aquesta marededeu davant la possibilitat de naufragar i en agra?ment s¡¯encarregu¨¦s l¡¯obra.