L¡¯hedonisme literari d¡¯un sentimental

El rebuig a les grim¨¨gies dels ide¨°legs i l¡¯al¡¤l¨¨rgia als te¨°rics abstrusos ¨¦s bona part del que explica la naturalitat casolana, l¡¯ocasional desvagament i l¡¯emotivitat continguda i sovint ir¨°nica de molts dels retrats que aplega aquest gros volum de literatura. En 600 planes arriben ara els tres llibres que l¡¯autor va dedicar als amics (i a ell amb els amics) com una sola xarxa de complicitats i negocis. Josep M. Castellet no va llan?ar-se a l¡¯escriptura creativa fins a ultrapassar els 50 anys, amb Els escenaris de la mem¨°ria, de 1988, i ho va fer endut com un hedonista vital disfressat d¡¯esc¨¨ptic gran¨ªtic: era pur teatre de cara a la galeria, pur simulacre elegant. La vitalitat que desprenen les seves semblances d¡¯amics i coneguts, tots escriptors, no pot n¨¦ixer del desinter¨¨s per l¡¯esp¨¨cie humana ni de cap forma de misantropia. En el seu cas, no va anar m¨¦s enll¨¤ de la posa senyorial i distant, lleugerament arrogant i tibada quan el context era poc propici.

El Castellet de veritat no ¨¦s aquell; el Castellet perdurable procedeix d¡¯una forma de l¡¯expansi¨® vital i l¡¯exploraci¨® liter¨¤ria que va quallar molt d¡¯hora per¨° va anar mutant amb els anys. En ple exercici professional com a editor a Edicions 62, Castellet es deixa absorbir per la temptaci¨® de la literatura de la mem¨°ria sense escarafalls ni pretensions de cirurgi¨¤. Potser per aix¨° mateix, els seus retrats tenen un dring de veritat torbador, banyats d¡¯una ironia distanciada i alhora d¡¯una tendresa involunt¨¤ria. No pot parlar de Josep Pla de la mateixa manera que parla de les amargors i les subtileses de Merc¨¨ Rodoreda; no pot abocar la impressi¨® de con¨¨ixer Rafael Alberti ¡ª¡°un dels representants de l¡¯¨¦lite intel¡¤lectual del comunisme internacional¡±¡ª com ho fa amb un c¨°mplice d¡¯activisme cultural com el catedr¨¤tic d¡¯¨¨tica Jos¨¦ Luis L. Aranguren, i ni tan sols ell hauria pogut fer iguals el retrat d¡¯un Octavio Paz en ego-trip cr¨°nic (la frase ¨¦s d¡¯un altre amic, Javier Pradera) i un Pier Paolo Pasolini abrandat de les tradicions ling¨¹¨ªstiques populars i sempre una mica fora de lloc. La comicitat, per¨°, es desferma sense notar-se en la caricatura brillant de l¡¯home que viu en una casa que ning¨² coneix, gaireb¨¦ sempre amb poca claror, amb un gran televisor al mig de la sala i ben informat gr¨¤cies a ¡°trucades misterioses¡± i la premsa comprada a tocar de casa, a la rambla de Catalunya, un Fotogramas, un Elle, ¡°o el Marie Claire del mes¡±: ¨¦s Pere Gimferrer en vig¨ªlies de llegir el seu discurs d¡¯ingr¨¦s a la Real Academia de la Lengua.

RETRATS LITERARIS

Josep M. Castellet
Pr¨°leg de Jordi Herralde
Edicions 62
594 p¨¤g. 22,50 euros

Nom¨¦s 20 anys m¨¦s tard hi tornar¨¤, ja el 2009, per¨° menys per decisi¨® pr¨°pia i liter¨¤ria que pel dictat del temps i el passat esborronador, quan han comen?at a morir massa amics i el passat ¨¦s viu encara a la mem¨°ria per¨° cada cop menys a la vida de cada dia. Recorda Jordi Herralde al pr¨°leg el passatge de Cormac McCarthy que Castellet fa servir per obrir Seductors, il¡¤lustrats i visionaris: tots morts. ¡°Els enyores? ¡ªS¨ª, els enyoro¡±. Llavors van arribar els retrats ¨ªntims, seq¨¹¨¨ncies viscudes no com a fets culturals sin¨® com a viv¨¨ncia de la intimitat autobiogr¨¤fica: la lent liter¨¤ria es belluga llavors en direcci¨® al passat remot, a la primera joventut, per retrobar all¨¤ la tuberculosi que va afectar-lo a ell i tants d¡¯altres, com Manuel Sacrist¨¢n i Joan Ferrat¨¦. Amb ells mant¨¦ llavors una correspond¨¨ncia colpidora que ajuda a treure del cap el guinyol d¡¯una postguerra feta de pura in¨°pia: llegien, i llegien molt, aquells marrecs, Sacrist¨¢n una mica en el seu paper de repelente ni?o Vicente, Ferrat¨¦ ja immers en cab¨°ries doloroses i insolubles (com evidencien els seus diaris publicats recentment, Del desig).

Les debilitats i mancances de figures tot¨¨miques de l¡¯edici¨® cultural i de la nova classe intel¡¤lectual saturen el text d¡¯una tristesa somorta, apagada, que no rebaixa la qualitat de personatges com Carlos Barral, Joan Fuster o Alfonso Carlos Com¨ªn. Per¨° de tots ells en sostrau tota forma de mite, de triomfalisme o d¡¯¨¨pica impostada perqu¨¨ l¡¯ast¨²cia professional de Castellet queda fora d¡¯aquestes planes, de vegades tan subtilment sentimentals i emotives com les que dedica a Terenci Moix i, sobretot, a l¡¯enyoran?a i la vitalitat de Montserrat Roig.