Jugant amb les p¨¤gines i les lletres

Enric Casasses (Barcelona, 1951) deu ser l¡¯¨²ltim avantguardista de les lletres catalanes. No ha parat, des dels anys setanta, de cultivar una manera d¡¯entendre la creaci¨® po¨¨tica que es fonamenta en l¡¯objecte verbal trobat, els jocs f¨¤cils de paraules, l¡¯espontane?tat, l¡¯efecte sorpresa i el sentit de l¡¯humor. En imposar-se la moda dels recitals po¨¨tics, la seva imatge acuradament inelegant i la seva bona veu el fan destacar com a rapsode per damunt de molts altres que no passen del balbuceig. S¡¯ha mogut habitualment sempre en ambients underground, i a partir dels anys noranta alterna les edicions marginals amb la pres¨¨ncia en editorials importants, com ara Canaris fosforescents (Emp¨²ries, 2001) o T¡¯hi s¨¦(Edicions de 1984, 2013). Diversos premis i una bona acceptaci¨® per part de la cr¨ªtica certifiquen la regularitat de la seva traject¨°ria i avalen la seva capacitat d¡¯influ¨¨ncia.

El nus la flor combina la gr¨¤cia de les plaquettes minorit¨¤ries amb la serietat i l¡¯extensi¨® dels llibres convencionals. Saber jugar amb la disposici¨® dels textos a la plana, fer servir diferents mides de lletra, incloure aut¨°grafs i alguns dibuixos del mateix autor donen un plus d¡¯amenitat al conjunt. El lector t¨¦ la impressi¨® d¡¯accedir a un quadern de notes personal que s¡¯ha anat fent sense prop¨°sit definit; pot passar que l¡¯envaeixi una certa sensaci¨® de caos, incrementada per l¡¯abs¨¨ncia de numeraci¨® de les planes, i que opti per fullejar-lo tot buscant les troballes que l¡¯atzar li presenti. Els g¨¨neres que s¡¯hi troben s¨®n molt variats: hi ha frases curtes que expliquen algun fet banal, d¡¯altres que contenen acudits absurds o algun joc de paraules, d¡¯altres de compostes a mode d¡¯aforisme. Tamb¨¦ hi ha contes brev¨ªssims, i fins i tot uns quants poemes pr¨°piament dits.

EL NUS LA FLOR

Enric Casasses
Edicions Poncianes
280 p¨¤g. 24 euros

Aquesta barrija-barreja constant pot ser molt productiva a l¡¯hora de fer recitals, per¨° condemna els llibres de Casasses a esdevenir mers receptacles de la dispersi¨®. Una alternativa seria oferir obres amb una certa unitat de g¨¨nere. Per exemple, un conte curt com ¡°Quadro barcelon¨ª¡± s¡¯acosta a l¡¯estil de La creaci¨® d¡¯Eva de Josep Carner, i no ¨¦s l¡¯¨²nic. ¡°Mig quart de lluna / i un mili¨® de cortines / gaireb¨¦ imm¨°bils¡± ¨¦s un haiku que demostra una notable capacitat imatgista. ¡°El vi del b¨¦ surt de les flors del mal¡± ¨¦s un de tants aforismes lleugerament enigm¨¤tics que apareixen per ci per lla. S¨®n tres l¨ªnies diferents que, atesa una producci¨® a hores d¡¯ara prou abundosa, podrien donar lloc a llibres independents. L¡¯opci¨® del totum revolutum ¨¦s sens dubte deliberada i m¨¦s d¡¯acord amb un plantejament dadaista de fons. Tamb¨¦ ¨¦s deliberat l¡¯¨²s de mots o construccions dialectals, que reforcen la impressi¨® d¡¯espontane?tat que s¡¯hi vol donar en tot moment, i el fet de deixar moltes vegades en suspens el relat, evitant d¡¯arribar a cap desenlla?.

El principal enemic de l¡¯escriptura a la manera de Casasses ¨¦s la gratu?tat: qualsevol an¨¨cdota, m¨¦s o menys graciosa, m¨¦s o menys absurda, pot acabar recollida en un seu quadern; sort que el bon sentit li impedeix abusar-ne. Aix¨ª com l¡¯obra que va fer fam¨®s Marcel Duchamp era un urinari per¨° si hagu¨¦s estat un safareig o una regadora hauria fer el mateix servei a l¡¯art, sembla ben b¨¦ que aqu¨ª tant se val si passa una cosa o la contr¨¤ria, que tot ¨¦s contingent i res no ¨¦s necessari. Segurament aix¨° reflecteix m¨¦s b¨¦ l¡¯exist¨¨ncia que no pas els textos escrits amb un prop¨°sit definit i d¡¯acord amb una determinada convenci¨® est¨¨tica; la q¨¹esti¨® ¨¦s si no hem d¡¯esperar m¨¦s de l¡¯art.