Al pa¨ªs de la bona gent

Aquestes ¨²ltimes setmanes ens han fet anar de corcoll els c¨¤lculs de tota mena sobre si el front independentista donaria suport o no als Pressupostos de l¡¯Estat. Sab¨ªem que aquest suport era crucial perqu¨¨ Pedro S¨¢nchez es mantingu¨¦s a la Moncloa. I tamb¨¦ sab¨ªem que l¡¯exig¨¨ncia d¡¯un refer¨¨ndum d¡¯autodeterminaci¨® no era menys crucial per a l¡¯independentisme per continuar mantenint viu el seu horitz¨® de futur, un iridescent paisatge molt m¨¦s important per a ells que el present on vivim tots, els independentistes i el que no ho som. Aquesta utopia ens narra com de b¨¦ viurem tots els que vivim a Catalunya, fins i tot com viuran de b¨¦, profetitzen, els habitants del pa¨ªs ve¨ª, que per fi podran anomenar Espanya sense que aix¨° vagi en detriment del seu patriotisme. En aquestes mateixes setmanes tamb¨¦ es van forjar unes taules de di¨¤leg que van anar funcionant amb fruits molt escassos, amb l¡¯esperan?a que es pogu¨¦s anar creant un ambient de confian?a i ganes d¡¯anar llimant, si no totes, algunes de les moltes arestes que ofereix l¡¯estructura territorial espanyola. El suspens va acabar abruptament la setmana passada. Per la seva banda, S¨¢nchez va donar per finalitzat el di¨¤leg al¡¤legant que no podia acceptar el refer¨¨ndum d¡¯autodeterminaci¨® que exigia l¡¯independentisme perqu¨¨ no est¨¤ previst a la Constituci¨®. Aqu¨ª conv¨¦ fer un par¨¨ntesi. L¡¯article 10.2 alguns l¡¯interpreten permissible amb aquest refer¨¨ndum, pel fet d¡¯haver-se ratificat, en el moment de redactar-lo, la Declaraci¨® Universal de Drets Humans. Per¨° aquestes ratificacions no es converteixen autom¨¤ticament en doctrina i, per tant, no tenen rang constitucional. Per aix¨° s¡¯insisteix sempre que perqu¨¨ aquest dret a l¡¯autodeterminaci¨® sigui possible, la nostra Carta s¡¯ha de sotmetre a una reforma que haur¨¤ de votar tota la poblaci¨® espanyola.

Els Pressupostos van ser bloquejats pels grups independentistes al Congr¨¦s dels Diputats. I aix¨° autom¨¤ticament va obligar S¨¢nchez, que no s¡¯ho va pensar dues vegades, a convocar eleccions per al 28 d'abril. L¡¯independentisme no va trigar ni un segon a qualificar l¡¯encara president del Govern espanyol de covard. A m¨¦s, es va manifestar dissabte en una leg¨ªtima convocat¨°ria a favor dels seus presos pol¨ªtics (que jo absoldria, fins i tot indemnitzaria a compte dels meus impostos, per¨° els inhabilitaria fins al final dels temps per a qualsevol responsabilitat pol¨ªtica de la gesti¨® p¨²blica), per¨° sorprenentment la pancarta que encap?alava la manifestaci¨® deia textualment ¡°L¡¯autodeterminaci¨® no ¨¦s delicte¡±. B¨¦, no ¨¦s delicte manifestar-se per demanar-la, per¨° autodeterminar-se unilateralment, com a m¨ªnim, ¨¦s saltar-se la llei.

Era evident que el suport que va rebre S¨¢nchez fa vuit mesos del grup independentista al Congr¨¦s per fer fora Rajoy de la Moncloa, ara ho sabem, es basava en la confian?a que el secretari general del PSOE ced¨ªs davant de les seves exig¨¨ncies, que no eren si no el refer¨¨ndum. Aqu¨ª va comen?ar un estira-i-arronsa que va acabar com va acabar. Amb uns Pressupostos, els m¨¦s socials en els ¨²ltims vuit anys, i amb un projecte progressista, fins i tot d¡¯indissimulat color centreesquerr¨¤, i s¡¯hi sumava la ferma voluntat de resoldre el conflicte amb Catalunya, tot i que no a la velocitat que exigia la Generalitat i en els termes no jur¨ªdics que plantejava per aplicar la seva soluci¨®. Era evident que les prioritats no eren les mateixes. L¡¯independentisme volia ja la ruta que els port¨¦s al pa¨ªs dels somriures eterns i la bona gent. S¨¢nchez necessitava aquests pressupostos per continuar amb els seus propis n¨²meros, la seva pol¨ªtica de fort accent social. El vot en contra d¡¯aquests pressupostos, en alian?a amb la ultradreta (anomeno aix¨ª, sense ambig¨¹itats ni matisos, la pinya ideol¨°gica que formen el PP, Cs i Vox), ens porta a una de les convocat¨°ries m¨¦s dram¨¤tiques, per¨° alhora m¨¦s esperan?adores per a l¡¯esquerra espanyola, de l¡¯¨²ltima d¨¨cada.

Recorda el lector el 3 de mar? del 1996? Aquell dia es van fer eleccions generals perqu¨¨ Converg¨¨ncia i Uni¨® li va retirar el suport als Pressupostos de Felipe Gonz¨¢lez. El 26 d¡¯abril, a les 21.15, del mateix any, a l¡¯hotel Majestic, CiU i el PP van segellar un acord de col¡¤laboraci¨® que garantia la investidura d¡¯Aznar.

Vaig llegir fa uns dies un tuit de Ram¨®n Cotarelo on exposava que S¨¢nchez ha preferit su?cidar-se que ¡°passar a la hist¨°ria¡± acceptant el refer¨¨ndum. Tenim massa gent a una i altra banda de l¡¯espectre pol¨ªtic que vol passar a la hist¨°ria. Que Espanya no es divideixi entre aquests i els que no arriben a final de mes.