Periodistes en la foscor

El 2012 es va batejar amb el nom d¡¯Eugeni Xammar el servei d¡¯atenci¨® a la premsa estrangera que la Generalitat va posar en marxa en ple proc¨¦s sobiranista. El 2016 es va celebrar l¡¯any Xammar, commemoraci¨® impulsada per l¡¯Ajuntament de l¡¯Ametlla del Vall¨¨s, el poble d¡¯origen de Xammar. El comissari va ser Quim Torra, que ja havia publicat dos llibres sobre el personatge en la seva faceta de periodista i sobre la seva opci¨® pol¨ªtica nacionalista.

Una de les constants en els paneg¨ªrics sobre Xammar durant aquells mesos ¨¦s el desconeixement, l¡¯oblit de la seva figura. Per¨° aix¨° mateix es pot aplicar a la major part dels seus contemporanis, excepte els que van fer carrera durant el franquisme a Espanya, com ara Josep Pla o Carles Sent¨ªs. Els altres, els que van marxar a l¡¯exili o van ser empresonats a Espanya, s¨®n tamb¨¦ uns grans oblidats.

La figura period¨ªstica de Xammar ¨¦s molt merit¨°ria: va tenir una llarga carrera de periodista internacional, parlava set idiomes i va treballar per a mitjans de Barcelona, com La Publicitat, de Madrid, com Ahora, i de fora d¡¯Espanya, com Associated Press. Per¨° al costat d¡¯aix¨°, els entusiastes de Xammar destaquen el seu catalanisme de pedra picada, la seva posici¨® personal a la fi de la seva vida contra el biling¨¹isme o la tan repetida frase: ¡°Quan es tracta de Catalunya, no prenc precaucions!¡±.

L¡¯obra de Xammar consisteix en reculls de les seves cr¨°niques com a corresponsal a Berl¨ªn i altres articles, cartes i unes mem¨°ries en forma de conversa amb Josep Badia.

Interessant, per¨° res a fer davant els vuit llibres period¨ªstics, quatre biografies, deu obres dram¨¤tiques i una novel¡¤la publicats per Francisco Madrid, mort amb nom¨¦s 52 anys a Buenos Aires. No ¨¦s l¡¯¨²nic, hi ha altres casos coneguts i d¡¯altres que encara desconeixem de grans professionals oblidats.

Aix¨° ¨¦s d¡¯aquesta manera perqu¨¨ la hist¨°ria del periodisme catal¨¤ es troba a mig fer. Jaume Guillamet, catedr¨¤tic a la Universitat Pompeu Fabra, mant¨¦ que cal fer encara molta recerca b¨¤sica, i a aix¨° ha dedicat els seus esfor?os amb obres que tracten de manera sistem¨¤tica l¡¯evoluci¨® de la premsa. Aix¨ª, va publicar, entre molts altres, L¡¯arrencada del periodisme liberal, referit a la premsa del XIX, i treballa sobre el primer ter? del XX amb vocaci¨® gaireb¨¦ enciclop¨¨dica.

El 2016 va irrompre en el panorama la Hist¨°ria del periodisme de Catalunya, editada per la revista Sapiens amb el suport del Departament de Presid¨¨ncia de la Generalitat. Una obra col¡¤lectiva en tres volums, luxosament editada amb abundants il¡¤lustracions, fotografies i amb textos de notable v¨¤lua i altres farcits de mancances. Potser el cap¨ªtol m¨¦s controvertit ¨¦s, precisament, el del periodisme als anys trenta, que signa el coordinador de l¡¯obra, Francesc Canosa, professor d¡¯Hist¨°ria del Periodisme a la Universitat Ramon Llull.

Canosa fa una bona descripci¨® del periodisme escrit en catal¨¤ a La Publicitat, La Veu de Catalunya, La Humanitat, El B¨¦ Negre, Mirador, ?ltima Hora o La Rambla. Per¨° no explica gaire sobre La Vanguardia, El Diluvio, Las Noticias, Diario de Barcelona, El Noticiero Universal, El Correo Catal¨¢n, El Liberal de Barcelona, El D¨ªa Gr¨¢fico, La Noche, Renovaci¨®n o Solidaridad Obrera. ?s a dir, se centra en una part de la premsa que llegia, a tot estirar, el 25% del p¨²blic i que ignorava el 75% restant. Tot aix¨° en una obra que es presenta com una Hist¨°ria del periodisme de Catalunya pagada per la Generalitat que presidia el tamb¨¦ periodista Carles Puigdemont.

?s un biaix que ja s¡¯ha vist altres vegades en el cas de la literatura catalana, quan es pret¨¦n que aquesta nom¨¦s inclogui la que s¡¯escriu en catal¨¤ i deixa de banda els grans escriptors catalans en llengua castellana. En aquest cas, per¨°, no hi ha hagut pol¨¨mica perqu¨¨ la disciplina es troba en proc¨¦s de construcci¨®.

?s oportuna, en aquest sentit, una mirada a una col¡¤lecci¨® de llibrets editats per la Llibreria Catalonia els anys 1920 i 1930 sota el t¨ªtol gen¨¨ric de La nostra gent. La s¨¨rie la dirigien M¨¤rius Aguilar i Carles Soldevila, ¨¦s a dir, un periodista que va dirigir els diaris lerrouxistes de Joan Pich i Pon i una de les plomes m¨¦s valorades del nacionalista La Publicitat. A la llista de biografiats hi ha Santiago Rusi?ol, Antoni Rovira i Virgili, Francesc Camb¨®, Llu¨ªs Millet, Ramon Turr¨® i ?ngel Samblancat, entre altres. L¡¯aragon¨¨s Samblancat va ser biografiat per Llu¨ªs Capdevila, el director de La Humanitat, el diari fundat per Llu¨ªs Companys. Una demostraci¨® de conviv¨¨ncia i inclusi¨® que contrasta amb la pobra segmentaci¨® de l¡¯actualitat.

A banda d¡¯obres d¡¯ambici¨® enciclop¨¨dica, n¡¯hi ha altres que tracten monogr¨¤ficament la vida i l¡¯obra d¡¯un periodista. La de Josep Pla ¨¦s la m¨¦s estudiada i publicada per l¡¯empenta de l¡¯editorial Destino, on va fer la seva carrera d¡¯escriptor period¨ªstic. Pla va ser un gran periodista, per¨° va poder construir la seva traject¨°ria per la seva col¡¤laboraci¨® amb el franquisme i el seu catalanisme, combinaci¨® que li va permetre consolidar la seva marca personal i el va convertir en un best-seller. Qu¨¨ hauria passat amb el periodista barcelon¨ªFrancisco Madrid, l¡¯inventor del concepte barri Xino, si les circumst¨¤ncies sociopol¨ªtiques haguessin estat unes altres? Sens dubte estar¨ªem parlant d¡¯un numero u del periodisme catal¨¤, no nom¨¦s per la seva qualitat, sin¨® tamb¨¦ pel favor del p¨²blic i les vendes.

L¡¯aportaci¨® m¨¦s important i regular a la hist¨°ria del periodisme de Catalunya ha estat la col¡¤lecci¨® editada pel Col¡¤legi de Periodistes Vaixell de Paper. Nascuda amb la creaci¨® del mateix Col¡¤legi, la col¡¤lecci¨® ha publicat obres de refer¨¨ncia de la hist¨°ria dels diaris, com la d¡¯El Noticiero Universal de Jordi Montaner, la del grup Mundo d¡¯Oriol P¨¤mies, la d¡¯El Correo Catal¨¢n de V¨ªctor Saura i estudis sobre Manuel V¨¢zquez Montalb¨¢n de Carles Geli i Marcel Mauri, sobre Josep Maria Planes de Jordi Finestres, o les dones periodistes de la Rep¨²blica, d¡¯Elvira Alt¨¦s. S¨®n una trentena de t¨ªtols malauradament interromputs per manca de finan?ament arran de la crisi econ¨°mica.

Al costat d¡¯aquesta llista d¡¯actius n¡¯hi ha una altra de deutes molt m¨¦s llarga. El diari m¨¦s important de la ciutat, La Vanguardia, no disposa d¡¯un estudi que abasti totes les seves etapes, des del 1881 fins a l¡¯actualitat. M¨¦s ben dit, l¡¯estudi est¨¤ fet, per¨° no publicat per decisi¨® del propietari del diari, el comte de God¨®, qui va encarregar a Josep Maria Casas¨²s l¡¯elaboraci¨® d¡¯una hist¨°ria del rotatiu. Casas¨²s, un dels investigadors m¨¦s f¨¨rtils des que va fer la tesi sobre la visi¨® de la professi¨® de Josep Pla, va ser sotsdirector i defensor del lector a La Vanguardia. D¡¯aquella etapa data l¡¯enc¨¤rrec de la hist¨°ria del diari i la posterior decisi¨® de no publicar-la. L¡¯original s¨ª que es pot consultar, per¨° no reproduir, a l¡¯Arxiu Nacional de Catalunya. S¨ª que hi ha notables hist¨°ries parcials del diari publicades, com les de Josep Maria Huertas Claver¨ªa i la d¡¯Anna Nogu¨¦ sobre l¡¯etapa franquista i la Transici¨®. A m¨¦s, disposem del testimoni del director del diari m¨¦s reivindicat, Agust¨ª Calvet, Gaziel, que va deixar la seva versi¨® sobre els anys que va comandar la cap?alera. Els seus articles han estat recopilats en diversos volums gr¨¤cies a la d¨¨ria de Pl¨¤cid Garcia Planas, Enric Juliana, Jordi Amat i molts altres.

El segon diari m¨¦s important de la hist¨°ria de la ciutat ¨¦s, molt probablement, El Diluvio, encara avui desconegut per la majoria gr¨¤cies al seu final abrupte el 1939, quan els franquistes van entrar a Barcelona. Es posava fi a 81 anys de publicaci¨® del diari que representava la veu popular de la ciutat amb vestit de republicanisme i federalisme. Una veu poderosa que amb els seus 150.000 exemplars va donar suport a ERC durant la Segona Rep¨²blica perqu¨¨ aquest partit encarnava l¡¯aspiraci¨® a la millora social dels obrers, els petits propietaris de la ciutat i els rabassaires del camp, que eren els seus lectors. Nom¨¦s recentment s¡¯han conegut les mem¨°ries de Jaime Claramunt, recuperades a l¡¯Arxiu Nacional de Cuba despr¨¦s de 80 anys de dormir-hi.

Un altre diari fonamental de l¡¯¨¨poca prefranquista va ser Las Noticias, lligat a l¡¯ag¨¨ncia de publicitat Rold¨®s. Aquest diari va potenciar els aspectes m¨¦s lleugers de la informaci¨®, com ara el futbol, per presentar un producte que es volia falsament apol¨ªtic i que arribava als 40.000 exemplars de tiratge. No hi ha cap estudi sobre el diari, si b¨¦ es toca parcialment la seva hist¨°ria en la tesi sobre l¡¯ag¨¨ncia publicit¨¤ria Rold¨®s que va fer la besneta del fundador, Carolina Serra.

La llista de deutes ¨¦s llarga, i aix¨° sembla contradictori en un moment de gran esplendor de les hemeroteques digitals. La inversi¨® dels ¨²ltims deu anys ha perm¨¨s tenir a cop de clic a l¡¯Arca de la Biblioteca Nacional de Catalunya les col¡¤leccions de La Publicitat, La Veu de Catalunya, El Diluvio i les primeres d¨¨cades de Diario de Barcelona. A l¡¯hemeroteca digital de la Biblioteca Nacional de Espa?a hi ha El Sol, La Voz, Heraldo de Madrid, El Liberal i molts altres. En canvi, a l¡¯¨²ltim Congr¨¦s d¡¯Hist¨°ria de Barcelona, l¡¯octubre de 2017, que es va dedicar a la premsa, els resultats de la recerca presentats van ser m¨¦s aviat magres.

La combinaci¨® de la deixadesa d¡¯uns i de la hiperactivitat d¡¯altres amb motivaci¨® pol¨ªtica i ajuda de la Generalitat ha fet que la hist¨°ria del periodisme de Catalunya tingui ara un aspecte estrany, deforme, necessitada una acci¨® lliure de prejudicis, sostinguda en el temps, que torni a fer surar el vaixell de paper.

Gil Toll ¨¦s professor de Periodisme a la UAB, autor d¡¯Heraldo de Madrid. Tinta catalana para la II? Rep¨²blica Espa?ola i editor del volum El Diluvio. Memorias de un diario republicano y federalista de Barcelona (1858-1939).