?ngela Graupera, primera corresponsal de guerra catalana

Los cad¨¢veres eran tantos que estorbaban nuestro avance. Los pis¨¢bamos, ten¨ªamos que subir sobre verdaderos montones de carne humana que cruj¨ªa y se estremec¨ªa a¨²n en ¨²ltimas convulsiones. ?Fue un espect¨¢culo horrible que jam¨¢s olvidar¨¦!¡± (Las Noticias, 20/11/1915).

Aquesta cita forma part d¡¯una de les 104 cr¨°niques que ?ngela Graupera va enviar volunt¨¤riament al diari Las Noticias de Barcelona des del front de l¡¯est de la Gran Guerra. Al mateix temps, curava els ferits, tal com va fer a Melilla a les batalles de Gurug¨² i Barranco del Lobo de 1909 i pel Desastre d¡¯Annual el 1921, sempre de manera volunt¨¤ria. Tot i ser pr¨¤cticament desconeguda, apareix com la primera corresponsal de guerra catalana, i t¨¦ un paper destacat al seu moment.

Segona de cinc germanes, va n¨¦ixer a Barcelona el 1876, filla d¡¯una fam¨ªlia burgesa. El 22 d¡¯abril de 1913 inici¨¤ els estudis de practicant a l¡¯Hospital Cl¨ªnic de Barcelona, i el 24 de juny de 1914 va obtenir-ne el t¨ªtol. Es va casar cap a 1915 amb Manuel Buxedas, amb qui va tenir una filla, ?ngela, i a qui va deixar a Barcelona quan va marxar al front de S¨¨rbia. Avan?ada a la seva ¨¨poca, acaba protestant de la realitat que l¡¯envoltava exercint com a escriptora i activista.

Graupera embarca a Barcelona el 30 d¡¯agost de 1914 per atendre ferits a Nis, a S¨¨rbia. El 15 de mar? de 1915 es veu obligada a tornar a Barcelona, on passar¨¤ nou mesos. Malgrat els entrebancs, el 8 de novembre de 1915 torna a embarcar en direcci¨® a S¨¨rbia, i aix¨ª ens explica el motiu de la seva abs¨¨ncia:

¡°Hanse cumplido diez d¨ªas desde que embarqu¨¦ en Marsella con rumbo a Sal¨®nica, para desde all¨ª trasladarme a Servia, de donde sal¨ª hace algunos meses para regresar a Espa?a en busca de reposo para mi conturbado esp¨ªritu y para mi derrengado cuerpo, que ¨ªmprobo fue el trabajo y los sufrimientos morales que hubimos de soportar cuantos prestamos nuestros servicios en los hospitales de sangre¡± (Las Noticias, 8/11/1915).

El 13 de novembre es troba altre cop al front, aquest cop a Tessal¨°nica: la situaci¨® ¨¦s tan complicada que no la deixen travessar les fronteres per arribar fins a Nis. Graupera segueix el seu prop¨°sit inscrivint-se all¨¤ al servei d¡¯ambul¨¤ncies.

Les complicacions no s¡¯acaben aqu¨ª, i cap al 5 d¡¯agost de 1916 ha de tornar a Barcelona. El seu pare est¨¤ greu, i rep una llic¨¨ncia de tres mesos per visitar-lo. Aquest fet tampoc l¡¯atura, i el 5 de novembre de 1916 tornem a trobar la seva signatura a Las Noticias:

¡°Despu¨¦s de largo y doloroso ?adi¨®s!, henchido de promesas y esperanzas a los seres de mis amores, embarco otra vez con rumbo a los Balcanes¡± (Las Noticias, 5/11/1916).

Graupera es converteix en una personalitat reconeguda: el 7 d¡¯octubre de 1916 El Liberal li fa una entrevista sobre el seu pas a la guerra. ?s aix¨ª com podem saber que t¨¦ el projecte de traslladar-se a Gr¨¨cia, on una guerra civil est¨¤ conduint Atenes a una situaci¨® deplorable. Hi estar¨¤ instal¡¤lada fins al 8 de juliol de 1918, el final de la seva estada, que dura aproximadament quatre anys.

Les cr¨°niques, oblidades entre els fons de l¡¯Arxiu Hist¨°ric de la Ciutat de Barcelona (AHCB), denoten una gran capacitat d¡¯an¨¤lisi i transmissi¨® de la realitat. Es mostra com una corresponsal exemplar quan ofereix informacions completes, contrastades i sovint transcrites literalment de fonts oficials. La corresponsal t¨¦ una mirada cr¨ªtica que fonamenta amb arguments del tot investigats i presentats amb claredat. Escriu amb contund¨¨ncia tant afirmant com silenciant, amb l¡¯objectiu de no condicionar ni manipular el lector.

Graupera s¡¯endinsa en la complexitat humana i en la cultura de la societat on es troba. Tenim const¨¤ncia de dades num¨¨riques i t¨¨cniques sobre la Gran Guerra, per¨° tamb¨¦ d¡¯altres de m¨¦s banals i igual de rellevants. L¡¯atenci¨® especial que dedica a la condici¨® humana ens permet entendre qu¨¨ va significar per a la poblaci¨® un conflicte d¡¯aquelles magnituds: grups fugint per no ser bombardejats, dones que demanen a crits la cura de familiars ja morts, o llargues cues de persones per comprar un pa que causa la mort. Aquest tipus d¡¯escenes es poden reviure llegint els articles de Graupera, gr¨¤cies a una llengua ¨¤gil i farcida d¡¯imatges: ¡°Centenares de individuos de clase humilde esperan angustiosos, hora tras hora, frente a los hornos, cerrados, sufriendo horribles angustias, oyendo a los hijos que piden pan con voz desesperada!¡± (Las Noticias, 16/04/1916).

D¡¯aquesta cronista sorpr¨¨n fins a quin punt est¨¤ disposada a posar en perill la seva vida quan la curiositat la porta a veure els fets amb els seus propis ulls: ¡°pero mi curiosidad es m¨¢s fuerte que el miedo y el dolor, y dando olvido a la en¨¦rgica prohibici¨®n, me asomo a la ventana. [...]Una bala rompe en mil pedazos un cristal y se incrusta en el muro, un poco m¨¢s arriba de mi cabeza; chillan las mujeres y huyen asustadas a buscar el refugio de sus habitaciones, y yo, temblorosa, miro por entre los cortinajes¡± (Las Noticias, 3/03/1915).

Despr¨¦s de la guerra, es converteix en una fervent activista. A partir de 1920 publica un total de 44 novel¡¤les cr¨ªtiques amb la fam¨ªlia patriarcal i el paper de la dona dins la societat a la Revista Blanca de Federica Montseny. Ofereix confer¨¨ncies arreu de Catalunya en defensa de la pau, a favor dels drets de les dones, de les cooperatives i dels drets dels treballadors, de les quals tenim const¨¤ncia fins al 1935. El mateix any publica El gran crimen. Lo que yo he visto en la guerra, un recull de les viv¨¨ncies al front, reeditat ara per l¡¯editorial Chapiteau 2.3. La reedici¨® inclou un estudi biogr¨¤fic que ha perm¨¨s reconstruir els trets b¨¤sics de la seva vida. Tanmateix, gr¨¤cies a la localitzaci¨® recent de l¡¯article de Josep Maria Calbet i Merc¨¨ Viger i Rovira del article La infermera ?ngela Graupera i Gil (1876-1960), publicat a la revista de la Reial Acad¨¨mia de Medicina de Catalunya, tenim unes quantes pistes m¨¦s sobre la seva figura.

El 1922 col¡¤labora a El D¨ªa Gr¨¢fico sobre temes femenins, probablement de la m¨¤ de Carme Karr. El 1923, durant la Dictadura de Primo de Rivera, s¡¯exilia a B¨¨lgica, on les seves idees antibel¡¤licistes aniran agafant consist¨¨ncia. L¡¯amistat amb Regina Lamo i Michaela Chalmeta sembla ser l¡¯empenta per exposar en p¨²blic les seves experi¨¨ncies.

Simpatitza amb la CNT fins a la desaparici¨® de Salvador Segu¨ª. Llavors s¡¯acosta a les posicions de la USC. Forma part del Comit¨¨ Femen¨ª de Reformes Socials, el Front ?nic Esquerrista o el Comit¨¨ Catal¨¤ contra la Guerra, entre d¡¯altres. ?s vicepresidenta de la Secci¨® Femenina d¡¯Esquerra Republicana i presideix l¡¯Acad¨¨mia de Sociologia de Barcelona.

A la primavera del 1936 els diaris, sempre molt atents a la seva activitat, deixen de mencionar-la. Sembla l¨°gic suposar que amb l¡¯esclat de la Guerra Civil van censurar la seva figura. ?ngela Graupera donava un exemple que no interessava a determinats grups socials: als seus articles d¡¯El D¨ªa Gr¨¢fico ens diu que ¡°la dona intel¡¤lectual ¨¦s detestada per la majoria d¡¯homes, i fins i tot ridiculitzada per les mateixes dones¡±. Si una cosa ¨¦s clara, ¨¦s que no responia als estereotips femenins que s¡¯esperaven llavors. Va morir a Barcelona el 29 de mar? de 1940, als 64 anys.

Desir¨¦e O?ate ¨¦s investigadora sobre ?ngela Graupera i Josep Maria Reyes ¨¦s autor de l¡¯estudi biogr¨¤fic.