Impedir l¡¯1-O: relat d¡¯un naufragi

El setembre del 2017, despr¨¦s dels atemptats de Barcelona i Cambrils, era evident que Carles Puigdemont no faria marxa enrere. Malgrat els advertiments del Tribunal Constitucional, el Govern catal¨¤ va mantenir la convocat¨°ria de refer¨¨ndum per a l'1 d'octubre. Els jutges, la Fiscalia i el Govern central van activar diferents mecanismes per impedir la consulta. L'¨²ltim dic de contenci¨® eren les forces de seguretat: un dispositiu tric¨¨fal ¨CMossos, Gu¨¤rdia Civil i Policia Nacional¨C que, arribat el moment, no va saber o no va voler coordinar-se i va naufragar. Aquest ¨¦s el relat d'aquell dispositiu conjunt fallit que, aquesta setmana, examina el judici del proc¨¦s.

L¡¯operaci¨® Cop¨¨rnic. Davant de la intensificaci¨® del desafiament sobiranista ¨Cel Parlament va aprovar, el 6 de setembre, la llei del refer¨¨ndum¨C i els creixents dubtes sobre la lleialtat dels Mossos, el Govern espanyol va preparar l'enviament d'un contingent de policies i gu¨¤rdies civils a Catalunya. L'ordre de la Fiscalia catalana, a totes les forces de seguretat, per ¡°prevenir o evitar¡± l'1-O va motivar el disseny de l'operaci¨® Cop¨¨rnic. Les protestes (violentes, segons la Fiscalia) davant del Departament d'Economia (20 setembre) van precipitar el desembarcament de m¨¦s de 6.000 agents.

P¨¦rez de los Cobos vs. Trapero.?Des de mitjans de setembre, la Fiscalia va dictar instruccions per frenar l'1-O. Va ordenar requisar urnes, paperetes i material electoral i va nomenar coordinador del dispositiu el coronel de la Gu¨¤rdia Civil Diego P¨¦rez de los Cobos. La decisi¨® va ser traslladada el 23 de setembre al cap dels Mossos, Josep Llu¨ªs Trapero, que es va molestar ¨Cveia una invasi¨® de compet¨¨ncies¨C per¨° es va comprometre a obeir el fiscal. Va enviar a les reunions de coordinaci¨® el seu n¨²mero dos, Ferran L¨®pez, que va gestionar i va defensar el dispositiu de l'1-O. Despr¨¦s de l'aplicaci¨® de l'article 155 de la Constituci¨®, L¨®pez es va convertir en el nou cap dels Mossos.

L¡¯ordre de la Fiscalia: precintar.?El fiscal va ordenar als Mossos (25 de setembre) precintar tots els punts de votaci¨®, desallotjar possibles ocupants abans del divendres 29 de setembre i impedir les votacions fins i tot al carrer. La c¨²pula dels Mossos veia molt dif¨ªcil assumir el tancament amb dos dies d'antelaci¨® i temia desordres p¨²blics.

L¡¯ordre del TSJC: impedir.?El tauler de joc va canviar al cap de dos dies, quan el Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya va assumir el comandament i va ordenar (27 de setembre) impedir el refer¨¨ndum ¡°sense alterar la normal conviv¨¨ncia ciutadana¡±. L'ordre de la Fiscalia, concreta i expeditiva, va quedar substitu?da per la m¨¦s laxa del TSJC: ordenava impedir l'obertura dels col¡¤legis (o tancar-los) el mateix diumenge i es dirigia no nom¨¦s als Mossos, sin¨® tamb¨¦ a la Gu¨¤rdia Civil i la Policia Nacional. La magistrada instava els tres cossos a donar-se ¡°auxili i suport¡± i confirmava en el c¨¤rrec P¨¦rez de los Cobos.

La Junta de Seguretat i els avisos dels Mossos.?L'expresident Carles Puigdemont va convocar una Junta de Seguretat (28 de setembre) que Nieto va qualificar aquest dilluns de "surrealista" perqu¨¨ reunia a la mateixa taula un Govern que volia impedir la consulta i un Govern que la promocionava. No es va arribar a cap acord per fer una mena de consulta simulada al carrer. A la tarda, la c¨²pula dels Mossos es va reunir amb Puigdemont, Oriol Junqueras i Joaquim Forn (conseller d'Interior) i va traslladar possibles riscos de seguretat si es mantenia l'1-O. A la seva declaraci¨®, Forn va minimitzar aquests riscos i va dir que no eren, en tot cas, d'una viol¨¨ncia generalitzada.

El pla dels Mossos.?Els Mossos van redactar ¨Ci van difondre entre els seus 17.000 agents¨C el seu pla d'actuaci¨® (29 de setembre): enviar un binomi (parella de policies) a cada escola per tancar els col¡¤legis a les 6.00 de l'1-O sense fer servir les porres davant de la ¡°desobedi¨¨ncia passiva¡±. ¡°Haur¨¤ d'imperar la contenci¨® i la mediaci¨®¡± per ¡°mantenir la pau i la conviv¨¨ncia¡±, diu el text, que preveu l'¨²s de la for?a nom¨¦s en cas d'atacs contra persones. Els 7.000 mossos mobilitzats podien demanar suport. La Fiscalia creu que aquestes ordres ¡°neutralitzaven¡±, en la pr¨¤ctica, el compliment de l'ordre.

El pla d¡¯Interior.?El secretari d'Estat de Seguretat, Jos¨¦ Antonio Nieto, va elaborar tamb¨¦ (29 de setembre) una instrucci¨® amb normes i pautes d'actuaci¨® davant de l'1-O. En l¨ªnia amb la interlocut¨°ria de la jutgessa, ordenava impedir el refer¨¨ndum per¨° amb la prioritat de mantenir la ¡°seguretat dels efectius policials i els ciutadans¡±. Nieto va declarar que el m¨¦s important en tot cas era ¡°complir la llei¡± i ¡°impedir el refer¨¨ndum¡±.

I arriba l¡¯1-O.?La Policia i la Gu¨¤rdia Civil van carregar en col¡¤legis de Barcelona i en pobles de Catalunya des d'abans de les 9.00 despr¨¦s de comprovar la suposada inacci¨® dels Mossos. La decisi¨® es va prendre des de la Delegaci¨® del Govern espanyol a Catalunya, on estaven presents Nieto; el delegat del Govern central, Enric Millo, i P¨¦rez de los Cobos. Nieto va defensar que els policies van complir les ordres amb ¡°¨¨xit¡± i que l'¨²s de la for?a va ser ¡°proporcional¡± davant de la ¡°viol¨¨ncia¡± dels ciutadans. La majoria dels mossos que van actuar aquella jornada es van quedar a les portes dels col¡¤legis, sense intervenir davant de l'aglomeraci¨® de gent i sense que les seves unitats d'ordre p¨²blic apareguessin. Hi va haver imatges ins¨°lites, com la d'alguns mossos impedint el pas o enfrontant-se a agents.

Per qu¨¨ es va aturar la intervenci¨®? Despr¨¦s que les imatges de l'actuaci¨® policial acaparessin l'atenci¨® medi¨¤tica, les c¨¤rregues es van aturar a la tarda. Per qu¨¨? El judici del proc¨¦s encara no ha donat resposta, per¨° segons Nieto no va haver-hi cap ordre pol¨ªtica, sin¨® que va ser per l'esgotament dels agents despr¨¦s d'una llarga jornada i per garantir "l'equilibri" entre impedir el refer¨¨ndum i garantir la seguretat de tots.

El balan?.?Els Mossos afirmen que van tancar 99 centres de votaci¨® l'1-O i que d'altres 50 es van emportar material. La Gu¨¤rdia Civil i la Policia van informar inicialment del tancament de 92 locals. Aquest dilluns, Nieto va assegurar que van clausurar entre 104 i 113; en 53 va haver-hi incidents de diferent tipus, amb persones ferides. La defensa de Forn posa en dubte que tancar el 5% de col¡¤legis es pugui considerar un ¨¨xit, per¨° Nieto va ser taxatiu: "Es va complir l'objectiu marcat¡±.