Segon pacient sense rastre de VIH despr¨¦s d¡¯un trasplantament de c¨¨l¡¤lules mare

El virus del VIH ¨¦s tot un as del camuflatge. Infecta les c¨¨l¡¤lules sanes i s'integra en el seu material gen¨¨tic per passar desapercebut i no donar la cara. S'amaga en les c¨¨l¡¤lules infectades i impedeix que el sistema immune el trobi i l'elimini. Aquesta ¨¦s la seva millor t¨¤ctica per sobreviure i no li va malament. Els antiretrovirals per combatre'l s¨®n cada vegada m¨¦s efica?os, tenen menys efectes secundaris, i redueixen a la m¨ªnima expressi¨® el virus. Per¨° el VIH no desapareix mai del tot i queden, en una mena de cau on acollir-se (reservori viral), c¨¨l¡¤lules infectades latents en l'organisme. Per aix¨° la cura, ara com ara, no existeix. Excepte en un cas ¡ªl'anomenat pacient de Berl¨ªn, Timothy Brown, que fa 11 anys que no t¨¦ VIH despr¨¦s d'un trasplantament de c¨¨l¡¤lules mare¡ª i un segon en inicis: un consorci internacional, en el qual participa el centre de recerca IrsiCaixa de Barcelona, ha identificat un altre pacient que, despr¨¦s d'un trasplantament de c¨¨l¡¤lules mare, va deixar de prendre els antiretrovirals i fa 18 mesos que no t¨¦ VIH detectable. Els metges, prudents, encara parlen de remissi¨®, no de curaci¨®.

M¨¢s informaci¨®n

Una vacuna terap¨¨utica que controla el VIH sense prendre antivirals

El ¡®chemsex¡¯, una de les causes que fa que no baixi el nombre d¡¯infectats pel VIH

¡°?s incre?ble. El pacient de Berl¨ªn no va ser una an¨¨cdota. Tenim un segon cas. No volem parlar de curaci¨®, per¨° en els altres casos on es va interrompre el tractament, el virus va rebrotar¡±, celebra Javier Mart¨ªnez-Picado, investigador d'IrsiCaixa i col¨ªder del consorci internacional IciStem, que ha publicat la troballa a la revista Nature. Amb les seves difer¨¨ncies, aquest segon pacient replica el que va assolir?el pacient de Berl¨ªn, Timothy Brown, l'home seropositiu que, despr¨¦s de sotmetre's a un trasplantament de medul¡¤la ¡ªon es troben les c¨¨l¡¤lules mare¡ª per curar una leuc¨¨mia que patia, se li va retirar el tractament?antiretrovirals i el VIH, en comptes de rebrotar, va desapar¨¨ixer.

En el trasplantament va estar llavors part de la clau que explica el cas de Brown. El tractament per a leuc¨¨mies com la seva o altres malalties hematol¨°giques similars comen?a amb una potent quimioter¨¤pia que destrueix la medul¡¤la ¨°ssia, on es troba el tumor maligne i ¨¦s, al seu torn, un dels reservoris del VIH. La qu¨ªmio fulmina, al mateix temps, les c¨¨l¡¤lules tumorals i les c¨¨l¡¤lules infectades latents. Despr¨¦s, amb un trasplantament de c¨¨l¡¤lules mare d'un donant sa, es reconstrueix la medul¡¤la amb un ex¨¨rcit de c¨¨l¡¤lules sanes, es cura la malaltia hematol¨°gica i s'elimina el VIH.

Per¨°, a m¨¦s del factor decisiu que va ser el trasplantament, Brown tenia la particularitat que tenia una mutaci¨® en un dels dos al¡¤lels del gen CCR5 Delta 32, un error gen¨¨tic que impedeix que el virus penetri a la c¨¨l¡¤lula. Quan la mutaci¨®, que afecta l'1% de la poblaci¨® europea, es troba en els dos al¡¤lels de cada gen, el VIH no pot obrir les comportes per entrar a la c¨¨l¡¤lula. Al pacient de Berl¨ªn li?van fer el trasplantament amb c¨¨l¡¤lules mare d'un donant que tenia aquesta mutaci¨® i ja fa 11 anys que no tenen rastre del virus.

El nou cas ¨¦s un home de la Gran Bretanya a qui se li va diagnosticar la infecci¨® per VIH el 2003. El 2012 inicia el tractament antiretroviral i, al cap de poc temps, se li va diagnosticar un limfoma de Hodgkin. El 2016, es va sotmetre a un trasplantament de c¨¨l¡¤lules mare. A difer¨¨ncia de Brown, aquest pacient no tenia cap c¨°pia err¨°nia del gen CCR5 Delta 32, per¨° s¨ª que va ser trasplantat amb les c¨¨l¡¤lules d'un donant amb aquesta mutaci¨®. 16 mesos despr¨¦s de la intervenci¨®, els metges de l'hospital londinenc on va ser at¨¨s, li van retirar el tractament antiretroviral?i, des de llavors, suma un any i mig sense el virus.

Malgrat l¡¯euf¨°ria per aquesta troballa, els metges matisen que els resultats encara ¡°no s¨®n escalables¡± a la poblaci¨® general amb VIH i encara ¨¦s menys factible fer un trasplantament de medul¡¤la per curar el VIH

No s'ha observat la pres¨¨ncia del VIH en el pacient de Londres ni amb les eines de detecci¨® m¨¦s precises que hi ha. De fet, precisament aquesta era l'aportaci¨® d'IrsiCaixa, mesurar la c¨¤rrega viral del pacient amb els dispositius m¨¦s sensibles. ¡°Hem analitzat com la seva serologia i els seus anticossos van desapareixent, de manera similar al que es va observar en el pacient de Berl¨ªn. En una persona amb VIH, si es per al tractament, el virus rebrota a partir de dues setmanes. Per¨° en aquest cas, 18 mesos despr¨¦s, aquesta persona es mant¨¦ indetectable¡±, apunta la doctora Mar¨ªa Salgado, coautora de l'estudi. Irsicaixa, que est¨¤ impulsat per La Caixa i la Generalitat de Catalunya, ¨¦s l'¨²nic centre espanyol que ha participat en l'estudi.

Malgrat l'euf¨°ria per aquesta troballa, els metges matisen que els resultats encara ¡°no s¨®n escalables¡± a la poblaci¨® general amb VIH i molt menys ¨¦s factible fer un trasplantament de medul¡¤la per curar el VIH. ¡°Aquest tipus de trasplantament ¨¦s un procediment d'alt risc i nom¨¦s est¨¤ recomanat per a malalties hematol¨°giques greus. No t¨¦ sentit sotmetre a un risc de mort un pacient amb una esperan?a de vida normal amb VIH, nom¨¦s per dir que s'ha curat del virus¡±, assenyala Bonaventura Clotet, director d'IrsiCaixa. De fet, l'elecci¨® del donant en un pacient amb VIH prioritza, com en qualsevol altre cas, la compatibilitat i la probabilitat d'¨¨xit de curaci¨® de la malaltia hematol¨°gica, no la coincid¨¨ncia que el donant tingui la mutaci¨® del gen CCR5 Delta 32. "L'objectiu no ¨¦s fer trasplantaments de c¨¨l¡¤lules mare als pacients amb VIH, sin¨® buscar mecanismes de remissi¨® del virus", afegeix Mart¨ªnez-Picado.

Els experts assenyalen, a m¨¦s, que, a banda de la influ¨¨ncia del trasplantament i de la pres¨¨ncia de la mutaci¨®, hi ha altres factors que poden afavorir la desaparici¨® total del virus. Per exemple, la s¨ªndrome de l'empelt contra hoste, que van patir tots dos pacients de forma transit¨°ria. Aquesta condici¨® es produeix despr¨¦s del trasplantament quan les c¨¨l¡¤lules del donant ataquen les del receptor. Els investigadors sospiten que les c¨¨l¡¤lules sanes del donant podrien fulminar, tamb¨¦, els limf¨°cits infectats adormits que formen els reservoris i ajudar, inconscientment, a fer desapar¨¨ixer el virus.