La Rep¨²blica va dir que no a Dal¨ª

Una carta conservada en el fons Josep Llu¨ªs Sert de la Francis Loeb Library de Harvard resol el misteri de per qu¨¨ Salvador Dal¨ª no va participar en el Pavell¨® de la Rep¨²blica a l¡¯Exposici¨® Internacional de Par¨ªs del 1937. La carta, arxivada a la carpeta de les missives sense data, va ser escrita pel pintor empordan¨¨s el mar? del 1937 a l'arquitecte Sert, coautor, amb Luis Lacasa, del pavell¨® espanyol.

Dal¨ª, de 32 anys, acabava de tornar a Par¨ªs despr¨¦s d'una estada triomfal als Estats Units. Havia exposat amb un ¨¨xit apote¨°sic a la galeria Julian Levy de Nova York. Estrella de la hist¨°rica exposici¨® sobre dadaisme i surrealisme del MoMA, la revista Time li va dedicar la portada i, en plena conversi¨® del marxisme de Karl Marx al marxisme dels Germans Marx, havia acordat fer una pel¡¤l¨ªcula amb Harpo.

En arribar a Par¨ªs es va trobar amb les obres del pavell¨® ja iniciades i amb qu¨¨ el Govern republic¨¤, que no pensava comptar amb ell, havia encarregat a Picasso la realitzaci¨® del gran mural que acabaria sent el Guernica. ¡°Fa uns dies que he arribat a Par¨ªs i m'ha sorpr¨¨s que no h¨¤giu dit ni proposat res per al pavell¨® espanyol¡±, escriu en el seu peculiar catal¨¤ a Sert. Aquest document surt ara a la llum. I respon a la pregunta que va deixar en l'aire Ian Gibson en la seva monumental biografia del pintor: ¡°Es va convidar Dal¨ª a participar en el pavell¨®¡­? ?s probable, encara que fins ara no ha aparegut cap documentaci¨®¡±.

L¡¯Exposici¨® havia d'inaugurar-se al maig i dos mesos abans Dal¨ª no havia rebut cap enc¨¤rrec, mentre Picasso, a qui creia que havia superat art¨ªsticament, carregava amb tots els honors del lideratge de l'art espanyol. ?s molt possible que fos llavors quan l'artista irromp¨¦s de forma irada en el despatx parisenc que el director general de Belles arts, Josep Renau, tenia a l'ambaixada d¡¯Espanya.

L'an¨¨cdota la va explicar el jove cartellista (29 anys) ja en la seva ancianitat, amb la mem¨°ria fr¨¤gil i nombroses contradiccions, a Albures (1981): ¡°Poc despr¨¦s de la meva segona entrevista amb Picasso i quan li estava dictant alguna cosa a la secret¨¤ria, va irrompre inopinadament Salvador Dal¨ª al gabinet. D¡¯entrada i sense cap mirament, es va posar a increpar-me a plens pulmons: que si en el Govern no se sabia res del que passava a Par¨ªs; que si Picasso ja estava acabat i era un grand¨ªssim reaccionari¡­; que si l'¨²nic pintor espanyol comunista a Par¨ªs era ell¡­; que si el deix¨¤vem en el primer lloc¡­ La visita em va caure com una pedra. Aleshores jo era bastant impulsiu i em va faltar la sang freda. Em vaig aixecar d'un bot de la cadira per dir-li que no estava acostumat que ning¨² em crid¨¦s: que si tenia alguna cosa per reclamar podia fer-ho des d'all¨¤ mateix ¡ªassenyalant-li el tel¨¨fon¡ª al meu ministre, al cap del Govern i fins a la mateixa Presid¨¨ncia de la Rep¨²blica¡­¡±. Renau va girar un moment l'esquena per buscar la seva agenda d'adreces i en girar el cap, Dal¨ª havia desaparegut, sense acomiadar-se.

Renau, en diverses entrevistes realitzades al llarg de la seva vida, va oferir dades contradict¨°ries. Va dir que Dal¨ª figurava en el segon lloc de la seva llista d'artistes convidats, despr¨¦s de Picasso, i en altres ocasions, va assegurar que aquest segon lloc l¡¯ocupava Mir¨®. Sert sempre va dir que tot all¨° relatiu a l'organitzaci¨® del pavell¨® va ser fruit de la improvisaci¨® constant. De fet, a Mir¨® no li van encarregar el mural de La Facheur, avui perdut, fins al 25 d'abril, un dia abans del salvatge bombardeig alemany sobre Gernika. No hi ha cap paper oficial que ho acrediti, per¨° aix¨ª ho indica l'alegria de l'artista catal¨¤ en escriure aquell dia almenys dues cartes: una a B?ske, esposa del m¨²sic George Antheil, i una altra al seu marxant Pierre Matisse. Els dona la not¨ªcia: ¡°El Govern espanyol m'acaba d'encarregar decorar el pavell¨® espanyol en l'exposici¨® del 1937. Nom¨¦s Picasso i jo hem estat sol¡¤licitats¡±. La mateixa pressa va tenir Calder, a qui Sert va encarregar la seva famosa font de mercuri al maig. Cap d'ells va voler cobrar res m¨¦s que els materials: Mir¨®, amb prou feines 400 francs.

Maria del Mar Arn¨²s publicar¨¤ al maig una ¨¤mplia biografia de Sert, arquitecte (Anagrama) en la qual cita la carta de Dal¨ª. El fet que la historiadora i cr¨ªtica d'art sigui membre de la fam¨ªlia Sert li ha facilitat l'acc¨¦s a testimonis directes i als arxius personals: ¡°Vaig anar a veure la seva secret¨¤ria i ella em va donar una caixa i em va dir que la tenia preparada des de fa anys i que per fi venia alg¨² a buscar-la¡±. Segons la historiadora, tant Sert com el grup d'amics que es reunien gaireb¨¦ cada dia al Caf¨¦ de Flore (Picasso, Mir¨®, Huidobro, Chagall, Aub, Braque, Calder, Larrea, Aragon o Zervos) no perdonaven, en un moment tan tr¨¤gic, la deriva fr¨ªvola de Dal¨ª, i sobretot, que s'hagu¨¦s negat a signar el manifest d'intel¡¤lectuals que condemnava el nazisme. Tampoc que s'exhib¨ªs sense objeccions al costat del futurista Marinetti, el seu ¨ªdol de joventut i defensor de la idea que la guerra era un instrument necessari per al triomf del feixisme. L'ajudant de Sert, Antonio Bonet, tamb¨¦ va explicar a l'historiador Fernando Mart¨ªn que l'arquitecte havia vetat Dal¨ª.

Sert era membre del comit¨¨ antifeixista des de la invasi¨® d¡¯Abiss¨ªnia (1935) per part de Mussolini, que havia enviat tropes per combatre al costat de Franco, mentre els seus avions bombardejaven poblacions com Barcelona i Gernika.

Dal¨ª, per la seva banda, havia rebut amb immens dolor els assassinats de Lorca pels falangistes i d'amics empordanesos pels anarquistes. Al mateix temps se li havien obert els salons de l'aristocr¨¤cia europea i de col¡¤leccionistes nord-americans poc inclinats al comunisme. A m¨¦s, tant Renau com el ministre d¡¯Instrucci¨® P¨²blica, Jes¨²s Hern¨¢ndez, eren partidaris del realisme social que exemplificaven els mexicans Rivera o Siqueiros.

Jos¨¦ Gaos, comissari del Pavell¨®, es va negar a la petici¨® de Sert que Juli Gonz¨¢lez substitu¨ªs l'escultura Maternitat per una altra d¡¯abstracta. La pugna entre els que defensaven un art de propaganda i un art innovador va estar a punt d'aconseguir que l'obra Avions negres, d¡¯Horacio Ferrer de Morgado, desplac¨¦s el Guernica de Picasso. Si aquest sector considerava Picasso i Mir¨® pintors burgesos que havien fugit d¡¯Espanya i practicaven un art que no entenia el proletariat, les extravag¨¤ncies de Dal¨ª eren senzillament intolerables.

Segons Arn¨²s, Sert va dir d'alguna manera a Dal¨ª que an¨¦s amb els seus amics feixistes i li va aconsellar que no entr¨¦s m¨¦s al pavell¨®, inaugurat finalment el 12 de juliol. En la premsa republicana del 1937 ja es titlla Dal¨ª de franquista i tra?dor. ¡°Jo¡±, va escriure Dal¨ª a Vida secreta, ¡°simplement continuava pensant i no volia que se m¡¯anomen¨¦s cap altra cosa que Dal¨ª. Per¨° la hiena de l'opini¨® p¨²blica ja s'escorria entorn meu, demanant-me amb la bavejant amena?a dels seus expectants ullals que em decid¨ªs per fi, que em fes estalinista o hitlerista. No, no, no, i mil vegades no! Continuaria sent, com sempre i fins a la mort, dalini¨¤ i ¨²nicament dalini¨¤!¡±.

Ian Gibson creu que la tesi del veto a Dal¨ª ¡°¨¦s del tot raonable¡±. V¨ªctor Fern¨¢ndez, autor de nombrosos llibres sobre el pintor empordan¨¨s i sobre Lorca, afirma que la carta donada a con¨¨ixer ara ¡°¨¦s molt important¡±. ¡°?s la primera vegada que tenim un document original i contemporani als fets. Fins ara nom¨¦s ens bas¨¤vem en hip¨°tesis i rumors¡±.

Sobre el pas de Dal¨ª del comunisme al franquisme, apunta: ¡°A Dal¨ª, se l¡¯ha titllat de franquista abans de Franco, per¨° no ¨¦s aix¨ª. Durant la guerra va voler col¡¤laborar amb la Rep¨²blica i va demanar al seu amic d'inf¨¤ncia Jaume Miravitlles, comissari de Propaganda de la Generalitat, que li don¨¦s el c¨¤rrec de comissari general de la imaginaci¨® p¨²blica, amb la Pedrera de Gaud¨ª com a seu. Miravitlles li va dir que s'oblid¨¦s del tema, que ja tenien prou embolics¡±.

La missiva que estava oculta a Harvard

A continuaci¨®, reprodu?m la carta conservada en el fons Josep Llu¨ªs Sert de la Francis Loeb Library de Harvard. Va ser enviada per Dal¨ª el mar? del 1937 a l'arquitecte Sert.

"Par¨ªs 101 bis Rue de la Tombe-Issoire (14) tel¨¨fon Gala 86-58.
Apreciat amic. Fa uns dies que he arribat a Par¨ªs i m'ha sorpr¨¨s que no h¨¤giu dit ni proposat res per al pavell¨® espanyol i m'agradaria parlar d'aquesta q¨¹esti¨®. Zervos em diu que dem¨¤ marxeu a Barcelona. Voleu telefonar-me al mat¨ª per intentar veure'ns un moment? Si no ens vei¨¦ssim, digui a Miravitlles que treballo en el que m'ha encarregat.
Una abra?ada del vostre amic, Dal¨ª".