Una novel¡¤la de l¡¯horror nazi perduda durant 80 anys i a la fi recobrada
Ulrich Alexander Boschwitz, mort en un bombardeig nazi, va deixar a punt la novel¡¤la ¡®El pasajero¡¯, que va commoure el p¨²blic alemany quan es va publicar per primera vegada el 2018
A prop de les onze de la nit del 29 d¡¯octubre del 1942, Ulrich Alexander Boschwitz mor junt amb 361 refugiats m¨¦s, la majoria jueus, a bord de l¡¯Abosso, enfonsat a 700 milles n¨¤utiques de les A?ores pel submar¨ª alemany U-575. T¨¦ 26 anys. Acaba aix¨ª una odissea que es va iniciar amb les lleis racials de Nuremberg el 1935 i que havia portat aquest escriptor berlin¨¨s d¡¯un lloc a un altre, perseguit i odiat pels que van ser els seus compatriotes i repudiat pels europeus als quals demanava acollida. Tanmateix, sense saber-ho, Boschwitz havia llan?at un missatge que tindria una gran repercussi¨® en el seu pa¨ªs 80 anys despr¨¦s. Quan va morir portava a sobre la nova versi¨® manuscrita del seu llibre El pasajero, publicat a Su¨¨cia, el Regne Unit i els EUA entre el 1938 i el 1940 i ignorat a Alemanya. Dos mesos abans havia escrit a la seva mare per donar-li indicacions sobre qu¨¨ fer amb l¡¯edici¨® de la novel¡¤la. Tot aix¨° va desapar¨¨ixer amb la seva mort. En quedava, tanmateix, una c¨°pia escrita a m¨¤quina que, despr¨¦s de diversos avatars, va acabar durant els anys seixanta a l¡¯Arxiu de l¡¯Exili Alemany de la Biblioteca Nacional a Frankfurt. Oblidada per tots, el 2018 va veure la llum per primera vegada a Alemanya i es va convertir en un gran ¨¨xit de p¨²blic i cr¨ªtica en un pa¨ªs on les refer¨¨ncies a l¡¯horror nazi continuen generant un enorme inter¨¨s.
¡°La novel¡¤la va ser oblidada perqu¨¨ no quedava ning¨² viu per oferir-la a les editorials¡±, explica a El PA?S des de Berl¨ªn l¡¯editor Peter Graf, responsable de la troballa i publicaci¨® d¡¯aquest llibre. Tamb¨¦, perqu¨¨ el tema no era precisament el predilecte dels editors despr¨¦s de la II Guerra Mundial i l¡¯Holocaust. Graf hi va arribar gr¨¤cies al cr¨ªtic del diari Haaretz Avner Shapira, que el va posar en contacte amb Reuella Shachaf, neboda de Boschwitz. ¡°Quan la vaig llegir em vaig adonar r¨¤pidament que era una novel¡¤la important perqu¨¨ parlava al lector d¡¯avui. A Alemanya ha tingut una gran acollida i es llegeix com un document, per¨° tamb¨¦ com un av¨ªs. Qu¨¨ passa amb els que no s¨®n v¨ªctimes? Ajuden o es converteixen en c¨°mplices dels agressors?¡±, es pregunta.
Relat de l¡¯infern d¡¯un burg¨¨s jueu perseguit pels nazis, El pasajero (a Espanya, a partir del 25 de mar? editada per Sexto Piso, amb traducci¨® de Jos¨¦ An¨ªbal Campos) ¨¦s la cr¨°nica d¡¯una deshumanitzaci¨®, un llibre conc¨ªs de den¨²ncia amb ritme de thriller que entronca amb El proc¨¦s de Kafka o amb les obres d¡¯Imre Kert¨¦sz i llan?a angunioses preguntes al lector d¡¯avui.
La novel¡¤la, carregada d¡¯impressions autobiogr¨¤fiques, s¡¯inicia el novembre del 1938, durant la Nit dels Vidres Trencats. El seu protagonista, Otto Silbermann, ¨¦s un alemany orgull¨®s, un comerciant amb molts diners, veter¨¤ condecorat de la I Guerra Mundial. Per¨° tamb¨¦ ¨¦s jueu, i aix¨° ¨¦s intolerable per al sistema nacionalsocialista. Quan el seu soci l¡¯estafa i l¡¯insulta, quan el cambrer del seu bar predilecte deixa de servir-lo, quan tothom li gira l¡¯esquena, Boschwitz est¨¤ explicant com va patir la seva fam¨ªlia des del 1933. El llibre, escrit en menys d¡¯un mes entre Luxemburg i Brussel¡¤les, on havia fugit, mostra un home que ho perd tot, al qual s¡¯enfonsa en el que ¨¦s material i se li nega la condici¨® humana, i en aix¨° Boschwitz sabia de qu¨¨ parlava.
Despr¨¦s de passar per Fran?a, l¡¯autor fuig al Regne Unit, des d¡¯on ¨¦s enviat el 1940, juntament amb 40.000 persones m¨¦s, a l¡¯illa de Man. Arribar¨¤ a Austr¨¤lia mesos despr¨¦s en el Dunera, un vaixell tristament c¨¨lebre per les condicions brutals d¡¯amuntegament i viol¨¨ncia en les quals milers de persones van ser deportades. All¨¤ l¡¯esperava l¡¯internament en un altre camp de presoners. Nom¨¦s a partir del 1942 es van comen?ar a alliberar els qui s¡¯allistaven per lluitar contra els nazis, per¨° Boschwitz no era un home d¡¯acci¨®, la seva batalla era en un altre costat i, tanmateix, va trobar la mort al mar, en un altre intent de fugida, sota el foc dels torpedes alemanys.
Atrapat en la seva pr¨°pia paranoia, el personatge de Silberman fuig dins d¡¯Alemanya, per on es despla?a en trens puntuals i impecables, aquells mateixos combois d¡¯horaris ajustats que poc despr¨¦s portarien amb la mateixa precisi¨® milions de persones a les cambres de gas. ¡°Els lectors d¡¯avui saben qu¨¨ va passar fins al 1945. Boschwitz es va imaginar que all¨° podia passar, per¨° no ho sabia. Aquest llibre nom¨¦s podia ser escrit despr¨¦s dels pogroms del 1938 i ¨¦s aquesta proximitat la que li dona la seva for?a com a testimoni¡±, reflexiona Graf. Lluny de ser un relat en blanc i negre, la for?a d¡¯El pasajero rau, a m¨¦s, en la narraci¨® dels efectes que aquesta fugida provoca en el perseguit, alg¨² que arriba a odiar-se i a odiar el seu poble, un hum¨¤ que pot ser mesqu¨ª si aix¨° l¡¯ajuda a sobreviure, que troba per si mateix els defectes de l¡¯altre.
¡°Com acabar¨¤ tot aix¨°? Un se sent desemparat, com un nen petit. Qui ho hauria pensat? D¨¦u n¡¯hi do! En plena Europa. Al segle XX¡±, assegura l¡¯autor per boca del seu protagonista, en un moment d¡¯especial desesperaci¨®. ¡°Boschwitz va aconseguir fer visible l¡¯inconfessable explicant la destinaci¨® d¡¯un individu. Els lectors han sabut transferir el seu significat al present amb la q¨¹esti¨® de com ens comportem cada un sempre de fons¡±, afirma Graf. ¡°Realment crec que aquest llibre t¨¦ alguna cosa que el pot fer triomfar¡±, deia Boschwitz a la seva mare en una carta el 1939. Ho va encertar, encara que sigui 80 anys despr¨¦s.
Un treball fantasma
Les notes i cartes de Boschwitz a la seva mare i el fet que mor¨ªs portant amb si una nova versi¨® d'El pasajero indiquen que l'autor encara hi volia fer canvis. Quan Graf, especialista a bussejar en arxius i rescatar textos desconeguts, va aconseguir l'¨²nica c¨°pia en alemany, es va posar en contacte amb la fam¨ªlia per aconseguir el seu perm¨ªs i editar-lo. "La hist¨°ria roman exactament igual", assegura quan se li pregunta per les difer¨¨ncies amb l'original. "?s m¨¦s aviat una q¨¹esti¨® de ritme i so. Nom¨¦s hi he canviat aspectes estil¨ªstics i n'he eliminat redund¨¤ncies" explica l'editor, que creu que el triomf de la seva tasca arriba "quan ning¨² no la pot percebre".
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.