Dencasisme

¡°Per¨° ¨¦s que vosaltres no sabeu qu¨¨ va passar?¡±. Irene Polo, als seus 20 anys, no se¡¯n sabia avenir. El govern Companys es trobava pres des de la seva fallida proclamaci¨® de l¡¯Estat catal¨¤. Josep Denc¨¤s, un dels principals inductors dels fets d¡¯octubre de 1934, havia fugit a Par¨ªs. Ella, una de les nostres periodistes m¨¦s extraordin¨¤ries, provava d¡¯esbrinar per al diari L¡¯Instant, a trav¨¦s d¡¯un capitost de les Joventuts d¡¯Estat Catal¨¤, els motius del frac¨¤s. A mitjans de gener de 1935 el cap an¨°nim li responia, na?f, que recopilaven informaci¨®. ¡°No en sabem res. I tot ¨¦s tan sospit¨®s!¡±.

A finals de mes el Tribunal de Garanties Constitucionals que jutjaria Companys va demanar l¡¯extradici¨® de Denc¨¤s per malversaci¨® de fons p¨²blics. Aquest va ser detingut i traslladat a la Sant¨¦, on va passar 27 dies. El seu olfacte period¨ªstic va dur Polo a Par¨ªs per cobrir el proc¨¦s el 19 de febrer al Palau de Just¨ªcia. L¡¯exconseller de Governaci¨® no va ser lliurat perqu¨¨ es va considerar que l¡¯¨²s no justificat de 117 mil pessetes que al¡¤legava el TGC no constitu?a cap delicte en el codi penal franc¨¨s.

Malgrat que ¡°hi ha qui opina que ja no s¡¯ha de parlar m¨¦s amb aquest home¡±, la combativa periodista creia que ning¨² m¨¦s posse?a ¡°el secret del desastre¡±. El va entrevistar en un hotel prop del bulevard Pasteur. Denc¨¤s, satisfet, entenia que despr¨¦s de la vista la seva honorabilitat havia quedat ¡°salvada¡±. Va donar a entendre, fins i tot, que podia haver fugit a Am¨¨rica, per¨° que havia preferit dirimir, davant de la just¨ªcia gala, la seva ¡°honestedat¡±. Era una mentida evident. En l¡¯entrevista, publicada el 2 de mar?, va sostenir que ¡°ara les lluites entre els partits nacionalistes de Catalunya s¨®n su?cides. M¨¦s que mai, els catalans hem de mantenir-nos units si volem que el moviment del dia 6 doni els fruits que volem¡±.

Ella, sense sortir del seu estupor arran del que havia esdevingut, volia saber quins eren aquests fruits. Quan es votava l¡¯Estatut de 1932, li va explicar ell, a Madrid preguntaven: ¡°com voleu comparar el vostre moviment amb el d¡¯Irlanda, un pa¨ªs de m¨¤rtirs?¡±. Ara que ja els tenien ¡ªm¨¦s de mig centenar de morts, 200 ferits i milers de detinguts¡ª expressava que ¡°cal no desnaturalitzar aquest moviment. Hem de procurar no empetitir una revoluci¨® que a mi em mereix tots els respectes, i no desprestigiar-nos els uns als altres¡±.

Polo incideix que la seva facci¨® ha provocat nombroses lluites en el si del seu partit, ERC. Denc¨¤s somriu. ¡°No vull respondre, no vull, ara per ara. No seria oport¨²¡±. Com era el seu pensament en esclatar el moviment, qu¨¨ es proposava, insisteix ella. ¡°No ho puc dir tampoc¡±. A la reportera li sembla que per a ell no ¨¦s tan important l¡¯¨¨xit material del moviment com el seu significat pol¨ªtic. Denc¨¤s es nega a parlar. ¡°Per qu¨¨ creieu que va fracassar el moviment? O creieu que no va fracassar?¡±. El metge separatista es tanca en banda. ¡°Hem de callar. Hem de mantenir una actitud digna perqu¨¨, si no, el poble es desencisar¨¤ de nosaltres¡±.

¡°Vist aix¨ª ¡ªresumeix Polo¡ª, sembla bon miny¨®¡±. Per¨° afegeix, ¡°no t¨¦ m¨¦s que fanatisme, un fanatisme violent, desenfrenat, aquest fanatisme delirant dels catalans, atacats de megalomania nacional, que ho explica tot¡±. I conclou el retrat de l¡¯entrevistat amb la reflexi¨® d¡¯una exiliada an¨°nima coneixedora de Denc¨¤s: ¡°el fanatisme, si no fos un defecte, de tota manera no seria suficient per fer d¡¯un metge un conseller de Governaci¨® d¡¯un pa¨ªs¡±.

Avui, a Catalunya, malgrat que el que es va esdevenir el 2017 guarda amb el 1934 nom¨¦s algun paral¡¤lel com vam explicar a Quadern (¡°Dos fets d¡¯octubre, dos judicis¡±, 31 de gener de 2019 i ¡°La bufonada del 6 d¡¯octubre¡±, 4 d¡¯octubre de 2018), una part de l¡¯independentisme viu en el dencasisme: no sap no contesta, no s¡¯ha de criticar res ni preguntar per no esquerdar el moviment i cal viure en el somni que persisteix una cosa que mai no ha existit.

Anys despr¨¦s, al gener de 1945, perduda la Guerra Civil, des d¡¯Aquit¨¤nia Denc¨¤s, del que ens falta una biografia en profunditat, donava el seu suport a Josep Tarradellas perqu¨¨ redrec¨¦s ERC i l¡¯exili. Abans havia cregut que el catalanisme podia desentendre¡¯s de l¡¯estructura futura d¡¯Espanya. Aleshores, en canvi, en una crisi d¡¯hiperrealisme, veia necessari intervenir per ¡°un fort to dram¨¤tic en l¡¯ordre de la realitat que subordina tots els altres aspectes¡±. Ja era tard.

Van ser Tarradellas i altres, que no posaven l¨ªmits a l¡¯autogovern de Catalunya per¨° que tenien una idea pr¨¤ctica de quin era el cam¨ª transitable, els qui es van arremangar per recompondre el que proclames dencasistes havien contribu?t a fer malb¨¦. Si es van equivocar o ho podien haver fet millor, si van renunciar a aspectes i no ho havien d¡¯haver fet, tot aix¨° ¨¦s discutible, per¨° mentre van estar al tim¨® mai van emetre per la r¨¤dio discos de sardanes per animar la poblaci¨® com va fer Denc¨¤s la nit del 6 d¡¯octubre.