La garita d¡¯Aza?a

Quines coses: t¡¯hi reculls per defensar-te de l'exterior, per¨° resulta que el perill ¨¦s a dins, tu ets el teu enemic en una garita de gu¨¤rdia. Tot s¨®n ombres i sorolls all¨¤ fora, per¨°, si es mira i s¡¯escolta b¨¦, surten, immisericordiosos, de tu. ?s quedar-se sol davant un mateix i, zas, el pensament apunyala. En la diminuta c¨¤psula, el temps lent dona per a massa preguntes inc¨°modes, laments sobre el que vam poder haver dit o fet i la invariable, punxant conclusi¨® que ¨¦s una mica tard ja per fer mitja volta a la vida. Llavors, ara, sempre. Potser aix¨° expliqui que les garites acostumin a desbordar de grafitis, petris quaderns d'exorcismes.

No en vaig fer cap durant les meves llargues nits de gu¨¤rdia quan feia la mili, majorit¨¤riament en el male?t torn de la tercera imagin¨¤ria, la del son curt i partit, gentilesa de veterans i saberuts que van descobrir, aviat, que un sempre hi era en cos, per¨° mai en ¨¤nima, objectora com se'm va declarar en aquest per¨ªode caqui, pr¨°fuga per un altre espai-temps. Tampoc recordo que el meu turmentat per¨° mod¨¨lic sotstinent Giovanni Drogo dibuix¨¦s res a les parets durant les seves no menys angoixants rondes a la fortalesa Bastiani, all¨ª en els confins de l'imperi, a la vora de la zona inexplorada, en aquests severs torns revestits d'asfixiants cerimonials sense sentit a l'espera d'un enemic invisible, per¨° que era aqu¨ª mateix i que, d'un moment a un altre, ens atacaria, si b¨¦ la immin¨¨ncia mai no arribava i es feia eterna¡­ No hauria d'haver llegit El desert dels t¨¤rtars de Dino Buzzati setmanes abans d'incorporar-me a files, per¨°, com a f¨²til acte de rebel¡¤lia per l'any llarg de vida que perdria, em va agafar per una malsana gauban?a en una mortificaci¨® multim¨¨dia: Johnny va agafar el seu fusell; Sense novetat en el front, Camins de gl¨°ria¡­

¡°Visca Madrid ¨¦s el meu poble¡±, resa sobre el perfil d'un rostre, tots dos en carbonet. Una mica m¨¦s enll¨¤, sempre en rodona i caplletres com si fossin g¨°tiques, comen?a la frase ¡°Tots el qui aqu¨ª¡­¡± i despr¨¦s es fa inintel¡¤ligible fins que s'entreveu ¡°plom fred¡±. M¨¦s propera a terra, una esfera acull circularment els nombres 1,2 3, 4 i, a sota, un quadrat fa el mateix: dos rellotges incomplets. Hi ha promeses inintel¡¤ligibles i moltes m¨¦s frases entretallades, en part perqu¨¨ la humitat est¨¤ escrostonant la paret. En l'oxidada porta, cadascun dels v¨¨rtexs d'una fina estrella sembla dirigir a les inicials P.S.U.C, repuntat per aqu¨ª amb un ¡°catalans¡±, un ¡°batall¨®n¡± i un tal ¡°Garc¨ªa¡±. En la llinda interior, una data: ¡°A 8 del 10 del 1938¡±¡­

S¡¯intueixen m¨¦s coses, per¨° les fotografies s¨®n fosques. S¨®n, sens dubte, pintades d'una garita de la Guerra Civil espanyola. Per¨° no d'una qualsevol: ¨¦s la instal¡¤lada en l'¨²ltima resid¨¨ncia estable que el president de la Rep¨²blica, Manuel Aza?a, va tenir a Catalunya, a la Torre Salvans, a Matadepera. Fins avui se¡¯n desconeixia l¡¯exist¨¨ncia i alguns pretenen que continu? aix¨ª. La troballa ¨¦s fortu?ta, pura vida. Un senderista tena?, Santi, reconstrueix a casa amb Google Maps, com sempre, la seva excursi¨® dominical pel frond¨®s parc natural de Sant Lloren? del Munt i l¡¯Obac i s'adona que, vist des de dalt, un petit dip¨°sit d'aigua de la Torre Salvans s'assembla molt a una garita, com en les que va passar tantes hores vigilant contra si mateix a la mili. Al cap d'uns mesos s'atreveix a entrar-hi. Decepci¨®: pots de pintura, restes d'una gandula i un sed¨¤s¡­ sediments d'anys de traster modern, fins que veu una d'aquestes lletres pseudog¨°tiques i, apartant estris, esclaten els grafitis, almenys de tres mans diferents.

¡°Visca Espanya per¡­¡± es llegeix molt a prop d'un intent de dibuixar un escut, no gaire lluny d'una de les cinc finestres rodones que donen a la garita gaireb¨¦ una visi¨® de 360 graus, coronades per restes d'uns petits compartiments que s'estimen que s¨®n per guardar cartutxeres o similars. ?s un m¨®n d'un di¨¤metre que no sembla, per les imatges, superior als 2,5 metres. Per aqu¨ª van haver de desfilar bona part de la seixantena de membres que conformaven el destacament de vigil¨¤ncia i protecci¨® del Batall¨® de la Gu¨¤rdia Presidencial d¡¯Aza?a a la torre Salvans. Acabada el 1929, la palatina casa, de 983 metres quadrats (11 habitacions en tres plantes, golfa i soterrani), era lloc d'estiueig d'un empresari t¨¨xtil, Francesc Salvans, assassinat juntament amb el seu fill i sis industrials m¨¦s de la zona de Terrassa per radicals el 24 de juliol de 1936. Despr¨¦s de la construcci¨® d'una bateria antia¨¨ria en un pujol proper i un espectacular b¨²nquer a les entranyes, Aza?a i el seu seguici ¨ªntim de catorze persones s'hi instal¡¤laren en una data incerta entre desembre de 1937 i febrer de 1938. La frondositat de la finca de 8.625 metres quadrats i el seu f¨¤cil control d'acc¨¦s (nom¨¦s per la carretera de Terrassa a Talamanca) la feien id¨°nia com a discreta resid¨¨ncia presidencial.

¡°Tothom sabia que Aza?a era al Vall¨¨s, per¨° poca gent el lloc exacte¡±, matisa Josep Puy, l'historiador que ha abordat millor aquesta dram¨¤tica estada, explicant-se aix¨ª la contradict¨°ria circumst¨¤ncia que en la premsa de la zona s'anunci¨¦s, per al diumenge 29 de maig de 1938, a les tres de la tarda, un ¡°ajustad¨ªssim partit de futbol entre els dos potents equips Batall¨®n Guardia Presidencial-Terrasa FC (refor?at)¡±, precedit per ¡°exercicis de cultura f¨ªsica a c¨¤rrec de 200 soldats del batall¨®¡± , acompanyats ¡°per la seva banda de cornetes¡±¡­ ¡°El batall¨® es va integrar en la vida quotidiana de Terrassa¡±, reconstrueix Puy, que situa la resta dels soldats al Col¡¤legi dels Escolapis de la ciutat. ¡°Totes les noies volien sortir amb ells, perqu¨¨ eren gent privilegiada, anaven ben vestits i alimentats, contrastant amb bona part de la poblaci¨®¡±. Bona gent havien de ser-ho per for?a: tota indisciplina comportava abandonar la gu¨¤rdia del president i ser destinat a primera l¨ªnia del front. La integraci¨® va ser tal que fins i tot un cotxe de l'escorta i un cami¨® van xocar, i van causar la mort d¡¯Emilia Argil¨¦s, dependenta d'una sabateria, pocs dies abans del partit.

Un Aza?a apesarat i m¨¦s lac¨°nic que mai es deixava veure poqu¨ªssim; deprimit per l'evoluci¨® de la guerra, va escriure a la casa el seu ¨²ltim i gran discurs, el de les tres p (pau, pietat, perd¨®) i nom¨¦s li va faltar acollir aqu¨ª el pol¨¨mic consell de ministres de l'11 d'agost de 1938, amb la potser definitiva topada amb el president del Govern Juan Negr¨ªn. Ell es limitava a llegir, a jugar als escacs i a passejar per l'espectacular jard¨ª de la casa, que avui sembla haver estat bombardejat per la mateixa Legi¨® C¨°ndor. S¨ª, a la torre Salvans fan obres. El matrimoni germano-catal¨¤ amo de la finca desconeixia l'exist¨¨ncia de la garita i les seves pintades i, emparant-se en qu¨¨ ¨¦s propietat privada, no vol cap soroll. A l¡¯Ajuntament de Matadepera tampoc sabien res de la troballa; un mes despr¨¦s no han concretat res amb la propietat.

Al cat¨¤leg de b¨¦ns arquitect¨°nics i arqueol¨°gics municipal hi ha registrada la torre, insuficientment protegida amb l'ast¨¨nica declaraci¨® de B¨¦ Cultural d¡¯Inter¨¨s Local (BCIL). El nivell de protecci¨® de la torre especifica el manteniment integral de la zona enjardinada. La garita ¨¦s jard¨ª o una prescindible construcci¨® rovellada molesta al costat d¡¯un safareig en des¨²s? Sorolls en la gu¨¤rdia: els elements t¨¨cnics no s'inclouen al cat¨¤leg, per¨° derrocar-la requeriria una llic¨¨ncia d'obres que no s'ha demanat¡­ La c¨¤rrega hist¨°rica i simb¨°lica hauria d'importar, com ho han aconseguit les inscripcions als castells de Montju?c i de Castelldefels. O, almenys, fer un calc, com amb les pintures de la capella gitana d¡¯Helios G¨®mez a la pres¨® Model de Barcelona.

Aza?a va abandonar la torre Salvans el 21 de gener de 1939, cam¨ª ja de l'exili. La mem¨°ria cotitza molt poc. Els t¨¤rtars, per cert, van acabar arribant.

Un Aza?a apesadumbrado i m¨¦s lac¨°nic que mai es deixava veure poqu¨ªsimo; deprimit per l'evoluci¨® de la guerra, va escriure a la casa el seu ¨²ltim i gran discurs, el de les tres p (pau, pietat, perd¨®) i nom¨¦s li va faltar acollir aqu¨ª el pol¨¨mic consell de ministres de l'11 d'agost de 1938, amb el potser definitiva topada amb el seu president del Govern Juan Negr¨ªn. Ell es limitava a llegir, a jugar als escacs i a passejar per l'espectacular jard¨ª de la casa, que avui sembla haver estat bombardejat per la mateixa Legi¨® C¨°ndor. S¨ª, a la torre Salvans estan d'obres. El matrimoni germ¨¤-catal¨¤ amo de la finca desconeixia l'exist¨¨ncia de la garita i les seves pintades i, emparant-se en qu¨¨ ¨¦s propietat privada, no vol soroll algun. En l'Ajuntament de Matadepera tampoc sabien de la troballa; un mes despr¨¦s no han concretat gens amb la propietat.

Al cat¨¤leg de b¨¦ns arquitect¨°nics i arqueol¨°gics municipal est¨¤ registrada la torre, insuficientment protegida amb l'ast¨¦nica declaraci¨® de Ben Cultural d'Inter¨¨s Local (BCIL). El nivell de protecci¨® de la torre especifica el manteniment integral de la zona enjardinada. La garita ¨¦s jard¨ª o una prescindible construcci¨® mohosa molesta junt amb un safareig en des¨²s? Sorolls en la gu¨¤rdia: els elements t¨¨cnics no s'inclouen al cat¨¤leg, per¨° derrocar-la requeriria una llic¨¨ncia d'obres que no s'ha demanat¡­ La seva c¨¤rrega hist¨°rica i simb¨°lica hauria d'importar, com ho han aconseguit les inscripcions als castells de Montju?c i de Castelldefels. O, almenys, fer un calc, com amb les pintures de la capella gitana d'Helis G¨®mez a la pres¨® Modelo de Barcelona.

Aza?a va abandonar la torre Salvans el 21 de gener de 1939, cam¨ª ja de l'exili. La mem¨°ria cotitza molt poc. Els t¨¤rtars, per cert, van acabar arribant.