Jugar a fet i amagar al Suprem

L¡¯arboradura de l¡¯independentisme decaur¨¤ tant a les sales del Tribunal Suprem que ser¨¤ una refer¨¨ncia atziaga en la hist¨°ria de la Catalunya moderna, com un xoc determinant entre la realitat i la ficci¨® pol¨ªtica, per no parlar d¡¯impostura. Dit d¡¯una altra manera, constitueix un frac¨¤s que afectar¨¤ la ciutadania de Catalunya, tant si ¨¦s partid¨¤ria de la secessi¨® com si no. Ara com ara, el mal institucional ¨¦s incalculable. Escass¨ªssimes institucions de la Catalunya estatut¨¤ria se salven del desprestigi, mentre que TV3 i Catalunya R¨¤dio reiteren cada dia l¡¯escaleta del sectarisme.

A la banqueta, els actors de l¡¯independentisme ¡ªcompenetrats amb el proc¨¦s de manera inusitadament prim¨¤ria¡ª han intentat negar dosis tan aparatoses d¡¯evid¨¨ncia que es podria sospitar un desconeixement del ¡°modus operandi¡± d¡¯una instituci¨® com el Tribunal Suprem. La impressi¨® ¨¦s que els advocats defensors de m¨¦s calibre han llan?at la tovallola. Pretendre jugar a fet i amagar amb la just¨ªcia ha estat una malaptesa inenarrable i alhora un deteriorament, m¨¦s intens, m¨¦s gran de les institucions catalanes en les quals els encausats operaven creient-se que la llei era una entel¨¨quia i sense pensar en els centenars de milers de ciutadans que havien confiat en les opcions redemptoristes del proc¨¦s.

El recurs a una Europa solid¨¤ria amb els somnis arcaics de Carles Puigdemont i Quim Torra fa temps que va caure per terra, encara que alguns senadors de la dol?a Fran?a practiquin el funambulisme pirinenc. No fa gaire encara es negava que, trencant amb Espanya, Catalunya quedaria fora de la Uni¨® Europea. La precarietat intel¡¤lectual de l¡¯independentisme afirmava que Angela Merkel no consentiria que Catalunya deix¨¦s de ser part d¡¯una Uni¨® Europea, a la qual est¨¤ integrada per ser part d¡¯Espanya. Va ser mala fe o una improvisaci¨® de casino federalista-republic¨¤?

Ja hi ha companys de viatge que salten del tren en marxa. Figurants semiintel¡¤lectuals del proc¨¦s assagen matisos despr¨¦s d¡¯anys de sapi¨¨ncia monol¨ªtica i alegre animadversi¨® als fets i a les din¨¤miques socials, hist¨°riques i econ¨°miques. Tant Puigdemont com Torra, aniquiladors del microsistema de partits independentistes, han arribat a extrems de puerilitat i pertorbaci¨® pol¨ªtica que sorprenen. De moment, els portaveus medi¨¤tics reaccionen amb un gran nerviosisme o b¨¦ poleixen el primer cap¨ªtol d¡¯un assaig en el qual argumentaran que ells ja havien avisat: el proc¨¦s descarrilava.

Aquest ¨¦s un problema menor si el comparem amb la magnitud d¡¯una construcci¨® en el buit a partir de la tergiversaci¨® del 1714 o de la idea que hi ha bons i mals catalans segons el seu grau de nacionalisme. Centenars de milers van quedar sedu?ts per una cosa que era virtual i van anar a votar en un refer¨¨ndum il¡¤legal els promotors del qual han anat dient en el Tribunal Suprem que nom¨¦s es tractava d¡¯una temptativa, un somni inofensiu, un gest inconseq¨¹ent. Una entremaliadura. Van induir la ciutadania a creure en una aberraci¨® sem¨¤ntica anomenada dret a decidir i a suposar que la democr¨¤cia est¨¤ per sobre del dret. Es va proclamar que la immensa majoria estava per la secessi¨® i despr¨¦s va resultar que el partit m¨¦s votat va ser Ciutadans.

En qu¨¨ es pot confiar quan la trama il¡¤l¨ªcita de simulaci¨® s¡¯extralimita de manera tan extrema? El que queda de l¡¯independentisme no tindr¨¤ capacitat estrat¨¨gica per evitar les circumst¨¤ncies d¡¯un naufragi. L¡¯ANC es reafirma com a gestora del disturbi de carrer i queda ratificat que ?mnium Cultural no t¨¦ res a veure amb la cultura. S¨®n ens sense valor representatiu de la societat, agents de mobilitzaci¨®. Els seus creients m¨¦s agosarats optaran per assumir la realitat o es replegaran a zones m¨¦s radicals? La malversaci¨® d¡¯energia pol¨ªtica i institucional es veur¨¤, cada vegada, m¨¦s dram¨¤tica. Un error categ¨°ric va ser assumir que tot es tractava d¡¯un xoc de trens, per¨° ja hem constatat a les sessions del Tribunal Suprem que un Estat actua amb un sistema ferroviari en el qual les col¡¤lisions estan regulades per la llei o no per la mitificaci¨® hist¨°rica.

L¡¯ensorrament ¡ªlent o accelerat¡ª de l¡¯independentisme es carregar¨¤ moltes coses que s¨®n interessos de la societat catalana. Quin impacte tindran les sent¨¨ncies del Tribunal Suprem? Tampoc no sabem en quina mesura l¡¯autodestrucci¨® sobiranista far¨¤ efecte significatiu en la imminent seq¨¹¨¨ncia electoral. M¨¦s que mai, la societat catalana es desconeix a si mateixa.