La deixadesa de la Generalitat sobre l¡¯exig¨¨ncia d¡¯idiomes confon els universitaris

L¡¯angl¨¨s continua sent una assignatura pendent a les universitats catalanes. La Generalitat va aprovar el 2013 una llei per la qual es condicionava l¡¯obtenci¨® del t¨ªtol universitari a tenir un nivell intermedi (B2) d¡¯una llengua estrangera. No obstant aix¨°, les protestes per la falta de recursos i ajudes per refor?ar aquestes compet¨¨ncies, van obligar a endarrerir l¡¯obligaci¨® d¡¯aquest requisit. De fet, el Parlament va aprovar el 2018 una morat¨°ria de quatre anys m¨¦s. De moment, les mesures de suport als alumnes no han arribat i els plans d¡¯estudi encara no s¡¯han canviat.

Un informe del British Council, un organisme p¨²blic del Regne Unit que promou l¡¯aprenentatge de la llengua anglesa, afirma que la meitat dels estudiants catalans de 15 anys s¨®n capa?os de tenir una conversa simple en angl¨¨s. La dada es fonamenta en les proves realitzades a m¨¦s de 1.400 alumnes d¡¯una cinquantena d¡¯escoles. Quan l¡¯exig¨¨ncia ling¨¹¨ªstica traspassa els l¨ªmits d¡¯una xerrada, els problemes augmenten. ¡°Encara hi ha un percentatge important d¡¯estudiants amb un coneixement insuficient de la llengua estrangera¡±, consta en un text que va redactar el Parlament quan va aprovar l¡¯any passat una morat¨°ria de quatre anys.

La pr¨°rroga de la norma, sol¡¤licitada pel Consell Interuniversitari de Catalunya, obliga els estudiants matriculats a partir del curs actual a acreditar el nivell B2 en angl¨¨s, franc¨¨s, itali¨¤ o alemany.

La mesura ha passat quatre anys al congelador, despr¨¦s dels quals la Generalitat ha actuat engegant una p¨¤gina web, aprencidiomes.cat, que dona consells sobre on i com obtenir t¨ªtols de lleng¨¹es estrangeres. La secretaria d¡¯Universitats de la Generalitat al¡¤lega que la morat¨°ria ¡°concedeix temps per treballar en la redefinici¨® dels objectius¡±. I insisteix: ¡°El B2 hauria de ser un requisit normal quan s¡¯arriba a la universitat. Es tracta d¡¯un objectiu de pa¨ªs i hem de trobar mecanismes per treballar-hi, conjuntament amb el Departament d¡¯Educaci¨®¡±.

La morat¨°ria, no obstant aix¨°, no ha aplacat les cr¨ªtiques de la comunitat universit¨¤ria, que continua retraient al Govern que falten recursos en els plans d¡¯estudis perqu¨¨ els alumnes millorin el seu nivell de lleng¨¹es. ¡°La Generalitat no t¨¦ compet¨¨ncies per reformar un pla d¡¯estudis; intentar posar un requisit administratiu per expedir un t¨ªtol no quadra amb cap normativa¡±, va advertir el 2013 Ferran Sancho, que era el rector de l¡¯Aut¨°noma. Res ha canviat des de llavors.

Cada universitat t¨¦ autonomia per dissenyar els seus plans d¡¯estudis. De fet, ¨¦s cadascuna de les diferents facultats que integren una universitat la que desenvolupa quines mat¨¨ries i requisits han d¡¯aprovar els alumnes que s¡¯hi matriculen, amb la qual cosa el protocol no ¨¦s ¨¤gil ni autom¨¤tic. Des de les universitats s¡¯apunta que la morat¨°ria el que ha fet ¨¦s ¡°posposar el problema¡±.

A m¨¦s, la pr¨°rroga afegeix confusi¨® a la manera com s¡¯ha de regular la imposici¨® idiom¨¤tica en el sistema universitari p¨²blic i deixa a criteri de cada universitat establir quin nivell demana, motiu pel qual els requisits per als estudiants d¡¯una mateixa carrera poden ser diferents en funci¨® de la universitat. Aix¨° ¨¦s una porta oberta perqu¨¨ les universitats usin el seu barem de llengua estrangera per presentar-se de manera m¨¦s atractiva que la compet¨¨ncia.

Laxitud

Per exemple, la Universitat Polit¨¨cnica accepta un treball de final de grau en llengua estrangera per validar el coneixement idiom¨¤tic, mentre que la Pompeu Fabra obliga a cursar un nombre de cr¨¨dits d¡¯una tercera llengua, que no sigui ni catal¨¤ ni castell¨¤. Ni la Universitat de Barcelona ni l¡¯Aut¨°noma plantegen cap exig¨¨ncia, una laxitud a la qual s¡¯ha afegit la Rovira i Virgili (URV), que acaba d¡¯eliminar el requisit idiom¨¤tic exigit als seus estudiants per graduar-se.

La justificaci¨® que dona la URV ¨¦s que els seus alumnes patien una situaci¨® de desigualtat pel que fa a companys d¡¯altres universitats catalanes. Segons la instituci¨®, 721 estudiants que havien superat tots els cr¨¨dits exigits per graduar-se estaven sense t¨ªtol per no tenir la compet¨¨ncia de llengua estrangera. La vicerectora Maria Bonet apunta que l¡¯aixecament del requisit idiom¨¤tic va generar ¡°un debat de pes¡± en el consell de govern de la URV, per¨° es va arribar a la conclusi¨® que ¡°si no es preveu en l¡¯¨¤mbit curricular, no es pot exigir per lliurar la titulaci¨® universit¨¤ria¡±.

Joan Melcion, el director del Servei de Lleng¨¹es de l¡¯Aut¨°noma, opina de manera similar. ¡°Si un estudiant ha superat 240 cr¨¨dits d¡¯un grau, no li donar¨¤s el t¨ªtol? I aix¨° on ho diu?¡±, es pregunta. Afirma que la pauta per obtenir un t¨ªtol l¡¯estipula el pla d¡¯estudis de cada carrera: ¡°Si aqu¨ª no es fixa una exig¨¨ncia idiom¨¤tica, com s¡¯ha de poder denegar l¡¯expedici¨® d¡¯un t¨ªtol a alg¨² que ha completat amb ¨¨xit el pla d¡¯estudis?¡±.