Qualsevol futur ¨¦s necrol¨°gic

A la seva novel¡¤la anterior, Els nois, Toni Sala (Sant Feliu de Gu¨ªxols, 1969) no deixava de banda el que nodria bona part de la seva narrativa, l¡¯examen minuci¨®s dels instints cruels i morbosos d¡¯uns personatges d¡¯una enorme extravag¨¤ncia moral, per¨° tamb¨¦ eixamplava el camp de batalla i hi introdu?a un element nou, l¡¯observaci¨® i el registre de la l¨°gica monstruosa de l¡¯actualitat ¡ªsegons els diaris i els telenot¨ªcies¡ª que corro?a i ridiculitzava la subjectivitat i la interioritat d¡¯uns protagonistes que s¡¯anaven ofegant en l¡¯informe, en el no-res, en el no-res sense forma.

A Persecuci¨® aquella l¨ªnia s¡¯accentua, i s¡¯hi explora puntualment el repertori d¡¯end¨¨mies m¨¦s representatiu i espectacular de l¡¯Occident contemporani: el declivi del mascle blanc i heterosexual, la viol¨¨ncia dels desastres naturals, l¡¯afany especulatiu, la perversitat i la corrupci¨® del m¨®n postcapitalista, les crisis econ¨°miques, els atemptats del fonamentalisme isl¨¤mic, la trivialitzaci¨® de la viol¨¨ncia. A Persecuci¨® Sala dibuixa una detallada i extensa cartografia del mal, i aclapara el lector amb assassinats, amb accidents de tr¨¤nsit i aviaci¨®, amb su?cidis, amb atacs terroristes, amb la premonici¨® d¡¯una Tercera Guerra Mundial, amb la cat¨¤strofe clim¨¤tica. Tamb¨¦ hi ha violacions, delinq¨¹¨¨ncia i xantatges, amenaces i molta agressivitat: l¡¯atmosfera de la novel¡¤la es fa irrespirable perqu¨¨ Sala, amb una despietada mirada apocal¨ªptica, descriu la soledat, el buit i l¡¯estranyesa que comporta la cerim¨°nia de la destrucci¨® del m¨®n. Ara b¨¦, s¡¯equivocaria el lector que dedu¨ªs que Persecuci¨® ¨¦s un seguit arbitrari d¡¯escenes truculentes perqu¨¨ seria m¨¦s prec¨ªs definir el llibre com una trama molt s¨°rdida detallada amb generositat. Al capdavall, Sala no estaria en desacord amb Michel Houellebecq ¡ªentre tots dos podrien establir-se relacions i punts de contacte¡ª quan escriu en un poema que ¡°qualsevol futur ¨¦s necrol¨°gic¡±.

PERSECUCI?

Toni Sala
L'Altra Editorial
340 p¨¤g. 18 euros

Amb la mat¨¨ria argumental utilitzada a Persecuci¨® ¡ªquins van ser els motius que van fer que l¡¯Albert Jordi assassin¨¦s la seva dona?, per qu¨¨ ho confessa gratu?tament a l¡¯?lia, la seva parella?¡ª, Sala podria haver escrit un thriller m¨¦s o menys convencional, per¨°, com Houellebecq, l¡¯ambici¨® el du a crear un escenari patol¨°gic, il¡¤luminat amb la llum inhumana d¡¯un quir¨°fan metaf¨ªsic, i on dissecciona, amb un visible sadisme, les gl¨¤ndules malaltes i els ¨°rgans cancerosos de la realitat. M¨¦s reflexiva que narrativa, com si a Sala no li import¨¦s tant la versemblan?a com l¡¯exist¨¨ncia del mal ¡ªque li permet dir algunes coses contundents sobre el mal i el caos¡ª, a Persecuci¨® hi ha una f¨¨rtil abund¨¤ncia de passatges esplendorosos: els personatges entren i surten de les cases com si protagonitzessin un vodevil sinistre (per¨° no hi busquin humor), hi ha un viatge de nit a Platja d¡¯Aro, narrat per un company de pres¨® de l¡¯Albert Jordi, que verbalment sembla un descens costa avall d¡¯un esquiador, atent a les dificultats de la ruta i preparat per fer els moviments lleugers necessaris per corregir la traject¨°ria i no estimbar-se, i, com passava a Els nois, on la veu narradora aconseguia que la mis¨¨ria i la brutalitat humanes quedessin redimides gr¨¤cies a la bellesa iridescent de la geografia, qui vulgui gaudir de les descripcions minucioses de la perman¨¨ncia inalterable de la terra nom¨¦s ha de llegir les p¨¤gines on el paisatge ¨¦s vist des del cel perqu¨¨ la quarta protagonista nom¨¦s toca de peus a terra quan pilota una avioneta. ¡°Els que s¡¯acosten al mal parlen entre ells en un codi que els altres no entenen¡±, diu l¡¯?lia, per¨° el lector t¨¦ la sort que l¡¯acte de transformisme de Sala, que esdev¨¦ el ventr¨ªloc que fa parlar quatre veus, quatre personatges d¡¯un intens pessimisme sentimental, amb una poderosa realitat interior i incapa?os de reconciliar-se amb la vida, el situ? al mig de l¡¯incomprensible i pugui entreveure alguna cosa sobre la falta d¡¯heroisme intel¡¤lectual que regeix i amena?a el present i el futur d¡¯uns car¨¤cters molt fr¨¤gils.

Potser hi haur¨¤ qui es queixi de l¡¯exc¨¦s de didactisme sobre les part¨ªcules elementals del m¨®n, ¨¦s possible que hi hagi qui consideri que en alguns passatges hi predomina massa la voluntat l¨ªrica ¡ªo les fal¡¤l¨¤cies po¨¨tiques¡ª, i no seria estrany que els lectors de ficci¨® que segueixen nom¨¦s els arguments dels llibres, i que no s¨®n lectors de poesia, pensessin quina cara faria Persecuci¨® si Sala coll¨¦s amb m¨¦s for?a l'argument. Totes tres possibilitats, per¨°, serien un error: s¡¯ha de llegir Persecuci¨® perqu¨¨ ¨¦s excessiu i inc¨°mode.