Una exconsellera de no-Cultura

A l¡¯exconsellera de Cultura Laura Borr¨¤s, no l¡¯he vist mai en cap acte cultural de relleu. Ni tampoc, ja que hi som, en cap d¡¯estar per casa. ?s a dir, no la vaig veure mai fent res que tingu¨¦s a veure amb el concepte sota el qual va cobrar puntualment un sou cada mes. Recordo unes declaracions seves, quan el maig del 2018 va assumir la Conselleria de Cultura, declarant amb una ¨¨mfasi gaireb¨¦ religiosa que arribava a aquest departament per servir el seu pa¨ªs i la cultura. La refer¨¨ncia al pa¨ªs ja em va fer mala espina. Ja sabem qu¨¨ acostuma a passar quan alg¨² es dedica amb tant d¡¯afany al seu pa¨ªs o s¡¯hi deixa la pell. Ara ¨¦s rellevada del seu c¨¤rrec, se suposa que per servir molt millor aquest pa¨ªs, ja que en el terreny de la cultura, que se s¨¤piga, mai hi va ser ni se la va esperar. On s¨ª que hi va ser gaireb¨¦ amb una heroica intrepidesa va ser en les manifestacions a favor dels presos pol¨ªtics i a la sala del Tribunal Suprem donant-los ¨¤nims infatigables; tamb¨¦ se la va veure a Brussel¡¤les, em sembla que a la casa de la Rep¨²blica catalana corejant les puerilitats de Quim Torra o Carles Puigdemont. En honor a la veritat, cal recon¨¨ixer que no va faltar a la cita dels Premis Gaud¨ª. On no hi va ser, i la seva abs¨¨ncia va resultar ofensiva, va ser al sepeli de l¡¯editor Claudio L¨®pez Lamadrid. Es va excusar per raons d¡¯agenda, tot i que potser a la nostra exconsellera li va passar el que li acostuma a passar a la gent una mica fan¨¤tica, que aix¨° d¡¯assistir a l¡¯enterrament d¡¯alg¨² que no ¨¦s de la seva corda ideol¨°gica deu ser un pal. Per a enterraments, no n¡¯hi ha cap com els dels correligionaris.

Fa uns dies, alguns carrers de Barcelona van ser ocupats per pianos. Pianos de cua perqu¨¨ el vianant ocasional que en sab¨¦s hi toqu¨¦s algunes notes. Tamb¨¦ podia asseure¡¯s a tocar qui no tingu¨¦s ni idea de m¨²sica, nom¨¦s per fer anar les tecles i viure l¡¯experi¨¨ncia de produir sons. En el temps que hi vaig ser, es van asseure al piano una noia i dos homes. La noia es va prodigar amb un Mozart molt rococ¨® i provocador. Un dels homes ens va regalar una partitura de Bach executada amb molta convicci¨®. El segon era un noi que no devia passar dels vint-i-tants anys. Va tocar alguna cosa que em va semblar m¨²sica new age. Era itali¨¤ i anava amb una noia radiant com el dia que feia. Tothom parava atenci¨® com si no hagu¨¦s escoltat mai res semblant. I el que m¨¦s em va cridar l¡¯atenci¨® va ser que la noia va reaccionar com si el noi no l¡¯hagu¨¦s informat mai del seu do per al piano. ?bviament, el noi va tocar nom¨¦s per a ella. Relato aquestes an¨¨cdotes perqu¨¨ aquell dia vaig experimentar alguna cosa molt semblant al que em va passar fa uns mesos amb l¡¯escultura de Jaume Plensa que ens espera a la sortida del Palau de la M¨²sica. Tothom que passa per all¨¤ participa de la dona d¡¯enigm¨¤tics ulls tancats. Els nens gaireb¨¦ hi juguen. Els adults la miren extasiats. O com si la interroguessin.

Plensa i els pianos a l¡¯abast de tothom em van deixar pensant, i aix¨° em va donar la sensaci¨® d¡¯una cultura viva, una mica irreverent, propera a les persones. Com que mai ho havia vist, vaig voler saber de qui havia estat la feli? idea dels pianos a les voreres. Per un moment vaig albergar l¡¯esperan?a que fos de la nostra exconsellera de Cultura. Vaig saber de seguida que qui va dissenyar aquest format musical per instal¡¤lar-lo en plena via p¨²blica va ser l¡¯associaci¨® del Concurs Internacional de M¨²sica Maria Canals de Barcelona i que funciona des de fa molts anys, amb la col¡¤laboraci¨® de la Fundaci¨® Jes¨²s Serra, la Diputaci¨® de Barcelona, la Generalitat i diversos ajuntaments de Catalunya. Vaig continuar buscant en la meva mem¨°ria m¨¦s immediata algun esdeveniment digne d¡¯esment en qu¨¨ la consellera Laura Borr¨¤s, en honor de l¡¯enriquiment de la sensibilitat i de l¡¯esperit art¨ªstic de la ciutadania de Catalunya, hagu¨¦s participat o b¨¦ un en qu¨¨ hagu¨¦s estat la principal iniciadora o inspiradora, i no vaig trobar res.

Un conseller (o ministre) de Cultura no arriba a aquest c¨¤rrec per jurar que la servir¨¤ i despr¨¦s tal dia far¨¤ un any. Arriba a aquest privilegiat c¨¤rrec per fer cultura, per posar pianos als carrers. I si fos possible, poetes, mags, titellaires i narradors de contes. S¨¦ que aix¨° ¨¦s impossible. Per¨° un conseller de Cultura ha de donar la sensaci¨® que aix¨° s¡¯hauria de fer. O almenys que aquesta meravellosa bogeria se li va passar pel cap.