Quant qu¨¤ntum!

Fins que l'home no va trobar una explicaci¨® cient¨ªfica a fen¨°mens naturals com la pluja, els llamps i els terratr¨¨mols, tot era voluntat divina. La ci¨¨ncia va n¨¦ixer en el moment en qu¨¨ els humans van necessitar con¨¨ixer el perqu¨¨ de tot el que esdevenia al voltant seu, desvinculant-ho dels d¨¦us. La ci¨¨ncia, de totes maneres, es troba en la seva fase inicial, i la qu¨¤ntica, una de les disciplines m¨¦s complexes, que estudia les part¨ªcules fonamentals i petites de la mat¨¨ria, ocultes als nostres sentits, com s¨®n els ¨¤toms, els protons, els qu¨¤ntums de llum i els fotons d'energia, no ha fet res m¨¦s que comen?ar.

¡°De fet, de les 50.000 generacions d'Homo sapiens, nom¨¦s tres hi han conviscut¡±, explica el catedr¨¤tic Jos¨¦ Ignacio Latorre, un dels comissaris, amb M¨®nica Bello, directora de l'Arts at CERN, de l'exposici¨® Qu¨¤ntica,?que obre aquest dimecres les portes al CCCB fins al 24 de setembre, per divulgar aquesta disciplina nascuda t¨ªmidament al comen?ament del segle XX, per¨° que avui est¨¤ present en les nostres vides m¨¦s del que en som conscients. Des dels primers transistors dels anys quaranta fins a la tecnologia l¨¤ser, els GPS, els rellotges at¨°mics i les resson¨¤ncies magn¨¨tiques. Unes part¨ªcules que fins fa molt poc ning¨² es podia ni imaginar, per¨° que ara tots volen controlar.

Aquesta disciplina estudia les part¨ªcules m¨¦s petites i ocultes

Com al CERN (Organitzaci¨® Europea per a la Recerca Nuclear) de Ginebra, un dels centres d'investigaci¨® m¨¦s important del m¨®n, que ha convidat artistes perqu¨¨ residissin a les seves instal¡¤lacions i establissin un di¨¤leg amb enginyers i f¨ªsics. Fruit d'aquesta trobada s¨®n 10 de les propostes que ara es poden veure al CCCB, que deixen clar que la f¨ªsica qu¨¤ntica va m¨¦s enll¨¤ del domini de la ci¨¨ncia i com les pr¨¤ctiques art¨ªstiques poden ajudar a entendre la ci¨¨ncia.

¡°Els mecanismes de la f¨ªsica qu¨¤ntica contradiuen la nostra experi¨¨ncia de la realitat a escala humana¡±, recorda Judit Carrera, directora del CCCB, que valora molt positivament acollir aquesta exposici¨®, que despr¨¦s de Liverpool viatjar¨¤ a Brussel¡¤les i Nantes.

Entre les obres exposades, Supralunar, de Juan Cort¨¦s, un acostament po¨¨tic a la mat¨¨ria fosca que hi ha al darrere de la formaci¨® de les gal¨¤xies; Xoc c¨°smic, de Lea Porsager, que convida a observar amb ulleres 3D els neutrins, unes de les part¨ªcules m¨¦s presents a l'Univers; Estat de pecat, de James Bridle, que explora la pertin¨¨ncia de l'atzar per preservar la diversitat o La teoria hologr¨¤fica de l'univers de la hist¨°ria de l'art, de Suzanne Treister, en la qual projecta m¨¦s de 25.000 imatges cronol¨°giques (25 per segon) d'obres d'art creades per la humanitat, que remeten, visualment, a la velocitat de les part¨ªcules del CERN.

A m¨¦s de 10 obres creades al CERN, s¡¯explica com avan?a la investigaci¨®

Aquestes propostes es poden veure paral¡¤lelament en d'altres ¡°estacions¡± que introdueixen i divulguen la recerca al laboratori i mostren com la f¨ªsica qu¨¤ntica representa una ruptura amb segles de conceptes cient¨ªfics i filos¨°fics. Ho fa a partir de conceptes com el d'escala, estat qu¨¤ntic, superposici¨®, entrella?ament (que permet enviar part¨ªcules de llum des d'un sat¨¨l¡¤lit a diversos continents alhora), indeterminaci¨® (en la qu¨¤ntica ¨¦s impossible mesurar-ho tot amb certesa), ci¨¨ncia oberta (on s'explica com el treball cient¨ªfic sempre ha estat una tasca col¡¤lectiva i per a tots: com el genoma hum¨¤, el mateix CERN o la xarxa inform¨¤tica mundial, WWW, que utilitzem tots obertament a internet).

Vida quotidiana

Tamb¨¦ s'aborden els conceptes d'atzar i la qu¨¤ntica quotidiana, amb una enorme pantalla en la qual es projecta una espl¨¨ndida animaci¨® d'Alex Pasad i el MID Studio. L'exposici¨® es tanca amb un mapamundi on hi ha els 70 grups cient¨ªfics que treballen per aconseguir el primer ordinador qu¨¤ntic. ¡°?s una barbaritat intel¡¤lectual, per¨° al mateix temps una amena?a a les comunicacions de la Terra, inclosos els missatges i correus encriptats. La ci¨¨ncia ¨¦s poder. Va passar quan es va inventar el foc i internet¡±, va explicar Latorre.

La difer¨¨ncia entre el m¨¨tode cient¨ªfic basat en el m¨¨tode de prova i error i el de la f¨ªsica qu¨¤ntica (i el canvi que s'acosta) s'il¡¤lustra amb l'exemple que segons la f¨ªsica cl¨¤ssica de Newton, per aconseguir obrir un pany amb una clau que est¨¤ en un manyoc d'un mili¨® de claus, cal provar-les una per una. Amb la qu¨¤ntica es crea una superposici¨® de claus i es proven totes alhora. Aquesta ¨¦s la base dels nous ordinadors qu¨¤ntics. Qui aconsegueixi tirar-ho endavant tindr¨¤ la clau i el poder.