Sant Jordi derrota el mal temps

Si se li dona una m¨ªnima escletxa, Sant Jordi respon i, com sempre, ven?. I aix¨ª ho ha tornat a fer aquest dimarts: la festa del Dia del Llibre ha comen?at amb pluja a bona part de Catalunya, per¨° n¡¯hi ha hagut prou que abans del migdia sortissin els primers raigs de sol perqu¨¨ la jornada, que ha comen?at amb la gent retreta i m¨¦s d¡¯una parada coberta amb pl¨¤stics amb por d¡¯unes vendes paup¨¨rrimes, es mostr¨¦s com diu el seu manual perfecte: gent atapeint el centre de la ciutat i les llibreries, compra massiva de llibres i, esclar, de les roses que els acompanyen. En n¨²meros: una venda superior al mili¨® d¡¯exemplars i m¨¦s de set milions de flors. I amb la sensaci¨® que el sector editorial pot haver superat lleugerament, fins i tot, els 22 milions de facturaci¨® del 2018.

El que semblava que havia de ser una de les convocat¨°ries m¨¦s inh¨°spites dels ¨²ltims anys s¡¯ha salvat fins i tot prou folgadament. ¡°El cel ens ha bene?t¡±, ha dit una florista, convertint les primeres gotes en tot un auguri. Les xifres s¡¯han normalitzat gr¨¤cies a l¡¯aflu¨¨ncia massiva a les parades a partir de mitja tarda i aix¨° malgrat la sensaci¨® que a la capital catalana hi havia menys gent de l¡¯habitual. Potser ha estat aix¨ª, per¨° tamb¨¦ ¨¦s evident que es comencen a notar les estrat¨¨gies de descongesti¨® que l¡¯Ajuntament de Barcelona, per motius de seguretat, va estrenar l¡¯any passat despr¨¦s de l¡¯atemptat de la Rambla del 2017. Era urgent: la Gu¨¤rdia Urbana ha arribat a comptabilitzar durant la diada que han passat fins a 1,2 milions de persones per les tres grans art¨¨ries que emmarquen la festivitat: el passeig de Gr¨¤cia, la rambla de Catalunya i la Rambla.

Destinar les famoses cantonades de l¡¯Eixample a la rambla de Catalunya a les signatures de llibres i dotar de m¨¦s parades els carrers connectors (Consell de Cent i C¨°rsega) que es van estrenar l¡¯any passat per alleugerir de tr¨¤nsit hum¨¤ aquelles vies comen?a a donar fruits. Aix¨ª mateix, s¡¯ha anat animant el costat mar de la Diagonal, especialment entre Aribau i el passeig de Gr¨¤cia, on les signatures tamb¨¦ s¡¯han recondu?t cap a l¡¯antic lateral de vehicles, deixant buides les voreres pr¨°piament dites. Tamb¨¦ sembla que es consolida el pol de descongesti¨® estrenat fa cinc anys al passeig de Sant Joan de manera espont¨¤nia i que avui ja ¨¦s una mena de Sant Jordi especialitzat en llibres infantils i juvenils i amants del c¨°mic.

De tot aix¨° s¡¯han beneficiat els ca?adors de dedicat¨°ries, que s¡¯han pogut apropar m¨¦s f¨¤cilment als escriptors que signaven. Com sempre, la jornada ha ofert mil an¨¨cdotes i estranyes parelles de taula, com la que ha protagonitzat Jorge Herralde, debutant com a creador amb el seu Un d¨ªa en la vida de un editor. Aix¨ª, ha protagonitzat el que alg¨² ha definit com ¡°un duel de plomes¡± amb el seu autor Paul Preciado (Un apartamento en Urano), que ha estat una de les petites sorpreses del dia, sol¡¤licitat tant per estudiosos com per membres del col¡¤lectiu LGTBI. Abans, el fundador d¡¯Anagrama havia estat amb un altre autor seu, David Trueba. Si b¨¦ s¡¯estrenava, el cap s¡¯ha perm¨¨s indicar-li en quina p¨¤gina i com quedaria millor la signatura.

Una altra parella curiosa l¡¯han format l¡¯exquisida cuinera Michelin Carme Ruscalleda (Felicidad), asseguda al costat de l¡¯autor de Comer insectos, Isaac Petr¨¤s. ¡°No n¡¯he cuinat mai cap, per¨° t¡¯has de divertir menjant-ne¡±, concedia la primera. Tots dos han estat la punta de l¡¯iceberg d¡¯una proliferaci¨® de xefs estel¡¤lars (els germans Roca, els Torres, Jordi Cruz, el pastisser Christian Escrib¨¤...) que han vingut a substituir l¡¯atenci¨® de la ja normalitzada pres¨¨ncia d¡¯autors medi¨¤tics (Mario Vaquerizo, Ristro Mejide, les cantants Rozalen i Aitana, que debutaven...).

Amb ells (o contra ells) es defensaven a un molt bon ritme autors buscats que ja s¨®n cl¨¤ssics, com Eduardo Mendoza (signava a ploma la seva sisena edici¨® d¡¯El rey recibe) o Enrique Vila-Matas, que amb tot just 20 dies esgotava el seu Esta bruma insensata, content davant la sensaci¨® que ha ampliat la seva base de lectors, ¡°especialment en l¡¯¨¤rea de l¡¯¨¤mbit catal¨¤¡±, apuntava mentre conclo?a la seva signatura t¨ªpica, l¡¯estilitzada silueta d¡¯un home amb abric i barret, sospitosament semblant a ell.

Sant Jordi va diluir, fins i tot, els pol¨ªtics en campanya i els nombrosos estands dels seus partits. Aix¨° malgrat els esfor?os per cridar l'atenci¨®, com la candidata del PP per Barcelona, Cayetana ?lvarez de Toledo, que no va tenir objeccions a signar exemplars de... la Constituci¨®, com si fos una de les seves mares.

Un altre estrany emparellament va ser el de l'autora de la s¨¨rie Brujas y nigromantes, Raquel Brune, i l'economista Santiago Ni?o-Becerra, que mentre signava (en horitzontal) exemplars del seu?El crash. Tercera fase, anava instruint els lectors sobre la caixa de la Seguretat Social (¡°¨¦s ¨²nica¡±, li recordava a un) o avan?ava que, malgrat la duresa d'aquesta nova fase, ¡°els tipus d'inter¨¨s o la inflaci¨® creixeran poc¡±.

Gerard Quintana demostrava que el tiquet signatura i selfie (amb un o dos petons) ¨¦s un format que no ha quedat desbancat; al contrari: davant d'una audi¨¨ncia majorit¨¤riament femenina que li inclinar? el coll, el l¨ªder de Sopa de Cabra signava exemplars del seu debut novel¡¤l¨ªstic, Entre el cel i la terra. ¡°He fingit fins ara que era m¨²sic; em sento m¨¦s impostor en la m¨²sica que en la literatura; tota la meva vida he volgut ser escriptor i ja no penso deixar de fer-ho¡±, confessava.

Tamb¨¦ amb certa tribulaci¨® encaixava Marta Orriols que els lectors volguessin fotografiar-se amb ella, un punt d'exhibici¨® que contrasta amb el to intimista davant la mort d'un company sentimental que aborda a la novel¡¤la d'¨¨xit?Aprendre a parlar amb les plantes. ¡°Xoca, per¨° reflecteix la necessitat que t¨¦ la gent de parlar d'aquestes abs¨¨ncies ¨ªntimes¡±, diu l'autora poc despr¨¦s de dedicar-ne un exemplar amb un ¡°que les ganes de tirar endavant t'acompanyin sempre¡±.

Molt m¨¦s cap enfora i segur de si mateix i les seves hist¨°ries es mostrava Rafel Nadal, que amb El fill de l¡¯itali¨¤, es va convertir en la novel¡¤la en catal¨¤ m¨¦s venuda, segons els llibreters. Signant m¨¦s enll¨¤ dels horaris fixats als qui se li apropaven (entre ells, la persona que li va inspirar el llibre), els seus editors elogiaven la seva veu propera i una narrativa fluida que el converteix en ¡°una mena de Sherezade catal¨¤¡±. I ell afegia: ¡°I amb un l¨¨xic amb el qual els faig descobrir paraules, per¨° sense haver d'anar al diccionari¡±.

La llista provisional dels m¨¦s venuts, tot i que no oferia sorpreses en l'¨¤mbit de la no ficci¨® en catal¨¤, dominada per les propostes dels presos pol¨ªtics catalans empresonats o pels seus advocats i assessors jur¨ªdics, s¨ª que va proporcionar en narrativa castellana un nom inusual, desconegut potser en els f¨°rums literaris, per¨° no per al mercat lector, com demostraven les llargues cues que l'esperaven. Agafaven el que ja ¨¦s el seu tercer llibre, Todo lo que sucedi¨® con Miranda Huff, amb un tiratge inicial de 100.000 exemplars. Es tracta de Javier Castillo, malagueny de 32 anys, que en fa cinc es va autoeditar a Amazon, i va arribar a vendre 40.000 unitats d'El d¨ªa que se perdi¨® la cordura, que el 2017 Suma de Letras va recollir en paper. Des de llavors, 250.000 exemplars d'aquell t¨ªtol, l'abandonament de la seva professi¨® de consultor de finances, i un segon (El d¨ªa que se perdi¨® el amor: 150.000). ¡°Faig un thriller psicol¨°gic, per¨° molt emocional, on passen moltes coses, amb un ritme molt anglosax¨®¡±, s'explicava Castillo, feli?. Eren les coordenades de la jornada, resumides en les 10 raons per comprar una rosa a la paradeta de l'Esplai Turons, una de les quals feia aix¨ª: ¡°Per donar vida a l'oficina¡±. I l'oficina es ratllava i s'hi afegia ¡°vida¡±. Un lema aplicable al Sant Jordi.