La gu¨¤rdia pretoriana catalana

El 14 d¡¯abril de 1931, una vegada Francesc Maci¨¤ va haver proclamat la Rep¨²blica catalana en el marc d¡¯una federaci¨® de rep¨²bliques ib¨¨riques, alguns impulsors d¡¯iniciatives paramilitars als anys vint, entre els quals hi havia Daniel Cardona, el farmac¨¨utic Miquel Arc¨¤ngel Balt¨¤, el seu cunyat Josep Maria Batista i Roca (introductor de l¡¯escoltisme a Catalunya) </CS>i el veterinari Pere M¨¤rtir Rossell i Vilar el van visitar a l¡¯aleshores Palau de la Diputaci¨® de Barcelona per fer-li veure la necessitat de crear una for?a armada.

La idea d¡¯una Gu¨¤rdia C¨ªvica Republicana (GCR), sorgida de la ment de Rossell i Vilar, d¡¯un cos que defens¨¦s el president de Catalunya i la Rep¨²blica catalana, ¨¦s el referent hist¨°ric de la reorganitzaci¨® de la protecci¨® que el cos de Mossos d¡¯Esquadra ofereix al personal i les instal¡¤lacions del Palau de la Generalitat, la seguretat del president, la dels expresidents i la del titular del Departament de la Presid¨¨ncia que ara impulsa el govern de Quim Torra.

L¡¯?rea de Seguretat Institucional (ASI) pret¨¦n seguir, tal com va expressar quan encara n¡¯era la portaveu Elsa Artadi el 29 de gener passat, ¡°el mateix model que tenen els estats, que ¨¦s donar una prioritat i un tracte diferent al president de la Generalitat¡± i dotar de m¨¦s flexibilitat l¡¯actual estructura. La reorganitzaci¨®, per¨°, topa amb la cr¨ªtica de l¡¯oposici¨® al Parlament i del govern espanyol, que no veuen necessitat que la Generalitat compti amb una estructura com la dels estats i, a m¨¦s, consideren que la mesura emmascara la voluntat d¡¯organitzar una ¡°policia pol¨ªtica¡±, una ¡°gu¨¤rdia pretoriana¡±.

L¡¯oposici¨® considera que el que es pret¨¦n ¨¦s formar un cos fidel al president i a l¡¯independentisme que actu? a les ordres del titular del Departament de la Presid¨¨ncia, del qual dependr¨¤, en situacions com les del 27 d¡¯octubre de 2017, quan el Parlament va fer la declaraci¨® d¡¯independ¨¨ncia. Un exemple, segons els cr¨ªtics, seria la detenci¨® del president de la Generalitat, cas que, com a policia judicial que ¨¦s, aix¨ª s¡¯orden¨¦s als Mossos i que, com ha transcendit per les declaracions del major Josep Llu¨ªs Trapero en el judici als l¨ªders independentistes al Tribunal Suprem, s¡¯estava disposat a fer amb el llavors president Carles Puigdemont.

Comandaments dels Mossos han criticat la creaci¨® de l¡¯ASI, presa sense la seva opini¨®, i consideren que, a m¨¦s, cerca cobrir la protecci¨® de Puigdemont, avui a Waterloo. El 5 d¡¯abril, el vicepresident del govern, Pere Aragon¨¨s, d¡¯ERC, ho va qualificar de ¡°decisi¨® interna¡± de Presid¨¨ncia i es va desmarcar de la formaci¨® de la nova ¨¤rea, cosa que la converteix en una iniciativa del nucli del president Torra.

Pel seu executiu, en boca d¡¯Artadi, nom¨¦s es tracta de ¡°replicar el mateix model que t¨¦, per exemple, l¡¯Estat espanyol¡±, en refer¨¨ncia al departament de Seguretat que dep¨¨n de Presid¨¨ncia i que s¡¯encarrega de la seguretat del president i vicepresident del Govern i de les seves fam¨ªlies, i del complex de la Moncloa en coordinaci¨® amb el Ministeri de l¡¯Interior. I que tamb¨¦ t¨¦ la funci¨® de ¡°vetllar pels expresidents, aix¨ª com de les personalitats i instal¡¤lacions que determini el secretari general de la Presid¨¨ncia¡±.<CS8.7> Un departament, format per membres de la Gu¨¤rdia Civil i de la Policia Nacional, que des de setembre de 2018 dirigeix una comiss¨¤ria de la policia i que ha canviat de direcci¨® amb l¡¯arribada de cada nou president. Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar i Mariano Rajoy van preferir situar-hi coronels de la Benem¨¨rita, mentre que Jos¨¦ Luis Rodr¨ªguez Zapatero, com Pedro S¨¢nchez, va preferir un comissari de policia. I ¨¦s que, tal com ha deixat veure la mateixa Confederaci¨®n Espa?ola de Polic¨ªa en alguns comunicats, hi ha una lluita soterrada entre ambd¨®s cossos per encap?alar l¡¯¨¤rea.

En el cas de l¡¯ASI, que dirigir¨¤ un mosso, els agents de les ¨¤rees d¡¯escortes i de vigil¨¤ncies d¡¯edificis destinats al Palau de la Generalitat que en formin part procediran de l¡¯¨¤rea d¡¯escortes de la policia catalana. Org¨¤nicament seguiran adscrits al Departament d¡¯Interior, d¡¯on penja la c¨²pula dels Mossos, per¨° dependran de Presid¨¨ncia. Malgrat que l¡¯estructura de l¡¯¨¤rea sigui assimilable a la del govern espanyol, el que preocupa els cr¨ªtics, m¨¦s que la reorganitzaci¨® de la seguretat, ¨¦s que el reclutament dels 270 mossos que s¡¯ha previst que en formin part es faci amb criteris ideol¨°gics, per seleccionar els aspirants independentistes. Una tria que, si ¨¦s aix¨ª, la portaveu de l¡¯executiu S¨¢nchez, Isabel Cela¨¢, va qualificar el 5 d¡¯abril d¡¯¡°aberrant¡±.

Un cr¨¨dit per comprar armes

Maci¨¤, el president de facto de la Rep¨²blica Catalana, accept¨¤ la formaci¨® d¡¯una Gu¨¤rdia C¨ªvica Republicana ¡ªo Catalana, segons qui l¡¯esmenta¡ª, encara que no ¨¦s clar si perqu¨¨ hi creia o perqu¨¨, tal com va suggerir en la seva primera tesi sobre Maci¨¤ (1979) Enric Ucelay-Da Cal, aix¨ª tenia entretinguts els que en els darrers anys l¡¯havien criticat per considerar la seva pol¨ªtica tova i les seves aliances amb cenetistes, comunistes o altres nacionalistes, contraproduents.

Per adobar-ho, els abrandats van autoatorgar-se, com recull Enric Jard¨ª en la seva biografia de Maci¨¤, ¡°la missi¨® de protegir l¡¯edifici i les persones¡±. Rossell i Vilar, amb idees fortament biologistes sobre la naci¨®, sense ¨¦sser conscient que a la tresoreria hi havia teranyines, va demanar al president d¡¯¡°habilitar un cr¨¨dit per a l¡¯adquisici¨® d¡¯armes a l¡¯estranger¡±, cosa que l¡¯Avi, no va fer.

Aix¨ª va ser com, a la planta baixa del Palau, aquest grup va comen?ar a organitzar una oficina de reclutament i a discutir dels colors dels uniformes i els dissenys dels emblemes d¡¯aquell nou servei d¡¯ordre, la nova gu¨¤rdia de corps per a l¡¯ideal i llavor d¡¯un possible futur ex¨¨rcit de Catalunya. Mentrestant, tal com va relatar Rossend Llates a 30 anys de vida catalana (1969), a la planta noble el jove secretari del president, Josep Tarradellas, i el capit¨¤ republic¨¤ madrileny Eduardo Medrano posaven ordre als qui s¡¯atansaven per participar del moment, premsa inclosa, i Maci¨¤ conferenciava amb el president provisional de la Rep¨²blica espanyola, Niceto Alcal¨¢-Zamora.

L¡¯endem¨¤, el dissenyador de la bandera estelada i aleshores president de la Uni¨® Catalanista, Vicen? Albert Ballester, va animar les organitzacions juvenils del separatisme a unir-se a la Gu¨¤rdia Republicana. Com recull Ferm¨ª Rubiralta en la seva biografia de Daniel Cardona, els participants van assegurar que s¡¯hi havien adherit 8.000 joves, encara que, tal com es despr¨¨n d¡¯estudis com el de La temptaci¨® separatista a Catalunya (1995), de Jaume Colomer, no hi havia aleshores aquesta quantitat de jovent separatista.

Fins i tot Llu¨ªs Companys, en el moment que es dirig¨ª a prendre possessi¨® del Govern civil, refus¨¤, segons Jard¨ª, al davant mateix de la capella de Sant Jordi, al capdamunt de l¡¯escala g¨°tica del Palau, que l¡¯acompany¨¦s jovent de Palestra i d¡¯altres agrupacions del nacionalisme intransigent. Prefer¨ª anar-hi amb un altre capit¨¤ republic¨¤, Enric P¨¦rez Farr¨¤s, que l¡¯endem¨¤ seria nomenat comandant dels Mossos d¡¯Esquadra. Maci¨¤ fins i tot digu¨¦ als joves que anessin a custodiar col¡¤legis religiosos per tal que no s¡¯hi produ?ssin accions anticlericals i, de passada, allunyar-los del Palau.

El 17 d¡¯abril Maci¨¤ va bescanviar la Rep¨²blica catalana per la Generalitat de Catalunya i una autonomia en el marc d¡¯una Rep¨²blica espanyola unit¨¤ria, no federal. Fou un cop de ma?a als plantejaments dels aplegats a la planta baixa del Palau, que es negaren a acceptar els fets. El dia de Sant Jordi, Balt¨¤ va encarregar o rebre d¡¯un conegut, Ricard Fages Olives, unes Bases per a l¡¯organitzaci¨® d¡¯una mil¨ªcia republicana. Aquest document de deu fulls mecanografiats, m¨¦s una addenda de sis que presenta QUADERN, es troba al fons Cardona de l¡¯Arxiu Hist¨°ric de la Ciutat de Barcelona. Rubiralta va referenciar-lo en la biografia d¡¯aquest, per¨° el seu contingut no hi era desenvolupat.

Un veter¨¤ de les ¡®Freikorps¡¯

Fages es presentava com un home d¡¯acci¨® amb coneixements pr¨¤ctics d¡¯organitzaci¨® militar que es posava a disposici¨® de Maci¨¤ de franc per formar part del moment i a ocupar ¡°el lloc m¨¦s perill¨®s¡±. Nascut a Falset, de 42 anys, el seu pare treballava a l¡¯Ajuntament de Barcelona. No se sap per quin atzar, havia estudiat batxillerat i cinc anys de Filosofia i Lletres i Enginyeria a Alemanya. Assegurava haver-se enrolat a l¡¯ex¨¨rcit alemany en comen?ar la Primera Guerra Mundial, ¡°per no servir el Rei d¡¯Espanya¡±, per b¨¦ que aquesta era neutral. Sembla m¨¦s aviat que, en esclatar la conflagraci¨®, feia el servei militar all¨¤ tot i no ser-ne nacional.

Fages va formar part d¡¯un batall¨® d¡¯enginyers que en el primer any de guerra va fer campanya a R¨²ssia i despr¨¦s, i fins a la fi, el novembre de 1918, ja com a oficial, a les batalles de Verdun, Somme, Champagne i Chemin des Dames, entre altres, sempre segons la seva versi¨®. En aquesta darrera operaci¨® hauria obtingut la Creu de Ferro de primera classe.

Finalitzada la guerra i d¡¯acord amb el seu ¡°sentit republic¨¤¡±, va posar-se a disposici¨® del govern de la Rep¨²blica de Weimar per ¡°combatre els reaccionaris i espartaquistes¡±. Aix¨ª, va participar en l¡¯organitzaci¨® a Brandemburg, Bremen i a la prov¨ªncia del Rin de, entre altres mil¨ªcies, les Freikorps, tropes improvisades a partir de veterans de la guerra de caire ultranacionalista i anticomunista. El 1920, Fages va deixar Alemanya, segurament despr¨¦s que Weimar les dissolgu¨¦s.

Retornat a Barcelona, va establir-se com a propietari i industrial, no sabem en quin camp, per¨° la seva vinculaci¨® i els contactes amb Alemanya no van cessar. ?s sabut que alguns dels membres de les Freikorps van participar amb Hitler en el putsch de Munic el 1923 i despr¨¦s es van enquadrar en les SA, una mil¨ªcia del Partit Nacionalsocialista Alemany (NSDAP). Com apunta Xos¨¦ Manuel Nu?ez Seixas a El catalanisme davant del feixisme: 1919-2017. Herois sense llegenda (2018), ¡°¨¦s possible que Fages arrib¨¦s a organitzar pr¨¤ctiques de tir conjuntes¡± al Montseny en els anys trenta entre nacionalistes radicals catalans i elements de les Joventuts Hitlerianes de l¡¯organitzaci¨® exterior del NSDAP.

Avions i metralladores

Sota aquestes coordenades Fages plantejava en les seves Bases que ¡°l¡¯Estat Catal¨¤, la Rep¨²blica Catalana, la Generalitat Catalana, diguem-ho com volem¡± estava envoltada d¡¯enemics per tal d¡¯evitar que ¡°Catalunya esdevingui lliure i federada amb les altres Nacions ib¨¨riques¡± i plantejava diversos enemics: els antirepublicans catalans o no, el centralisme madrileny ¡°provinent d¡¯elements de dreta¡±, els militars i els comunistes, cosa gens estranya amb el seu historial.

Contra aquests la Gu¨¤rdia C¨ªvica havia d¡¯actuar fins que no es compt¨¦s ¡°amb policia pr¨°pia i addicta¡±. Un punt que no ¨¦s menor perqu¨¨ no considerava com a tals el cos de Mossos d¡¯Esquadra, vinculat aleshores a la Diputaci¨® de Barcelona i que no tenia res a veure amb la conformaci¨® d¡¯aquesta gu¨¤rdia, i aleshores ja amb una llarga traject¨°ria com es pot comprovar fins el 30 de juny a Can Serra, seu de la Diputaci¨®, a l¡¯exposici¨® Els uniformes del cos de Mossos d¡¯Esquadra, 300 anys d¡¯hist¨°ria.

Per tant, segons Fages, ¡°l¡¯enemic ens ha de t¨¦mer i ha de saber que estem armats fins a les dents i que cada bon catal¨¤ est¨¤ decidit a donar la seva vida pels seus ideals i solament sobre els nostres cad¨¤vers¡± podran triomfar. L¡¯organitzaci¨® d¡¯una ¡°mil¨ªcia republicana¡±, un nom ¡°per no excitar els ¨¤nims anticatalanistes¡±, havia de fer que les Corts no anessin endavant amb el seu projecte de Rep¨²blica unit¨¤ria i havien de saber que no podrien ¡°treure la nostra llibertat¡± amb decrets, ¡°sin¨® amb lluita formidable¡±. L¡¯industrial feia la proposta sense voler acceptar la transacci¨® feta ja per Maci¨¤.

Un interventor civil del partit d¡¯Estat Catal¨¤ (que Maci¨¤ havia dilu?t en la formaci¨® d¡¯ERC feia un mes) havia d¡¯anar als municipis de m¨¦s de 25.000 habitants per esperonar els ajuntaments a aplegar homes de 20 a 45 anys ¡°dels nostres ideals¡±. D¡¯entre ells s¡¯escolliria un comandant que, junt amb l¡¯interventor, estaria en contacte continu amb l¡¯Estat Major de la mil¨ªcia, format per un organitzador general, dos ajudants i quatre organitzadors provincials, ¡°a les ordres del Ministeri de Defensa¡± de la Rep¨²blica catalana.

Quant a armament, Fages suposava que vindria del ¡°Sometent honest¡± ¡ªsense comptar que aquest, potenciat durant la Dictadura de Primo de Rivera, no es voldria desarmar¡ª. I les armes que faltessin (¡°m¨¤users, carabines, rev¨°lvers¡±) les proporcionaria l¡¯Estat Major. Cada poble podria tenir ¡°una o v¨¤ries metralladores segons llur import¨¤ncia org¨¤nica o estrat¨¨gica¡±. La instrucci¨® la impartirien el comandant i l¡¯interventor civil els dies festius amb ¡°exercicis [DE TIR]al blanc, passejos per la muntanya, moviments t¨¤ctics¡±.

Es forniria de m¨¦s metralladores els pobles prop de les fronteres i carreteres principals. Aix¨ª mateix, s¡¯instruiria la mil¨ªcia en la vigil¨¤ncia i destrucci¨® amb dinamita de les comunicacions. Incl¨²s comptava que l¡¯Estat Major ¡°es preocupar¨¤ de tenir aeroplans civils a la seva disposici¨®, aix¨ª com autos i motos particulars per als dies de verdadera necessitat¡±.

Fages comptava que al mes caldrien 5.000 pessetes per a l¡¯Estat Major i oficines i 9.000 pessetes pel servei d¡¯autom¨°bils i altres despeses. No especificava com es finan?aria la compra d¡¯armament, ni d¡¯on hauria de sortir, per¨° marcava uns optimistes 60 dies perqu¨¨ la mil¨ªcia qued¨¦s formada. Hi ajudarien els excursionistes i les entitats similars ¡°de catalanitat ben provada¡± i un butllet¨ª ¡°redactat amb molta consci¨¨ncia i pol¨ªtica¡± que hauria de servir per propagar aquests ideals ¡°a molts pobles catalans que avui encara estan allunyats de nosaltres¡±.

Dies despr¨¦s, a trav¨¦s de Balt¨¤, va rebre la resposta oficiosa de Maci¨¤ que ¡°per ara no es pot fer res per no promoure nous conflictes amb Madrid¡±. Aix¨° va fer que el 10 de maig Fages afeg¨ªs una addenda al document en considerar que ¡°avui m¨¦s que mai est¨¤ Catalunya en perill¡±. Per tal de no generar neguit a Madrid, proposava de fer els preparatius explicitats per¨° sense parlar d¡¯armament i que ¡°callada i secretament¡± es compr¨¦s i es distribu¨ªs als pobles i a Barcelona per tenir les armes a m¨¤ i repartir-les en cas d¡¯atac.

Maci¨¤, que malgrat la imatge de Quixot que de vegades s¡¯ha projectat d¡¯ell, maldava per fer pol¨ªtica, no va prendre en consideraci¨® les propostes del grup de Rossell i Vilar, Cardona, Fages i companyia. Era conscient, d¡¯acord amb un altre dels seus bi¨°grafs, Manuel Vius¨¤, que en una lluita pels carrers el resultat seria atzar¨®s i, a l¡¯hora de la veritat, va optar pel cos ja organitzat dels Mossos. Segons Jard¨ª, va tenir fins i tot una forta discussi¨® sobre la Gu¨¤rdia C¨ªvica amb Balt¨¤, i poc despr¨¦s aquest ¡°es trob¨¤ la porta de l¡¯oficina de reclutament tancada amb un av¨ªs que romandria closa fins a nova ordre¡±. L¡¯important, per si no havia quedar clar, transcorria a la planta noble i no als baixos del Palau, ara s¨ª, de la Generalitat.

Com va explicar Ucelay-Da Cal a la introducci¨® de La Batalla i altres textos (1984), compendi d¡¯escrits de Cardona, Maci¨¤ havia justificat el seu cabdillatge al capdavant de la seva formaci¨® paramilitar Estat Catal¨¤ amb el sobreent¨¨s que aquest era l¡¯embri¨® d¡¯un ex¨¨rcit de Catalunya. ¡°Quan es tanc¨¤ la porta del flamant despatx de la GCR i se¡¯n llen?¨¤ la clau, es provoc¨¤ la f¨²ria dels ultracatalanistes¡±, afegia l¡¯historiador. Des d¡¯aleshores aquests carregaren contra Maci¨¤ de manera furibunda. La Gu¨¤rdia C¨ªvica fou ef¨ªmera. Suficient, tanmateix, per generar un poder¨®s influx en les generacions de nacionalistes catalans posteriors com per voler-ne recuperar l¡¯ess¨¨ncia algun dia.

Una tropa de mala fama

Jacinto Ant¨®n

Els pretorians tenen mala fama. Cal dir que prou merescuda. El nom, que s¡¯ha convertit gaireb¨¦ en adjectiu i que va emprar Jean Lart¨¦guy en una de les seves c¨¨lebres novel¡¤les sobre els paracaigudistes francesos de les guerres d¡¯Indoxina i Alger (aquella for?a colonial que va donar suport al cop contra De Gaulle), prov¨¦ de la gu¨¤rdia que protegia els emperadors romans i que sovint va tenir un paper d¡¯all¨° m¨¦s innoble en els tres segles en qu¨¨ va servir. En realitat, els pretorians van apar¨¨ixer fins i tot abans de l¡¯imperi, durant la Rep¨²blica, com a escortes i guardaespatlles personals, que dir¨ªem ara, dels generals romans. El seu nom deriva precisament de la tenda del comandament de l¡¯ex¨¨rcit al campament de les legions, el pretori. Va ser August, per¨°, el que els va institucionalitzar en convertir-los en una for?a permanent per salvaguardar l¡¯emperador i la seva fam¨ªlia. Componien la gu¨¤rdia pretoriana nou cohorts de mil homes.

Eren soldats d¡¯elit. Homes ensinistrats, el millor del millor, que professaven una fidelitat i una devoci¨® sense fissures a l¡¯amo, l¡¯emperador. Almenys aquesta era la teoria. A la pr¨¤ctica, el fet de ser tan a prop del tron, del poder, els convertia, especialment els seus caps, els prefectes del pretori, en un factor perill¨®s amb ¨¤mplia capacitat de maniobra. Per Edward Gibbon, el gran historiador, la proximitat a la intimitat (i els vicis) de l¡¯emperador dissolia el respecte i la rever¨¨ncia deguts. El cas ¨¦s que es van acostumar a interferir en els assumptes d¡¯estat i van passar a ser decisius en els delicats moments de transici¨® d¡¯un emperador a un altre.

Si es tenen armes i forces i ets aqu¨ª, ¨¦s temptador imposar el teu candidat, m¨¦s encara si paga b¨¦. En els pitjors casos, els pretorians es van convertir en veritables fabricants d'emperadors, venent la porpra al millor postor, tal com van fer despr¨¦s d'assassinar Pertinax al 193. El seu successor, Didi Juli¨¤, que va guanyar la licitaci¨®, va ser deposat per la via r¨¤pida al cap de 66 dies en no poder fer front al pagament acordat. Els pretorians, encara que tamb¨¦ n'hi va haver de decents (aquests han passat menys a la hist¨°ria), estan associats indissolublement a noms tan nefastos com els seus comandants Cassi Qu¨¨rees, Sej¨¤ i Tigel¡¤l¨ª. No est¨¤ de m¨¦s recordar-los quan un vulgui muntar una gu¨¤rdia de corps. Alguns altres prefectes del pretori, com Macr¨ª i Filip l'?rab, van arribar a emperadors des de les files pretorianes. Eren gent que gaudien de grans prerrogatives i avantatges. Sobretot comparats amb els seus col¡¤legues legionaris, que es deixaven la pell lluitant contra b¨¤rbars hirsuts i salvatges als racons m¨¦s inc¨°modes de l'imperi. Els pretorians estaven ben instal¡¤lats a la capital, guanyaven m¨¦s pasta i servien menys temps. Sovint anaven de pais¨¤, sobretot quan complien alguna missi¨® t¨¨rbola, ja que tamb¨¦ feien tasques d'espionatge, policia secreta i operacions clandestines. Una branca dels pretorians especialment infame eren els Speculatores, la cr¨¨me de la cr¨¨me.

Alguns emperadors van tractar de subjectar els pretorians i Claudi (al qual havien tret de darrere d'una cortina i elevat al tron despr¨¦s de desfer-se de Cal¨ªgula i no trobar ning¨² millor) els va posar a ca?ar panteres, literalment, mentre que Ner¨® els va emprar de claca. Per¨° van seguir sent perillosos. No ¨¦s estrany que siguin els dolents en tants peplums, de Quo Vadis i La caiguda de l'Imperi rom¨¤ a Gladiator. Els va liquidar Constant¨ª, que n'estava fins als feixos dels seus excessos despr¨¦s de la batalla del pont Milvo (312), en la qual van donar suport, amb poca vista, al seu rival Majenci.

Entre els hereus dels pretorians figuren gent tan poc edificant com les SS nazis, que van sorgir, cal no oblidar-ho, com a esquadres de protecci¨® personal de Hitler i despr¨¦s es van convertir en un ex¨¨rcit paral¡¤lel. Possiblement, si el l¨ªder nazi hagu¨¦s viscut m¨¦s, i malgrat el lema que la fidelitat era el seu honor (aix¨° ho diuen tots), haurien arribat a donar suport a algun altre membre de la jerarquia del partit .Tamb¨¦ s¨®n, d'alguna manera, successors seus la gu¨¤rdia imperial de Napole¨® i la de l'emperador Palpatine de La guerra de les gal¨¤xies. Ni a l'un ni a l'altre els va anar gaire b¨¦. En fi, els pretorians ben comptats. I ben lligats.