La immersi¨® no existeix

?s sempre notable la indignaci¨® que mostren els cr¨ªtics del sistema escolar vigent a Catalunya, aquells que no poden veure pel¡¤l¨ªcules de submarins perqu¨¨ cada vegada que senten el capit¨¤ cridant ¡°immersi¨®!¡± fan un bot a la butaca. Els seguidors d¡¯aquests brous saben que els temes varien, que s¡¯aborda la llengua des de vessants diversos, de la normativa a l¡¯etimologia, de la socioling¨¹¨ªstica al multiling¨¹isme, i sempre, quan es toca el tema de la immersi¨®, la resposta ¨¦s r¨¤pida, en¨¨rgica, amb patums de la defensa del castell¨¤ que t¡¯escometen i multitud de retuits de gent d¡¯all¨° m¨¦s diversa que trempen amb llur missatge per¨° no es prenen la mol¨¨stia de llegir el que has escrit tu. Sense comptar, ¨¦s clar, aquells que directament et castellanitzen el nom o b¨¦ aprofiten la coincid¨¨ncia onom¨¤stica amb un jerarca nazi. Entranyables.

Sorprenen, per¨°, les maneres com els lectors poden abordar els textos i com, com en tota literatura, una bona part del sentit d¡¯un text l¡¯aporta el receptor. Perqu¨¨ ja pots intentar construir un article a partir d¡¯un argument que esdev¨¦ di¨¤fan en el t¨ªtol i el subt¨ªtol (concretament, l¡¯article de la setmana passada, ¡°Catalunya vota immersi¨®. Els partits que donen suport a l¡¯actual model escolar s¡¯enduen 41 de 48 escons¡±), que els cr¨ªtics s¡¯agafaran a un argument secundari del text per demanar-te explicacions, exigir-te que rectifiquis i fins retreure¡¯t que no responguis. Ara es veu que a Twitter estem obligats a respondre a gent que ni coneixem ni seguim pel sol fet de ser interpel¡¤lats.

M¨¢s informaci¨®n

Catalunya vota immersi¨®

No parlo catal¨¤, i qu¨¨?

Llengua i integraci¨®

Aix¨ª doncs, si b¨¦ l¡¯article incidia en el fet que els contraris a l¡¯actual model escolar (PP, Cs, Vox), per mitj¨¤ d¡¯una campanya profundament marcada per la llengua, havien aplegat nom¨¦s set escons al Congr¨¦s per Catalunya, cometia l¡¯exc¨¦s de citar la recent sent¨¨ncia del TC sobre la llei catalana d¡¯educaci¨® com un aval a la constitucionalitat de la immersi¨® (la frase deia: ¡°el m¨¦s alt tribunal espanyol no veia contradicci¨® entre la Constituci¨® i el model ling¨¹¨ªstic escolar, i per tant la immersi¨® era plenament constitucional¡±). I no: ¨¦s ben clar que la sent¨¨ncia no representa un aval a la immersi¨®, per¨° no tant perqu¨¨ el model escolar vigent suposi una contradicci¨® amb la Constituci¨®, sin¨® perqu¨¨ la immersi¨®, senzillament, no existeix.

Conv¨¦ doncs rectificar, per a gaudi de tots els que m¡¯han convidat a fer-ho. La din¨¤mica medi¨¤tica i pol¨ªtica ens ha dut a tots plegats a l¡¯¨²s i l¡¯ab¨²s d¡¯un terme, immersi¨® ling¨¹¨ªstica, que de fet brilla per la seva abs¨¨ncia, tant des del punt de vista legal com factual, i avui dia nom¨¦s els molt conven?uts de les maldats del sistema s¨®n capa?os de sostenir que el model escolar ¨¦s realment immersiu, fins al punt de fer creure que el castell¨¤ ¨¦s inaudible a les escoles o que t¨¦ el tractament d¡¯una llengua estrangera. I, per descomptat, el fet que la Llei d¡¯Educaci¨® digui que el catal¨¤ ¨¦s la llengua normal de l¡¯ensenyament, per¨° no pas l¡¯¨²nica (cosa que, recordem-ho, la valida constitucionalment parlant), ¨¦s una arg¨²cia, una trampa, la dosi necess¨¤ria d¡¯acatament que despr¨¦s ja incomplirem.

Tenint en compte, doncs, que formalment la immersi¨® no existeix, el fet que s¡¯incompleixi no deixa de ser un compliment de la llei. Avui dia l¡¯escola a Catalunya no ¨¦s un entorn id¨ªl¡¤lic on nom¨¦s es parla catal¨¤ ni un entorn hostil on es persegueix el castell¨¤. Al contrari, el catal¨¤ recula a marxes for?ades tant a l¡¯aula com al pati, i ¨¦s anecd¨°tic a les activitats no curriculars, com ara les extraescolars. Deia una enquesta a directors d¡¯institut de 2002 citada per Carme Junyent que nom¨¦s al 67% dels centres la llengua vehicular era el catal¨¤ (segons els alumnes, el 33%), i al seu dia la consellera Irene Rigau va revelar que en 459 centres d¡¯ensenyament de prim¨¤ria i secund¨¤ria ja s¡¯impartien assignatures en castell¨¤. Com apuntava la mateixa Junyent (¡°s¨ª, si us plau, el 25%, per¨° de veritat¡±), la implantaci¨® d¡¯una quota del 25% en castell¨¤ encara podria servir per aturar el retroc¨¦s del catal¨¤. Potser per aix¨° no van tocar res durant el 155.