Dues conspiracions de la teoria

Repetim una vegada i una altra que les xarxes socials s¡¯han deixat colonitzar fins a l¡¯inacceptable pel tra? gruixut, el pamflet en miniatura i la gossada. Llavors, apareix un llibre com Iron¨ªa on i rescata el valor de la parla digital com una conversa p¨²blica de masses.

Remarquem que internet ha arribat a dominar-nos d¡¯una manera tan absoluta que ja no hi ha alternativa fora dels seus confins. Llavors surt l¡¯assaig L¡¯infiltrat, que ordeix el seu pla de fugida des d¡¯una teoria errant.

Enmig de l¡¯escarni nostre de cada dia, el fil¨°sof Santiago Gerchunoff (Buenos Aires, 1977) rastreja el poder de la ironia en aquesta ¨¤gora hiperpoblada que defineix les xarxes. L¡¯assagista Llu¨ªs Calvo (Saragossa, 1963), per la seva banda, procura escapar d¡¯aquestes mateixes xarxes com un espia que treballa per a la seva pr¨°pia conveni¨¨ncia. Tots dos coincideixen en la possibilitat de subvertir el sistema. Passa que no ho fan a trav¨¦s d¡¯una confrontaci¨® especular, ni amb el llenguatge d¡¯aquestes ret¨°riques de la intransig¨¨ncia de les quals ja havia renegat l¡¯economista Albert O. Hirschman.

Quan resulta impossible prendre el Palau d¡¯Hivern, sempre queda l¡¯opci¨® d¡¯erosionar-lo... A Gerchunoff aquesta estrat¨¨gia li permet, dels grecs a Twitter, avan?ar en una arqueologia que ressuscita al vell Eiron com un antiheroi contemporani. Una actualitzaci¨® que abasta des dels prejudicis morals sobre el car¨¤cter nociu de la ironia fins als judicis pol¨ªtics que la connecten amb la democr¨¤cia moderna. Malgrat el seu ampli domini de les xarxes digitals, Iron¨ªa on funciona com una xarxa en el sentit f¨ªsic: un art de pesca que permet treure a la superf¨ªcie r¨¨mores i premis.

A difer¨¨ncia d¡¯Adorno, Sartre o Foster Wallace, antiir¨°nics sense remei, aqu¨ª la ironia apareix com una entitat socr¨¤tica. Sempre esgrimida a la riposta, no ¨¦s possible concebre-la en solitud. La ironia necessita p¨²blic i contrincant. El seu aplaudiment i el seu ultratge, el like o l¡¯unlike. Gerchunoff no n¡¯esquiva la mala fama, seva la imaginada o real pulsi¨® perversa, la seva entesa com una plaga ¡°t¨°xica¡± que s¡¯esplaia per internet com abans ho va fer per la televisi¨®, la literatura o el carnaval. En qualsevol cas, aquesta massificaci¨® de la conversa p¨²blica no ¨¦s monopoli exclusiu de la ironia. Tamb¨¦ s¡¯han esquerdat, amb l¡¯allau dels despla?aments, figures ¨¨piques com les de l¡¯exiliat o el dissident.

Si Iron¨ªa on ¨¦s un llibre tancat, L¡¯infiltrat ¨¦s expansiu. Sense arribar al negacionisme d¡¯un Evgueni Morozov o de Jason Lanier, Calvo aposta per la pertin¨¨ncia d¡¯esquivar les c¨¤meres de vigil¨¤ncia o de desconfiar de Google Earth, tant com desviar-se dels carrers il¡¤luminats on ¡°s¡¯aglutina l¡¯ostentaci¨® del visible¡±. Una manera de revertir l¡¯escala geol¨°gica per convertir-la en humana i de configurar-se com aquesta pedra (rodant) en qu¨¨ Roger Callois veia una muntanya en pot¨¨ncia.

I ¨¦s que el sistema es pot trastocar a for?a d¡¯accelerar o frenar a contrapeu el ritme que imposa la seva maquin¨¤ria. Contraprogramar-lo i apagar-lo si fos necessari. D¡¯Homer a Foucault, passant per Walter Benjamin o una pl¨¨iade d¡¯artistes i cineastes, Calvo iguala l¡¯acte de caminar al de pensar. D¡¯aqu¨ª l¡¯empremta de Josep Pla o Werner Herzog en la construcci¨® del seu, literal, full de ruta per vagar per compte propi. O la necessitat de fugir i desapar¨¨ixer en un paisatge en el qual al silenci se li suposa un do revolucionari i en qu¨¨ ¨¦s imperatiu infiltrar-se fins a l¡¯exageraci¨®, com nom¨¦s pot fer-ho un negre al Ku Klux Klan. Un gest que superi tot cavall de Troia, qualsevol camuflatge per enganyar l¡¯enemic.

All¨¤ on Gerchunoff treu profit de l¡¯exposici¨®, Calvo l¡¯extreu de l¡¯amagatall. Si el primer concorda, impl¨ªcitament, amb el Joan Fontcuberta que entreveu en el selfi la continu?tat del di¨¤leg per altres mitjans, el segon s¡¯adhereixi, expl¨ªcitament, a la po¨¨tica del caminar esbossada per Perejaume. I si a Iron¨ªa on tota l¡¯estona martelleja una pol¨ªtica, a L¡¯infiltrat va percudint una po¨¨tica.

Som davant de dues conspiracions de la teoria situades tan lluny de l¡¯oportunisme pamfletari usual com de l¡¯enyoran?a per un r¨¨gim perdut ¡°de veritat objectiva¡±. Dos llibres que, davant l¡¯innocu de seguir esgrimint les causes perdudes del passat, han tingut el coratge de pensar amb categoria el present de les seves conseq¨¹¨¨ncies.