L¡¯ANC irromp als ¨°rgans econ¨°mics despr¨¦s de guanyar a la Cambra

L'entrada de l'independentisme a la Cambra de Comer? de Barcelona trastoca el tauler dels organismes econ¨°mics catalans. La candidatura impulsada per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) va irrompre per sorpresa i va aconseguir 32 de les 40 places del ple escollides per sufragi (d'un total de 60). L'ANC es veu amb prou fortalesa per situar un independentista a la presid¨¨ncia de la Cambra i fer el salt a altres institucions en qu¨¨ participa l'entitat: Turisme de Barcelona (que presideix la Cambra), Fira de Barcelona (el president ¨¦s proposat per aquest ¨°rgan) o el Consorci de la Zona Franca.

El resultat de les eleccions va agafar per sorpresa l'empresariat catal¨¤, les tres candidatures que es presentaven amb pretensions d'aconseguir la presid¨¨ncia de la Cambra ¡ªdues ni van entrar¡ª i fins i tot la mateixa ANC. L'entitat independentista havia impulsat la candidatura Eines de Pa¨ªs amb l'objectiu de donar suport als empresaris independentistes per influir en l'¨°rgan, per¨° en cap moment va pensar que obtindria una vict¨°ria com aquesta. Bona prova d'aix¨° ¨¦s que no havien presentat cap presidenciable, i es van limitar a prometre suport al candidat m¨¦s af¨ª.

¡°Amb aquest resultat, ara tot canvia. Potser des de la nostra pr¨°pia candidatura pot sortir el president¡±, ha assegurat aquest dijous Elisenda Paluzie, presidenta de l'ANC. A l'espera que la candidatura es reuneixi per prendre decisions, fonts properes donen com a possibles candidats a la presid¨¨ncia de l'¨°rgan Joan Canadell i Pere Barrios. El primer ¨¦s un conegut independentista, cofundador de Petrolis Independents i del Cercle Catal¨¤ de Negocis. Barrios ¨¦s expresident de la patronal Pimec a la comarca del Vall¨¨s Oriental. No s¨®n els ¨²nics noms possibles, ja que es dona per fet que s'imposar¨¤ una f¨®rmula de presid¨¨ncia compartida i parit¨¤ria: un home i una dona s'alternaran els quatre anys de mandat.

El proper president rellevar¨¤ Miquel Valls ¡ªal capdavant de l'entitat des del 2002¡ª i portar¨¤ l'independentisme a un important lloc de responsabilitat en el terreny econ¨°mic. La Cambra de Comer? ¨¦s una corporaci¨® de dret p¨²blic que representa els interessos de les empreses i els aut¨°noms. T¨¦ un pressupost de 19,8 milions d'euros (dels quals 8,2 milions provenen de fons p¨²blics) i participa en l'administraci¨® d'¨°rgans econ¨°mics publicoprivats.

Concretament, t¨¦ pres¨¨ncia en els consells de Turisme de Barcelona, Fira de Barcelona, el Consorci de la Zona Franca, la Cambra de Comer? d'Espanya, l'Autoritat Portu¨¤ria de Barcelona i el Comit¨¨ de Desenvolupament de les Rutes A¨¨ries. En alguns d'aquests ¨°rgans pot designar o proposar c¨¤rrecs, com el president de Turisme de Barcelona o de la Fira. ¡°En el cas de Fira de Barcelona els nomenaments de c¨¤rrecs per a aquest mandat ja s'han fet, per¨° tindrem capacitat d'influ¨¨ncia en totes aquestes institucions. Hem d'autoenfocar-les en el que necessita el pa¨ªs¡±, afirma Paluzie.

Preocupaci¨® pol¨ªtica

Tant Manuel Valls com Jaume Collboni, candidats a l'alcaldia de Barcelona, han assegurat que estan preocupats amb el resultat de les eleccions a la Cambra. La presidenta de l'ANC considera que el resultat d'aquests comicis mostra que ¡°l'establishment empresarial est¨¤ pagant el comportament que va tenir l'octubre del 2017¡±, quan milers d'empreses van traslladar la seu social per la declaraci¨® d'independ¨¨ncia.

¡°La seva actuaci¨® ha generat que la base social, la petita i mitjana empresa, hagi vist que era important votar, que no es podia deixar en mans de les empreses de sempre els llocs de responsabilitat¡±, afegeix. La vict¨°ria dona suport?a aquesta entitat, que vivia hores baixes en perdre protagonisme la seva aposta per la unilateralitat.

Malgrat el resultat, la irrupci¨® de l'ANC a la Cambra de Comer? no implica necess¨¤riament que el m¨®n empresarial catal¨¤ sigui majorit¨¤riament independentista. Els comicis de l'¨°rgan, que s'havien fet per ¨²ltima vegada el 2010, sempre havien despertat poc inter¨¨s entre els empresaris i aut¨°noms que tenien dret a vot. Aquesta vegada, amb 17.224 empreses que van anar a votar (moltes d'elles animades pel vot per correu i pel vot electr¨°nic, que s'ha utilitzat per primera vegada en aquestes eleccions), es considera que un 4,1% de participaci¨® ¨¦s un ¨¨xit.

La candidatura Eines de Pa¨ªs admet que es va beneficiar de la mobilitzaci¨® de l'empresariat. A l'espera dels resultats definitius, que es coneixeran dilluns, l'ANC ja t¨¦ 31 cadires al ple (a les quals es va afegir ahir la de Joan Font, de Bon Preu) dels 40 ep¨ªgrafs (grups econ¨°mics) que s'escollien democr¨¤ticament fins dijous. Cal afegir-n'hi 14 m¨¦s que accedeixen al ple perqu¨¨ paguen una quota m¨¦s alta que la resta (uns 75.000 euros anuals) i sis m¨¦s que s¨®n proposats per les patronals Foment del Treball i Pimec.