Ernest Maragall: ¡°Estic disposat a governar Barcelona en solitari¡±

Esquerra va capgirar la seva candidatura a Barcelona col¡¤locant Ernest Maragall (Barcelona, 1943) com a cap de cartell. Va ser la m¨¤ dreta del seu germ¨¤ Pasqual durant els seus mandats i un dels socialistes que va trencar el carnet el 2012 per apropar-se a l'independentisme.

Pregunta. Les enquestes l¡¯afavoreixen per poder arribar a ser el primer alcalde independentista de Barcelona.

Resposta. El que hem de fer ¨¦s apartar les enquestes i continuar treballant.

P. Amb qui pactar¨¤?

R. Som l¡¯¨²nica for?a que est¨¤ en condicions d¡¯establir relacions positives al voltant de progressisme i rep¨²blica.

P. Progressisme amb Colau i rep¨²blica amb Junts per Catalunya?

R. I rep¨²blica amb Colau i progressisme amb JxCat. Hem d¡¯estirar al m¨¤xim cap a aquestes dues direccions, les CUP tamb¨¦. El binomi progressisme-rep¨²blica ¨¦s una altra manera de dir avui a Catalunya que estem en condicions que Barcelona sigui l¨ªder d¡¯aquesta majoria que existeix al voltant dels conceptes de llibertat i democr¨¤cia, que ¨¦s el que anomenem el 80%. Ara ho hem de verificar a Barcelona. I ERC ¨¦s segurament l¡¯¨²nica for?a que est¨¤ en condicions de liderar aquest front.

P. Colau ¨¦s republicana?

R. Aix¨° pregunti-l¡¯hi a ella. Segurament de convicci¨® profunda hi ha molta gent que ho ¨¦s, per¨° es tracta de veure si ho som en termes d¡¯acci¨® pol¨ªtica. El partit republic¨¤ ¨¦s ERC. Quan parlo de llibertat i democr¨¤cia vol dir que Quim Forn, que avui ¨¦s a la pres¨®, pugui participar en la campanya i tamb¨¦ que Oriol Junqueras, Ra¨¹l Romeva i Carme Forcadell recuperin la llibertat. No parlo de fum de colors. Barcelona est¨¤ en condicions d¡¯afegir valor a aquest combat. Fins ara no ha passat perqu¨¨ la senyora Colau no ha tingut un comprom¨ªs clar en defensa d¡¯aquests conceptes.

P. Parla m¨¦s de rep¨²blica que d'independ¨¨ncia. Aix¨° no ¨¦s barrejar conceptes?

R. No busco una distinci¨® de conceptes, sin¨® una projecci¨®. Parlar de rep¨²blica ¨¦s parlar de pol¨ªtiques tangibles.

P. Veurem la independ¨¨ncia?

R. Farem tot el possible per apropar-nos-hi.

P. No haur¨¤ d¡¯escollir? Colau i Forn s¡¯autoexclouen.

R. No. He de liderar i governar des d¡¯aquesta convicci¨® progressista i republicana. I espero estar en condicions de poder atreure uns i altres a un acord de govern. Per¨° tamb¨¦ estic disposat a governar en solitari.

P. S¡¯ha patit molt amb governs en minoria?

R. Quant menor sigui la majoria d¡¯un govern, m¨¦s exigent ser¨¤ la capacitat d¡¯arribar a acords en totes les direccions.

P. L¡¯independentisme entendr¨¤ que no pacti amb la llista de Forn?

R. Li faig la pregunta contr¨¤ria: JxCat pot renunciar a fer m¨¦s gran el bloc incorporant els comuns? No m¡¯ho imagino. L¡¯espai dels comuns pot no comprometre-s¡¯hi per l¡¯¨²nica ra¨® que hi ha JxCat? El rol d¡¯ERC ¨¦s articular.

P. Significa que Barcelona continuar¨¤ captiva del proc¨¦s?

R. Barcelona quedar¨¤ alliberada de l¡¯ambig¨¹itat de Colau. Barcelona s¡¯ha comprom¨¨s sempre, tamb¨¦ l¡¯1 d¡¯octubre, a difer¨¨ncia de l¡¯Ajuntament.

P. Parla de construir 15.000 habitatges en dos mandats. Colau va prometre una xifra similar i no ho va aconseguir. Qu¨¨ far¨¤ de diferent?

R. No ¨¦s nom¨¦s construcci¨®. Parlem de comprar i regular d¡¯una altra manera. Hi haur¨¤ una acci¨® concertada amb el Govern de la Generalitat i amb qui faci falta per canviar les regles del joc dels contractes de lloguer.

P. Aix¨° ¨¦s una compet¨¨ncia estatal.

R. I llavors Barcelona ha de callar? Ser republicans avui vol dir aixecar la veu i les ciutats s¨®n les que han de donar resposta als reptes globals. Est¨¤ per veure si el Govern no pot regular el lloguer.

P. Ja s¡¯ha intentat anar a Madrid per modificar la llei de lloguers. I Colau es queixa de la manca d¡¯ajuda del Govern...

R. Governar no nom¨¦s ¨¦s queixar-se i denunciar, sin¨® tamb¨¦ articular les relacions i definir la corresponsabilitat. Ella no ha fet tot el que ha pogut, ni de bon tros. No es tracta nom¨¦s de grans cimeres de ciutats. No vull eximir el Govern de responsabilitats, per¨° obtindrem el seu suport en seguretat, mobilitat...

P. O sigui que a Maragall no el deixar¨¤ plantat el conseller Buch quan demani una reuni¨® sobre seguretat, com li ha passat a Colau.

R. Pregunti-li a Colau qu¨¨ ha fet i qu¨¨ ha deixat de fer. Aqu¨ª hi ha una aut¨¨ntica obsessi¨® amb el mirall Generalitat. No ens podem instal¡¤lar en la conforntaci¨® institucional.

P. Anir¨¤ a negociar amb Pedro S¨¢nchez?

R. No en tingui cap dubte. Aix¨° no s'ha fet ni amb la forma ni amb la intensitat necess¨¤ries.

P. ERC ha enterrat i desenterrat el tramvia per la Diagonal. Hi haur¨¤ tramvia si guanya?

R. S¨ª. El que hem fet ¨¦s una oposici¨® constructiva. Hem dit que no mentre no ha estat ben plantejat. Hi ha unes inc¨°gnites que hem fet constar a l¡¯acord, com les repercussions de la inversi¨®, sobre el model de gesti¨® i si ¨¦s necess¨¤ria una nova concessi¨®.

P. La seva campanya destaca el valor de la diversitat de la ciutat. Per qu¨¨ no hi ha cap candidat d¡¯origen immigrant en els llocs de sortida de la seva llista?

R. M¡¯hamed Abdelouahed Allaoui ¨¦s el n¨²mero 16.

P. Els seus adversaris posen l¡¯edat com un h¨¤ndicap. Qu¨¨ els diu?

R. Jo he estat dues vegades en r¨¨gim de pensionista. Si avui soc aqu¨ª ¨¦s per la repressi¨®. A Espanya no hi ha normalitat democr¨¤tica perqu¨¨ els nostres representants s¨®n presos pol¨ªtics.

P. El seu cognom ¨¦s un avantatge?

R. Una exig¨¨ncia i un orgull. Intento no oblidar-me¡¯n.

P. Els seus rivals tamb¨¦ reivindiquen el llegat del seu germ¨¤....

R. Tots haur¨ªem de fer un esfor? de contenci¨®. Jo el faig i la resta l¡¯haurien de fer. Hi ha un patrimoni col¡¤lectiu, de la ciutat, que es diu Pasqual Maragall i que ¨¦s una manera d¡¯entendre l¡¯acci¨® de govern i tamb¨¦ una manera d¡¯entendre les relacions entre Catalunya i l¡¯Estat espanyol.