Boges, monstres i boxejadors ¡®trans¡¯, en primera persona

Hi ha confessionaris religiosos, llocs reservats on els que busquen perd¨® expliquen en veu baixa els seus pecats. I confessionaris laics, on creients i agn¨°stics relaten a qui els vulgui escoltar la seva experi¨¨ncia vital, banal o excepcional, sabent que ning¨² els jutjaran i molt menys els condemnaran. ?s el cas del Primera Persona, que dissabte va viure la segona i ¨²ltima jornada de la seva vuitena edici¨® amb un ¨¨xit de participaci¨® que va portar a penjar el r¨¨tol d'¡°entrades esgotades¡±.

La miscel¡¤l¨¤nia d'hist¨°ries que presenta cada any aquest festival que se celebra al teatre del CCCB, un format tan interessant com am¨¨, es va obrir amb dues hist¨°ries que no van deixar ning¨² indiferent: la baixada als inferns de la il¡¤lustradora Maria Manonelles i la dibuixant de c¨°mic Montse Batalla despr¨¦s de ser ingressades en un centre psiqui¨¤tric; unes experi¨¨ncies que totes dues han explicat en els seus respectius llibres de vinyetes: Dormo molt (Fragile Movement, 2018) i Manicomio (La C¨²pula, 2019), respectivament. Malgrat la cruesa de les hist¨°ries, amb grans dosis d'humor, sobretot Manonelles, van relatar la seva experi¨¨ncia des de l'ingr¨¦s, la seva estada ¡ªtot un mes en el cas de Manonelles¡ª, les seves viv¨¨ncies amb companys ¡°bojos¡± i com les dues han acabat utilitzant els seus dibuixos com a armes per denunciar i divulgar i com a consol per a les seves experi¨¨ncies inoblidables. ¡°No ho amago. Cal trencar l'estigma. Si a sobre t'has de sentir culpable de patir aquesta malaltia...¡±, afirmava Batalla, que despr¨¦s de molts anys ha aconseguit que la diagnostiquin i la mediquin correctament i fer una vida normal. ¡°Soc boja, i qu¨¨?¡±, va dir Manonelles en acabar l'entrevista a totes dues que els va fer l'escriptora Laura Fern¨¢ndez.

Les va seguir a l'escenari, decorat com una fira amb carrussel i tot, una altra dibuixant de c¨°mics: Emil Ferris (Chicago, 1962), que tamb¨¦ va tocar fons quan el 2001 un mosquit la va infectar amb el virus del Nil Occidental que la va deixar en un llit imm¨°bil de cintura cap avall i amb el bra? dret paralitzat, i amb el diagn¨°stic que no es podria tornar a moure mai m¨¦s. Per sort, ara nom¨¦s es recolza en un bast¨® que li dona aspecte de bruixa amb poders. Ferris ¨¦s l'autora d'un llibre ¨²nic, Lo que m¨¢s me gusta son los monstruos (Reservoir Books, 2018), protagonitzat per Karen Reyes, obsessionada amb els monstres de pel¡¤l¨ªcules i revistes de s¨¨rie B, que investiga l'assassinat de la seva ve?na al Chicago dels anys seixanta. Un c¨°mic considerat un dels millors del segle XXI. Ferris, que va regalar a tots un dibuix que va fer en directe d'un dels seus monstres, va arrencar en diverses ocasions l'aplaudiment apassionat de tots amb les seves paraules pausades. A ella li van saltar les ll¨¤grimes en recordar el seu pare, que va vincular amb la seva passi¨® per Goya. Tamb¨¦ en recordar la superaci¨®, incre?ble, de la seva malaltia. ¡°La gent necessita hist¨°ries com la meva; saber que poden passar coses dolentes, per¨° que han de tirar endavant, com la protagonista del meu llibre¡±, va explicar Ferris durant l'entrevista que li va fer la il¡¤lustradora Ana Galva?.

Superaci¨®, decisi¨® i valentia davant del que sembla irremeiable. Aquesta ¨¦s la hist¨°ria de Thomas Page McBee, autor d'un parell de llibres. L'¨²ltim, Un hombre de verdad (Temas de Hoy, 2019), en el quals narra primer la seva transformaci¨® de dona a home i, com si aix¨° no fos ja prou dif¨ªcil, com va aconseguir ser el primer boxejador transsexual que va combatre al Madison Square Garden. Va perdre, per¨° va guanyar la partida de la vida. Dissabte va respondre a les preguntes d'Use Lahoz, va repassar la seva infantesa i els seus personatges fetitxe, com el for?ut Hey-Man, Dylan de la s¨¨rie Beverly Hills o el mateix Frankenstein de Mary Shelley, i va recordar com professors, pares i germans el van acompanyar en el seu tr¨¤nsit i li van indicar (en el cas d'una professora quan tenia nou anys) el cam¨ª cap a la poesia i l'escriptura. ¡°El problema i el que ¨¦s t¨°xic no ¨¦s la masculinitat, sin¨® la manera en qu¨¨ s'ensenya a un nen de 13 o 14 anys a amagar els sentiments, a dominar, a no estar connectat amb l'empatia. Quan vaig canviar de sexe vaig haver d'aprendre a ser un home. Estava content amb el meu cos, per¨° no amb una societat que nom¨¦s acceptava una manera de ser-ho¡±, va sentenciar.

Les sessions i el festival van acabar amb la pres¨¨ncia i les viv¨¨ncies de Brett Anderson, cantant de Suede, i una de les figures m¨¦s reconeixib?es del Brit Pop. Anderson, que tamb¨¦ va fer la seva particular davallada a l'avern quan despr¨¦s de ser una estrella va viure una etapa d'addicci¨®. Al capdavant del grup o en solitari continua gravant discos. Ara tamb¨¦ ha escrit Ma?anas negras como el carb¨®n (Contra Editorial, 2018). "Escriure un llibre no era un tema de vanitat, nom¨¦s volia que exist¨ªs. No volia escriure l'autobiografia d'una estrella de rock, que en general s¨®n molt avorrides, volia escriure sobre alguna cosa diferent: sobre els meus inicis", va explicar el cantant al periodista Xavi Sancho. "El millor grup de la hist¨°ria han estat els Sex Pistols. Els escoltes ara i sonen igual que fa d¨¨cades. El rock ¨¦s atemporal", va dir. La cirereta la va posar la cantant Mala Rodr¨ªguez, icona del rap, del flamenc i del feminisme gitano, que va parlar del seu estil i la seva m¨²sica, que t¨¦ molt a veure amb la seva ¨¨tnia, la seva classe social i el seu g¨¨nere. En va parlar amb la periodista Silvia Cruz.