Ciutats, ciutadania

Un dels debats que ha travessat i travessa la historiografia de la Transici¨® ¨Ci que, en paral¡¤lel, especialment en els ¨²ltims anys, ha protagonitzat de manera insistent tamb¨¦ el debat p¨²blic¨C ¨¦s fins a quin punt aquest proc¨¦s ha significat una continu?tat o b¨¦ una ruptura.

Que el debat hagi ocupat l¡¯espai p¨²blic en els ¨²ltims anys sembla del tot comprensible. Els estralls de la crisi econ¨°mica i les respostes austerit¨¤ries que hi va donar la pol¨ªtica tradicional han posat en perill el consens m¨¦s preuat del que es pot definir com el sistema del 78, que ¨¦s precisament el benestar social i econ¨°mic de les grans majories socials. M¨¦s enll¨¤ de qualsevol altra consideraci¨®, aquesta sembla que ¨¦s la clau de volta que pot explicar el terratr¨¨mol pol¨ªtic dels ¨²ltims anys, que inevitablement ha portat tamb¨¦ a un debat cr¨ªtic sobre els fonaments d¡¯aquell sistema. En aquest sentit, la discussi¨® p¨²blica ha estat rica, per¨° moltes vegades massa polaritzada: s¡¯ha disparat una lectura exageradament negativa d¡¯aquell sistema, i a la vegada s¡¯han refor?at les posicions dels qui, des de l¡¯immobilisme, l¡¯han sacralitzat.

I probablement ¨¦s aqu¨ª on el debat historiogr¨¤fic pot resultar ¨²til. Sense cap pretensi¨® de ser exhaustiva, val la pena recordar com les primeres interpretacions del proc¨¦s transitiu partien d¡¯un paradigma molt centrat en els grans actors pol¨ªtics d¡¯aquell moment. Mentre es glorificava com n¡¯era, de mod¨¨lic, aquell proc¨¦s (amb un biaix clarament influenciat per les necessitats de consolidaci¨® del sistema i, tamb¨¦, per les visions politol¨°giques), es ressaltava com, gaireb¨¦ sense conflicte aparent, s¡¯havia passat d¡¯una dictadura terrible a una democr¨¤cia plena. Ja fa temps, per sort, que el creixement i la consolidaci¨® de la recerca historiogr¨¤fica (d¡¯acad¨¨mics i acad¨¨miques consagrats, per¨° tamb¨¦ de professionals joves massa vegades obligats a treballar en condicions molt prec¨¤ries) ha trencat aquell paradigma tradicional. Despla?ar l¡¯atenci¨® des d¡¯¨²nicament les grans negociacions pol¨ªtiques cap al paper dels moviments socials, dels intel¡¤lectuals, de les actituds col¡¤lectives, del paper del context internacional, ha ajudat molt a oferir-nos una visi¨® molt m¨¦s diversa, llunyana de certes dicotomies (continu?tat o ruptura?, res m¨¦s) que resulten poc efectives, perqu¨¨ en el fons serveixen m¨¦s per obrir bretxes aptes per al combat dial¨¨ctic que no pas per esclarir els processos del passat.

En aquest sentit, en els darrers anys s¡¯ha aprofundit en el paper que va tenir la dimensi¨® municipal com a ¨¤mbit privilegiat d¡¯un canvi ¨Ci, per tant, d¡¯una ruptura¨C profund respecte a la dictadura. ?s cert que no es tracta d¡¯una circumst¨¤ncia generalitzable a tot el territori: hi ha hagut municipis en qu¨¨ les in¨¨rcies del passat (en molts casos amb els mateixos actors procedents de la dictadura com a protagonistes) van continuar vigents, per¨° no hi ha dubtes que, especialment a les grans ciutats (per¨° tamb¨¦ a les mitjanes i als pobles), l¡¯arribada de la democr¨¤cia als municipis ara fa 40 anys, va anar decididament m¨¦s enll¨¤ del simple fet que la gent pogu¨¦s escollir els seus representants als ajuntaments. Va significar ¨Camb tota la for?a que atorga la proximitat de la pol¨ªtica local¨C una revoluci¨® copernicana en la relaci¨® entre all¨° individual, social i col¡¤lectiu. Cada escola p¨²blica municipal, cada biblioteca, cada equipament esportiu, cada nou acc¨¦s al transport, cada remodelaci¨® de l¡¯espai p¨²blic perqu¨¨ fos m¨¦s hum¨¤ i habitable, cada creaci¨® de serveis socials ¨Ctamb¨¦ cada canvi en la topon¨ªmia, ja que van ser els municipis els que van revertir primer la dimensi¨® simb¨°lica de la dictadura¨C, cada cooperativa municipal d¡¯habitatge, cada proc¨¦s de participaci¨®, van ser un esgla¨® insubstitu?ble en la construcci¨® democr¨¤tica del pa¨ªs. Els municipis van ser els qui en molt¨ªssims casos van fer que cada vegada m¨¦s persones passessin a ser ciutadans i ciutadanes, en la mesura que es concretaven els seus drets a l¡¯habitatge, al transport, a la salut o a l¡¯educaci¨®.

Potser per aix¨°, quan 40 anys despr¨¦s el sistema ha comen?at a donar senyals de desequilibri i de crisi, han estat les ciutats i els pobles els qui primer han reaccionat, en el sentit de recuperar les institucions per a una ciutadania que veia cada vegada m¨¦s allunyada i hostil la pol¨ªtica. Ha estat als pobles i a les ciutats, a partir del 2015, on m¨¦s forts han estat els impulsos per desterrar les males pr¨¤ctiques, recuperar drets, ampliar-los i imaginar-nos maneres m¨¦s inclusives, innovadores i humanes de concebre la pol¨ªtica. Aix¨° ha estat i ¨¦s el municipalisme del canvi, que ara, el 2019, est¨¤ cridat a enfortir les seves posicions i transformar-se, una vegada m¨¦s, en motor democr¨¤tic, en constructor de ciutadania.