Ngugi wa Thiong¡¯o: ¡°Cada llengua ¨¦s un tresor de bellesa¡±

Ha tornat Ngugi wa Thiong'o, el gran escriptor keny¨¤ (Kamirithu, 1938), recurrent candidat al Nobel de Literatura, veu de l'?frica real, de la seva gent, les seves cultures, les seves lleng¨¹es i les seves vides. El reivindicador de l'?frica castigada i silenciada pel colonialisme i el neocolonialisme, l'intel¡¤lectual que no ha dubtat a denunciar els poderosos ¡ªpagant-ho amb la persecuci¨®, l'exili i la pres¨®¡ª i molts prestigiosos personatges de la cultura occidental (Isak Dinesen, Rider Haggard, Nicholas Monsarrat, Elspeth Huxley), que, considera, han denigrat l'africanitat i els africans. Ngugi ha tornat a Barcelona (ja ha visitat la ciutat diverses vegades) amb un llibre sota el bra?, La revoluci¨® vertical,?un conte, i per participar en un espl¨¨ndid acte al CCCB en qu¨¨ va conversar amb l'editora Laura Huerga, va llegir fragments de la seva obra i va actuar el cor The Beating Souls, que va interpretar una can?¨® inspirada en el llibre.

La revoluci¨® vertical, amb il¡¤lustracions d'Agust¨ªn Comotto, es publica ara alhora en sis lleng¨¹es de l'Estat espanyol: castell¨¤, catal¨¤ i asturi¨¤ (per Raig Verd), basc (Txalaparta), gallec (Editorial Galaxia) i aran¨¨s (Pag¨¨s Editors): una polifonia que ha fet les del¨ªcies de Ngugi. El llibre inclou la versi¨® original en kikuyu (o gikuyu), la llengua que s'ha esfor?at a reivindicar l'escriptor.

L'autor de grans assajos fonamentals en la reflexi¨® contempor¨¤nia com Descolonitzar la ment (Raig Verd, 2017) i Despla?ar el centre (Raig Verd, 2017), novel¡¤les com Un grano de trigo?(Debolsillo, 2017) i les meravelloses mem¨°ries que arrenquen amb Somnis en temps de guerra (Raig Verd, 2016), els seus records d'infantesa enmig de la cruel guerra d'independ¨¨ncia mantinguda pel Mau Mau (Ex¨¨rcit Keny¨¤ de la Terra i la Llibertat) i la Gran Bretanya, va parlar dijous abans de l'acte de les seves idees i es va reafirmar en el seu amor per les lleng¨¹es. tamb¨¦ va dir que el Tirant lo Blanc que alg¨² li va regalar a Olot l'ha inspirat per escriure la seva nova obra ¨¨pica.

¡°Creure que hi ha una jerarquia de les lleng¨¹es ¨¦s com pensar que el teu D¨¦u ¨¦s m¨¦s D¨¦u que el dels altres i aix¨° ¨¦s molt poc piad¨®s i molt poc reverent¡±

¡°Fa uns anys vam signar en aquesta ciutat la Declaraci¨® de Barcelona de drets ling¨¹¨ªstics, un esdeveniment que va tenir ress¨° mundial¡±, va recordar. ¡°Es propugnava la igualtat de totes les lleng¨¹es, grans i petites. Cada persona t¨¦ el dret a parlar la seva pr¨°pia llengua i cada llengua, encara que la parlin molt pocs, t¨¦ dret a existir. Cada llengua ¨¦s un tresor de bellesa, hist¨°ria, coneixement i possibilitats¡±, va recalcar Ngugi. ¡°No hi ha lleng¨¹es grans ni petites, les lleng¨¹es s¨®n com els instruments musicals: el piano no ¨¦s m¨¦s important que la flauta. Cadascun t¨¦ la seva sonoritat ¨²nica i junts creen una orquestra. Si no conserves la teva llengua materna encara que coneguis totes les altres lleng¨¹es del m¨®n vius en una esclavitud. Si les coneixes comen?ant per la teva aix¨° ¨¦s empoderament¡±.

Ngugi va advocar per una xarxa de lleng¨¹es sense jerarquia ni ¡°parasitisme¡±. ¡°Creure que hi ha una jerarquia de les lleng¨¹es ¨¦s com pensar que el teu D¨¦u ¨¦s m¨¦s D¨¦u que el dels altres i aix¨° ¨¦s molt poc piad¨®s i molt poc reverent¡±. L'escriptor va recordar la seva idea que ¡°el monoling¨¹isme ¨¦s el di¨°xid de carboni de la cultura, i el multiling¨¹isme, l'oxigen¡±. Va dir que La revoluci¨® vertical la va escriure com a regal de Nadal per a la seva filla. ¡°A la meva fam¨ªlia intercanviem hist¨°ries i contes¡±, va assenyalar i va expressar la seva satisfacci¨® que ara aquest conte ja s'hagi tradu?t a 83 lleng¨¹es i hagi donat motiu fins i tot a una exposici¨® d'obres basades que el tenen com a inspiraci¨®, i tamb¨¦ m¨²sica.

Preguntat per si s'imaginava que tornaria ¡°a una Catalunya amb presos pol¨ªtics¡±, no va entrar-hi a fons. Va dir que vol un m¨®n sense presons, per¨° que ¡°no he acabat d'entendre la situaci¨® aqu¨ª. Estic conf¨²s¡±.?