Barcelona: la cultura, a la cru?lla

La cultura, com tots els ¨¤mbits de l¡¯activitat humana, s¡¯est¨¤ adaptant a una ¨¨poca de grans transformacions. S¡¯estan fent els deures a Barcelona? A tot el m¨®n s¡¯ha establert una competici¨® entre ciutats per destacar com a capitals de la cultura amb la seva pr¨°pia identitat, sense excloure xarxes de col¡¤laboraci¨® d¡¯experi¨¨ncies innovadores, com les que plantegen les 38 ciutats del World Cities Culture Forum. Un dels seus lemes ¨¦s esborrar la idea que la cultura ¨¦s nice to have, un element accessori, i el primer, doncs, prescindible, per apostar per una cultura imbricada amb l¡¯educaci¨® i la ind¨²stria, com una eina per tallar una de les principals urg¨¨ncies d¡¯avui: l¡¯augment de la bretxa de la desigualtat, que batega en el fons de la irrupci¨® de la ultradreta, i la progressiva desculturitzaci¨®, que deixa el ciutad¨¤ sense capacitats per orientar-se per si mateix en la complexitat del m¨®n. Pol¨ªtiques igualit¨¤ries que no exclouen l¡¯ambici¨® dels projectes culturals m¨¦s vistosos.

Les eleccions municipals de diumenge han fet aflorar el tema, un dels grans reptes que, maluradament, no semblen resolts. L¡¯encara alcaldessa Ada Colau reconeix el desconcert dels seus primers anys de mandat en la cultura. El 2016 i fins a finals del 2017, va rec¨®rrer a l¡¯equip del PSC, Jaume Collboni i Xavier Marc¨¦. Despr¨¦s de la ruptura pel suport socialista a l¡¯aplicaci¨® del article 155 de la Constituci¨® en el marc del conflicte del proc¨¦s, Joan Subirats, comissionat de Cultura, va mantenir algunes l¨ªnies i va aportar les biennals de ci¨¨ncia i de pensament, i al costat de mesures sobre educaci¨® i cultura, assegura: ¡°Hem redre?at el rumb¡±. ?s aix¨ª?

Barcelona en negre

Ramoneda: ¡°El pol¨ªtic no pot fer adaptar el centre a la seva finalitat ideol¨°gica¡±

En la visi¨® m¨¦s negra dels vuit experts consultats per QUADERN, els problemes s¨®n enormes en el marc d¡¯un clima ambiental de malenconia que sura a la ciutat des dels atemptats islamistes i els fets judicials i pol¨ªtics derivats de l¡¯octubre del 2017. Les retallades milion¨¤ries del Ministeri de Cultura i de la Generalitat han deixat inermes els grans equipaments i han propiciat la fugida de talents, sobretot a Madrid, acaronada econ¨°micament per l¡¯Estat.

Les associacions culturals posen en relleu que hi ha precarietat salarial en tots els sectors i clamen perqu¨¨ lloguers i taxes s¨®n inassolibles per a molts creadors, els quals, a m¨¦s, no troben acc¨¦s als canals de distribuci¨® i exhibici¨®. Les pol¨ªtiques descentralitzadores de l¡¯actual consistori s¡¯han fet a costa de descurar, tret d¡¯excepcions, projectes internacionalment competitius, tal com obliga la Carta Municipal. La fragmentaci¨® pol¨ªtica catalana es tradueix, alhora, segons alguns experts, en un ¡°repartiment de treball als ac¨°lits i una tutela p¨²blica de les iniciatives subvencionades¡±, mentre s¡¯abandonen pols culturals com el de l¡¯eix Macba-Centre de Cultura Contempor¨¤nia de Barcelona (CCCB)-universitats-galeries d¡¯art, o dels museus a la muntanya de Montju?c.

Una bona part dels experts veuen tamb¨¦ una abs¨¨ncia general d¡¯ambici¨® i un afebliment de la burgesia catalana, de gustos conservadors, mentre tampoc millora el mercat de l¡¯art, amb un sistema de galeries fr¨¤gil incapa? de promoure els seus artistes. I els arquitectes lamenten que la societat civil no els encarrega edificis innovadors¡­ Paral¡¤lelament, la ciutat encara es mostra desconcertada per la seva inclusi¨® en els circuits del turisme de masses (a Berl¨ªn, els teatres ja subtitulen les obres durant les funcions de cap de setmana). En la radiografia general, la icona internacionalment reconeixible de la ciutat ¨¦s la Sagrada Fam¨ªlia, amb totes les seves connotacions. Als anys vuitanta Joan Mir¨® va erigir Dona i ocell (una vagina f¨¤l¡¤lica) i el mosaic del Pla de l¡¯Os, obra d¡¯art que la gent trepitja, precisament com a contrapunt irreverent de les icones de Barcelona, l¡¯est¨¤tua de Col¨®n i la continuaci¨® de les obres de la Sagrada Fam¨ªlia, que ell pensava que tra?a l¡¯obra de Gaud¨ª.

En qualsevol cas, els responsables dels museus no saben com reinventar-se per connectar amb el p¨²blic local i els amants de l¡¯art troben a faltar grans exposicions. Baixen l¡¯audi¨¨ncia teatral i el consum cultural comercial, mentre el sector audiovisual pateix perqu¨¨ no compta amb una ind¨²stria cinematogr¨¤fica i les editorials es recuperen massa lentament de la p¨¨rdua d¡¯una tercera part de la facturaci¨® per la crisi.

Si un dron a les set de la tarda...

Hi ha altres mirades conciliadores. Com la del fil¨°sof i analista cultural Josep Ramoneda, primer impulsor del CCCB. ¡°Imaginem que un dron sobrevola la ciutat amb una c¨¤mera a les set de la tarda. Ens sorprendria la quantitat d¡¯actes culturals que tenen lloc d¡¯all¨° m¨¦s variat, molts sense subvencions o amb m¨ªnima ajuda p¨²blica, des d¡¯ateneus i llibreries a tota mena d¡¯organitzacions. Barcelona t¨¦ un teixit cultural molt considerable¡±, defensa. S¨®n activitats, recalca l¡¯exdirector del CCCB, que no consten a les estad¨ªstiques i que els mitjans de comunicaci¨®, diu, no recolliran mai.

Per Ramoneda, que va elaborar l¡¯informe que ¨¦s a la base de l¡¯enlairament de l¡¯Hospitalet de Llobregat com a pol d¡¯atracci¨® cultural amb pugna amb Barcelona, ¡°el pla que va desenvolupar el llavors alcalde Pasqual Maragall ha complert un cicle i ara toca un relleu generacional. El que no poden fer les administracions pol¨ªtiques ¨¦s obligar que els centres culturals s¡¯adaptin a les seves finalitats ideol¨°giques. Si els directors no poden preservar la seva autonomia, estem perduts¡±.

O moltes sardines, o una balena

De la Nuez: ¡°Els comuns han anat contra la marca; per¨° no han pogut crear un altre model¡±

L¡¯assagista i comissari d¡¯art Iv¨¢n de la Nuez tampoc ¨¦s apocal¨ªptic. ¡°No ¨¦s certa aquesta visi¨® tipus Vargas Llosa que a Barcelona no passa res. Passen moltes coses interessants, com ara les petites editorials, per¨° continuem pensant que la cultura ¨¦s el que mou aquest vell model barcelon¨ª que est¨¤ acabat i que defineix la cultura pels grans dispositius. Hi ha una altra generaci¨® intel¡¤lectual que hi ¨¦s, en una altra dimensi¨®¡±. No obstant aix¨°, apunta una crisi profunda. ¡°El model socialdem¨°crata s¡¯ha ensorrat i no es pot restaurar perqu¨¨ no hi ha diners per fer-ho, i la marca liberal, la cultura nom¨¦s de serveis, no funciona¡±.

El pensador diu que ¡°el dilema ¨¦s tenir moltes sardines o una balena. Els comunshan fet una s¨¨rie de canvis en una esfera, per¨° no en totes, i aix¨°, en una economia de serveis com ¨¦s Barcelona, converteix la seva pol¨ªtica en ret¨°rica. Han anat contra la marca, per¨° no han aconseguit reposar el model antic i no han pogut crear-ne un altre. Han fet b¨¦ en donar magnitud a la cultura de barri, desnuclearitzar Barcelona i posar un interrogant sobre si aquests grans equipaments estan avui definint la nostra cultura, per¨° el que no hem vist s¨®n iniciatives privades de mitjana i petita escala, com pot succeir a Madrid, que es puguin desfer d¡¯aquest vell model, i poder-hi fer el que es vulgui¡±. ¡°I despr¨¦s ¡ªprossegueix¡ª hi ha el tema de l¡¯emprenedoria, les f¨¤briques de creaci¨®, met¨¤fores fabrils d¡¯un fordisme d¡¯esquerres: t¡¯autoexplotes, com passa amb tots els aut¨°noms, que ¨¦s una manera f¨¤cil de no comptabilitzar una precarietat, i no hi ha soluci¨® per al productor de cultura. L¡¯1% decideix sobre el 99% restant. Aix¨ª ¨¦s dif¨ªcil fer aproximacions diferents als problemes de la ciutat, som a les trinxeres, en els alineaments. Som fragments d¡¯una democr¨¤cia, per¨° no som la reproducci¨® transversal d¡¯aquesta democr¨¤cia en els equipaments culturals, i aix¨° ¨¦s molt greu. El camp cultural ¨¦s ple de bombolles: un m¨®n que existeix en la cultura i despr¨¦s hi ha el m¨®n real, una extrema intenci¨® de musealitzar-ho tot, de display¡±, exemplifica.

De la Nuez diu que ¡°coneixem els noms dels directors de museus, per¨° no els projectes que han guanyat els concursos, s¨®n com secrets d¡¯estat, i un museu es trepitja amb l¡¯altre, es queden espais per atendre, no hi ha una estrat¨¨gia que col¡¤loqui cadasc¨² al seu lloc. Manca una estrat¨¨gia pol¨ªtica per saber qu¨¨ fer amb cadascun d¡¯aquests espais¡±. ¡°La pol¨ªtica cultural ¡ªsegueix¡ª ha de ser transversal, fruit d¡¯un acord multipartidista, de tots. ?s cert que has de satisfer una cultura social, per¨° no pots tirar per la borda el patrimoni de tradici¨® burgesa, T¨¤pies, Gaud¨ª, les rutes modernistes, tot el que ha fet aquesta ciutat¡­ Entre la patrimonialitzaci¨® i l¡¯activisme hi ha una tensi¨® no resolta¡±. I aix¨°, conclou, enmig d¡¯una crisi pr¨°pia de totes les institucions d¡¯art contemporani.

L¡¯assagista est¨¤ en contra de la instal¡¤laci¨® de l¡¯Hermitage, perqu¨¨ ¡°no resol res, ¨¦s col¡¤locar una franqu¨ªcia en un sistema de cultura de serveis: quan els russos desembarquin dels seus creuers tindran el seu Hermitage i les seves botigues al passeig de Gr¨¤cia, botigues i restaurants que igual s¨®n russos¡±.

La motxilla cultural

El comissionat de Cultura, Joan Subirats, n¨²mero dos de la llista de Barcelona en Com¨² a les eleccions d¡¯aquest diumenge, defensa les pol¨ªtiques encaminades a pal¡¤liar les desigualtats i a vincular la cultura amb l¡¯educaci¨®. ¡°Quin tant per cent de la poblaci¨® est¨¤ utilitzant realment els grans equipaments, que s¡¯enduen gaireb¨¦ el 47% del pressupost del Icub?¡±, pregunta. Estudis del CoNCA el xifren en el 25% dels barcelonins. Subirats afirma que al districte de Sant Gervasi el 80% de la poblaci¨® t¨¦ estudis secundaris postobligatoris i a Nou Barris nom¨¦s el 37%. Per equilibrar aquesta bretxa, proposa el que bateja com a ¡°motxilla cultural¡±: recuperar la sisena hora escolar, que va implantar el tripartit i CiU va deixar de pagar. La sisena hora art¨ªstica, defensa, ¡°permetr¨¤, a m¨¦s, donar treball a artistes o m¨²sics, i articular-se amb els equipaments de la zona per mitj¨¤ del Pla de Barris¡±.

Quan se li pregunta com ¨¦s possible que entre la Facultat d¡¯Hist¨°ria de l¡¯Art i el Macba, separats per menys de cent metres, no hi hagi m¨¦s relaci¨®, respon: ¡°Si no n¡¯hi ha entre el Macba i el CCCB!¡±. I l¡¯aband¨® dels museus de Montju?c o els jardins de Rubi¨® i Tudur¨ª? Aix¨°, defensa, dep¨¨n m¨¦s d¡¯un pla urban¨ªstic. No es tracta de comparar la cartellera de Barcelona amb la de Par¨ªs o Londres, sin¨® amb la de la Barcelona de fa deu anys. Segons Subirats, ¡°ara hi ha m¨¦s diversitat que abans, i el problema ¨¦s que fa deu anys l¡¯Estat reconeixia la capitalitat de Barcelona i aportava 11 milions d¡¯euros. Aquests 11 milions s¨®n, avui, zero. La despesa de l¡¯Ajuntament en cultura ¨¦s de 87 euros per persona; la de la Generalitat, 37, i la Madrid ciutat, poc m¨¦s de 50. La difer¨¨ncia amb Madrid ¨¦s la que aporta l¡¯Estat als equipaments estatals de Madrid¡±.

Subirats: ¡°L¡¯Estat apostava per la bicapitalitat i donava 11 milions d¡¯euros; avui, zero¡±

?L¡¯¨²nic gran projecte visible ¡ªa banda d¡¯uns festivals musicals com el S¨®nar i el Primavera Sound, ¨²nics models internacionalment exportables¡ª serien, doncs, les obres de la Sagrada Fam¨ªlia, icona de Barcelona, definides per alguns com un pastitx arquitect¨°nic amb connotacions turisticoreligioses? ¡°?s una mirada molt estreta del que ¨¦s una mirada contempor¨¤nia de la cultura, la qual relaciona cultura amb ci¨¨ncia, innovaci¨®, moda, disseny, gastronomia; o multiplicar resid¨¨ncies d¡¯artistes i cient¨ªfics de fora o anar avan?ant en la construcci¨® de l¡¯¨¤rea metropolitana, amb iniciatives culturals de baix a dalt, per crear confian?a amb els 36 municipis que la formen¡±. I defensa llavors la f¨¤brica de creaci¨® Fabra i Coats, la joia del mandat, on ja hi ha cinc apartaments per a resid¨¨ncia d¡¯artistes de fora, model d¡¯integraci¨® d¡¯un ecosistema cultural en una zona de Barcelona. Fabra i Coats, mant¨¦, no est¨¤ inclosa com a equipament de districte, sin¨® de ciutat. ¡°En l¡¯imaginari de molta gent, ¨¦s perif¨¨ria, quan ¨¦s pur centre: ¨¦s a dotze minuts de pla?a Catalunya¡±, sost¨¦ Subirats.

Bicapitalitat cultural

La frenada cultural de Barcelona t¨¦ data: la supressi¨® a la vegada de l¡¯aportaci¨® del Ministeri de Cultura a la bicapitalitat Madrid-Barcelona i de la Generalitat per la crisi econ¨°mica. Ara, l¡¯imminent president del Govern, Pedro S¨¢nchez, podria recuperar la idea. Xavier Marc¨¨, del PSC, recorda que durant el Govern Zapatero, ¡°un any es van arribar a aportar 20 milions¡± per a activitats culturals en organismes en els quals l¡¯Estat no tenia un vincle org¨¤nic (Grec, T¨¤pies¡­), sense comptar-hi les aportacions a les quals s¨ª que hi estava representat (MNAC, Macba, Liceu¡­). Era un moment en qu¨¨ des de sectors independentistes es veia amb bons ulls el ¡°menys Estat¡± en les institucions catalanes (demanaven la seva transfer¨¨ncia directa a la Generalitat i que aquesta la distribu¨ªs). Mariano Rajoy va suprimir l¡¯aportaci¨® per a la bicapitalitat el 2012 i l¡¯alcalde Xavier Trias es va comprometre a compensar el desfasament des de les arques municipals.

Marc¨¨ defensa la seva gesti¨® amb el regidor Jaume Collboni, amb un argumentari semblant al de Ramoneda: ¡°Hi ha una intensa vida cultural de primer nivell que mai no apareix reflectida als mitjans de comunicaci¨®¡±, si b¨¦ reconeix que ¡°ha baixat el consum cultural comercial¡±.

Barcelona, sol i platja

Marta Gili, fins fa uns mesos directora del megacentre cultural Jeu de Paume parisenc, diu que a Barcelona adverteix ¡°una manca d¡¯ambici¨® cultural molt evident¡±. ¡°A Fran?a s¨ª que es nota en el dia a dia que la cultura forma part del programa pol¨ªtic, ¨¦s la seva imatge de marca, mentre que Barcelona, per a un estranger, continua sent vista com un lloc de platja, sol, nit de diversi¨® i alcohol: ning¨² m¡¯ha comentat mai que hi va per veure una exposici¨® que li hagi cridat l¡¯atenci¨®¡±.

Gili: ¡°La manca d¡¯ambici¨® cultural que t¨¦ Barcelona ¨¦s molt evident¡±

Gili exposa algunes de les experi¨¨ncies del Jeu de Paume: a difer¨¨ncia d¡¯un model d¡¯equips educatius externs subcontractats, a la instituci¨® parisenca el servei educatiu forma part de la seva estrat¨¨gia org¨¤nica; treballen tot l¡¯any amb les escoles, els alumnes de les quals veuran totes les exposicions de la temporada guiats per professors alliberats de les seves tasques i en contacte permanent amb el Jeu de Paume, amb el qual s¡¯aconsegueix un aprenentatge s¨°lid. ¡°Com ¨¦s possible ¡ªlamenta¡ª que des de l¡¯Ajuntament de Barcelona s¡¯afavoreixi el divorci de la ciutadania amb els museus, plantejant el dilema ¡®sanitat o cultura¡¯, com s¡¯ha fet amb el Macba? Si el Macba s¡¯ha d¡¯ampliar ha de comen?ar per tenir un projecte, mitjans i personal per fer l¡¯ampliaci¨®¡±. Tamb¨¦ lamenta que s¡¯hagin descurat pols culturals tan importants com els centres del Raval i de Montju?c. I sobre la crisi dels museus, autocr¨ªtica: ¡°Els programadors hem de deixar de parlar per a nosaltres mateixos, els conven?uts, i barrejar p¨²blics¡±.

Barris hiperactius a Londres

Laia Gasch viu a Londres des de fa 25 anys, i ¨¦s assessora cultural de l¡¯alcalde laborista musulm¨¤ Sadiq Khan. El programa cultural londinenc ¨¦s enormement vast i replet de mesures innovadores. Diu la neta del m¨ªtic cr¨ªtic d¡¯arts esc¨¨niques Sebasti¨¤ Gasch que el consistori londinenc no t¨¦ gaireb¨¦ pressupost, ¡°per¨° s¨ª capacitat de to convene, convocar, tra?ar l¨ªnies estrat¨¨giques i treballar amb els agents culturals per tirar-les endavant¡±. L¡¯acci¨® ho conjuga tot: mesures contra les desigualtats de g¨¨nere, de classes, de cultures migrants i entre districtes, sense oblidar el suport a les ind¨²stries creatives, als grans projectes, al turisme de qualitat, l¡¯economia de l¡¯oci i de la nit, i a la imatge de marca que distingeix Londres de la uniformitat globalitzadora. Bona part de les mesures que desgrana Laia Gasch s¨®n experimentals, com la creaci¨® de Zones d¡¯Emprendoria Creativa, amb normes que contenen ant¨ªdots contra la gentrificaci¨® de les ¨¤rees urbanes renovades i l¡¯especulaci¨® immobili¨¤ria, al mateix temps que s¡¯afavoreix la formaci¨® de petites empreses als barris o la interrelaci¨® de la moda, televisi¨®, disseny, arquitectura, art, m¨²sica, teatre, videojocs¡­

Gasch es mostra satisfeta per ¡°l¡¯experi¨¨ncia pilot de triar cada any un Barri de la Cultura, a imatge del model de la Capital Europea de la Cultura¡±. El primer, enguany, ¨¦s Waltham Forest, al nord-est del Gran Londres, en el qual el 64% de la poblaci¨® ¨¦s blanca. ¡°El programa est¨¤ dotat amb 1,4 milions de lliures i el resultat ¨¦s espectacular, perqu¨¨ la poblaci¨® se¡¯n sent orgullosa, el treball amb les escoles ha fet disminuir el frac¨¤s escolar, s¡¯han dinamitzat tots els sectors culturals¡­ Un dels encerts va ser la participaci¨® entusiasta del cantant Damon Albarn, de Blur i Gorillaz, nascut all¨¤, i que ha treballat amb els escolars¡±. Laia Gasch destaca la riquesa de col¡¤laborar amb la xarxa World Cities Culture Forum i d¡¯intercanviar experi¨¨ncies reeixides de ciutats tan diverses com Medell¨ªn, Austin, Vancouver o les mesures correctores d¡¯Amstedam respecte al turisme de masses. Entre els plans de Londres s¡¯inclou reconvertir la Vila Ol¨ªmpica en un gran districte cultural creatiu. ¡°A Barcelona hauria de ser urgent dinamitzar un gran districte cultural a Montju?c¡±.

Riera: ¡°Cal anar cap a l¡¯abast metropolit¨¤, hisp¨¤nic, mediterrani i l¡¯Europa de les ciutats¡±

Aguantar la capital editorial

L¡¯editor Crist¨®bal Pera, actual director del prestigi¨®s segell Vintage a Nova York, diu que ¡°la capitalitat editorial s¡¯identifica amb Barcelona per la mateixa ra¨® que Planeta i Penguin Random House Grupo Editorial tenen all¨ª la seva seu i ¨¦s on hi ha la major part de les ag¨¨ncies. Madrid, a partir de la seva preponder¨¤ncia en l¡¯edici¨® educativa, ha anat creixent gr¨¤cies a les adquisicions que van anar fent els grans grups i al naixement d¡¯editorials independents de gran qualitat; per¨° malgrat que les seus madrilenyes de Penguin i Planeta s¨®n cada vegada m¨¦s rellevants, continuen sent sat¨¨l¡¤lits¡±. M¨¨xic rellevar¨¤ Barcelona com a capital editorial? ¡°La q¨¹esti¨® ¨¦s saber qui mana. I Barcelona ¨¦s la seu del poder de decisi¨® dels dos grups predominants a Espanya i a l¡¯Am¨¨rica Llatina. I encara que aquestes decisions es prenguin en reunions executives on es parla catal¨¤, el negoci est¨¤ fundat en una llengua que ¨¦s el castell¨¤. No imagino un debat com el de la capitalitat de l¡¯edici¨® en breu. El m¨®n editorial s¡¯allunya del provincianisme i del vedat cultural tancat, que s¨®n els majors perills que aguaiten a Barcelona¡±.

Una visi¨® geocultural

L¡¯editor i gestor cultural F¨¨lix Riera, que ha tocat tots els fils, pensa que ¡°el terme clau per interpretar i proposar un nou horitz¨® per a Barcelona ¨¦s la cultura. Una ciutat franca, oberta i cosmopolita com Barcelona ha d¡¯establir com a prioritat una visi¨® geocultural del potencial de la ciutat. Aix¨° implica orientar el seu desenvolupament cap a la plasmaci¨® pol¨ªtica, econ¨°mica i cultural de l¡¯¨¤rea metropolitana, recuperar el concepte de cocapitalitat amb Madrid de l¡¯¨¤mbit cultural hisp¨¤nic, reivindicar les institucions d¡¯abast mediterrani que tenim a la ciutat i ajudar a forjar l¡¯Europa de les ciutats¡±. Riera diu que ¡°nom¨¦s des d¡¯aquesta visi¨® geocultural i estrat¨¨gica podrem potenciar el talent, la creativitat i la fortalesa de les nostres empreses culturals. Cal superar la concepci¨® de promoure pol¨ªtiques culturals connectades a fer prevaler una l¨ªnia Maginot, una cultura a la trinxera, en les institucions culturals, basada a emetre el missatge que ens sentim segurs i autosatisfets perqu¨¨ tenim de tot¡±.