Terrassa, un dels ¨²ltims feus que el PSC lluita per mantenir

Mantenir el govern de la ciutat de Terrassa ¨¦s un objectiu clau del PSC per a les properes eleccions municipals, encara que el cam¨ª no ser¨¤ f¨¤cil: el ventall de partits que forma el Consistori, la divisi¨® del PSC local a causa del refer¨¨ndum, el creixement d'ERC i l'esperan?a dels socialistes que la seva recuperaci¨® en les generals de fa tres setmanes es repeteixi diumenge marcaran el 26-M a la tercera ciutat catalana en nombre d'habitants.

El PSC, que ha governat Terrassa des del final de la dictadura, ha estat a punt de perdre la vara de la ciutat en dues ocasions durant aquest mandat: la primera va ser fa quatre anys, quan els socialistes van guanyar les eleccions, per¨° els partits d'esquerra (els comuns, ERC i la CUP) van buscar el suport dels convergents per posar fi a l'etapa del PSC. En la segona, el novembre del 2017, els mateixos partits van buscar assaltar l'alcaldia aprofitant la dimissi¨® del batlle Jordi Ballart que, amb cinc regidors m¨¦s, va abandonar el govern local i el partit en desacord amb la posici¨® de la direcci¨®, contr¨¤ria al refer¨¨ndum i signant del 155. Per¨° en aquestes dues ocasions l'oposici¨® no va aconseguir la majoria, per incompatibilitat entre comuns i convergents.

Els socialistes tamb¨¦ hauran de bregar amb una ERC en ascens i amb un PDeCAT en hores baixes, per¨° que ha apostat per un dels considerats per l'independentisme com a m¨¤rtirs del proc¨¦s: l'exconseller de Cultura, Llu¨ªs Puig, ve¨ª de la cocapital vallesana. Encara s'ha de veure com afecten a les municipals els resultats de les generals, que van enfonsar els comuns (segona for?a en aquesta ciutat) i van donar oxigen als socialistes. Encara que als de la rosa els pot passar factura l'escissi¨® protagonitzada per Ballart (que concorre el 26-M amb el seu propi partit i ha fitxat l'actriu Rosa Boladeras com a n¨²mero dos) i tenir un cap de llista ¨Cl'actual alcalde¨C poc conegut.

Els terratr¨¨mols que han fet trontollar el govern de la ciutat tamb¨¦ han estat provocats per les pressions de les elits pol¨ªtiques i econ¨°miques, aix¨ª va denunciar Ballart, arran de dues iniciatives pioneres: les multes als bancs per tenir pisos buits (Terrassa va ser la primera que les va imposar) i la municipalitzaci¨® del subministrament d'aigua (¨¦s la ciutat m¨¦s gran amb el control p¨²blic d'aquest servei).

Per¨° la ciutat arrossega problemes greus, com la guetitzaci¨®, un assumpte pendent des de fa anys per¨° que fa poc va tornar a aflorar arran d'un informe del S¨ªndic de Greuges que col¡¤locava Terrassa com la ciutat amb m¨¦s segregaci¨® escolar. ¡°Tota la immigraci¨® est¨¤ concentrada en certs barris i fins que aix¨° no canvi? no es millorar¨¤ el problema de la segregaci¨®¡±, apunta Dolors Lled¨®, presidenta de la Federaci¨® d'Associacions de Ve?ns de Terrassa. Per a Lled¨® la falta de participaci¨® ciutadana ¨¦s una altra assignatura pendent de resoldre, a m¨¦s del problema de la mobilitat, marcat per ¡°una xarxa d'autobusos obsoleta¡±, ¡°un problema de tr¨¤nsit molt greu¡± i un disseny urban¨ªstic ca¨°tic.

El president de la patronal terrassenca Cecot, Antoni Abad, va m¨¦s enll¨¤ i assegura que el principal problema ¨¦s que la ciutat viu de la in¨¨rcia i ¡°falten grans projectes i objectius de ciutat que alimentin les il¡¤lusions¡±. Abad tamb¨¦ assegura que la falta de s¨°l industrial est¨¤ allunyant les empreses, demana ajudes per a la renovaci¨® de les naus industrials que han quedat obsoletes i reclama un pla de dinamitzaci¨® del comer? local per evitar la fugida de marques importants. Mirant l'eterna rival, la ciutat ve?na de Sabadell, Abad aposta per crear aliances per exigir que s'acabi el Quart Cintur¨® o que Terrassa passi a ser zona 2 de la xarxa de transport p¨²blic.