Barcelona, el dic de contenci¨® del proc¨¦s

La tardor de 2017 no va ser afable a Barcelona. L'agitaci¨® pol¨ªtica de la consulta independentista il¡¤legal i les manifestacions que dia s¨ª i dia tamb¨¦ omplien el centre de la ciutat convidaven a gaireb¨¦ tot menys a emprendre projectes a la capital catalana. Va haver-hi vagues i de tot Catalunya arribaven manifestants que mantenien la ciutat en estr¨¨s permanent. Per¨° mentre l'economia catalana aguantava la respiraci¨® amb la fugida de desenes d'empreses cada dia ¡ªal final van sumar prop de 5.000¡ª, en un rac¨® de la ciutat floria el Pier01. A simple vista no ¨¦s res m¨¦s que un recinte d'oficines modernes i sense parets amb vistes al port de la ciutat. Per¨° quan es mira b¨¦, es converteix en una mena de peixera gaireb¨¦ a prova de bombes i amb l'activitat fren¨¨tica d'un miler de treballadors.

Daniel Oliver ¨¦s un dels emprenedors que va instal¡¤lar la seva empresa en aquest viver d¡¯empreses emergents. Ho va fer precisament el 2017. Capital Cell es dedica a posar en contacte projectes de biotecnologia que necessiten finan?ament amb petits inversors. Oliver t¨¦ clar que volia cr¨¦ixer a Barcelona: ¡°Aqu¨ª hi ha el 80% de les bio tech espanyoles i el 80% del micromecenatge del sector¡±. T¨¦ vuit treballadors per¨° cada vegada que vol incorporar nous empleats es troba amb qu¨¨ la major part de curr¨ªculums li arriben de fora d¡¯Espanya. ¡°Barcelona t¨¦ talent i poder d'atracci¨®¡±, sost¨¦.

Projectes com el Pier01, on conviuen petites empreses emergents com la d¡¯Oliver amb divisions d'innovaci¨® de grans empreses com Seat, han estat clau perqu¨¨ Barcelona hagi pogut trampejar la inestabilitat pol¨ªtica i econ¨°mica derivada del proc¨¦s. ¡°L'economia, una vegada m¨¦s, ha funcionat al marge de la pol¨ªtica i el Pier01 ho exemplifica¡±, explica Miquel Mart¨ª, director general de Barcelona Tech City, l'associaci¨® que impulsa el viver.

La vida econ¨°mica ha estat clau perqu¨¨ Barcelona hagi pogut actuar com una esp¨¨cie de dic de contenci¨® dels efectes m¨¦s desestabilitzadors del proc¨¦s. La ciutat s¡¯ha espavilat per digerir el garbull sense apartar-se definitivament dels reptes globals que t¨¦ com a centre d'una ¨¤rea metropolitana de 3,2 milions de persones.

L¡¯Ajuntament tamb¨¦ ha estat rellevant perqu¨¨ el proc¨¦s no monopolitz¨¦s la vida pol¨ªtica de la ciutat. L'alcaldessa, Ada Colau, a qui els independentistes ataquen per t¨¨bia i els no independentistes critiquen per haver estat poc bel¡¤ligerant, ha aconseguit mantenir una agenda pr¨°pia una mica m¨¦s centrada en els reptes socials que afecten gaireb¨¦ totes les grans ciutats europees. Desigualtat, contaminaci¨® i turisme descontrolat continuen a la part alta de l'agenda. I encara que de solucions concretes, n¡¯hi ha hagut poques, s¨ª que s'han posat les bases per limitar l'expansi¨® hotelera i frenar la bretxa entre barris rics i pobres, que no parava de cr¨¦ixer.

La gran tensi¨® avui ¨¦s producte de la carestia de l'habitatge. Despr¨¦s d'un mandat amb una activista antidesnonaments al capdavant de l¡¯Ajuntament els lloguers han pujat gaireb¨¦ un 35% i el parc p¨²blic continua estancat en el 2%. Una bomba de rellotgeria per a una ciutat encaixonada entre el mar i la muntanya i en la qual el metre quadrat edificable ¨¦s un veritable luxe.

Costa trobar difer¨¨ncies program¨¤tiques de gran calibre entre els tres grans partits que aspiren a governar. Colau i la seva coalici¨® d'esquerres Bcom¨² t¨¦ apostes per a la ciutat que f¨¤cilment poden encaixar amb les del seu principal rival, Ernest Maragall (ERC). El mateix passa amb el Partit dels Socialistes, el candidat del qual, Jaume Collboni aspira a fer un bon paper impulsat per la fortalesa de la marca del partit a tot Espanya. L'empat entre Colau i els independentistes ha estat la t¨°nica de les enquestes electorals i queda per comprovar si l¡¯impuls m¨¦s fort de l'alcaldessa durant la campanya li permetr¨¤ revalidar el c¨¤rrec.

En qualsevol cas, i hi hagi qui hi hagi a l¡¯Ajuntament, els problemes de dem¨¤ seran els mateixos que durant la campanya electoral. 30.000 persones continuen esperant un pis p¨²blic. I en els districtes rics l'esperan?a de vida ¨¦s fins a cinc anys superior que en els pobres. La recepta ¨¦s clara per a la presidenta de l¡¯Associaci¨® Catalana d¡¯Entitats d¡¯Acci¨® Social, Sonia Fuertes: ¡°Falta una visi¨® supramunicipal del problema de l'habitatge i un pacte de tots els partits contra les desigualtats, o no en sortirem d'aquesta¡±. Caldr¨¤ veure si el proc¨¦s permet aquests pactes.