Doncs b¨¦, som-hi!

Aix¨ª com per acabar de parir una gram¨¤tica i una ortografia noves poden passar d¨¨cades, el diccionari normatiu ¡ªla tercera pota del codi d¡¯una llengua¡ª est¨¤ en revisi¨® permanent i constantment ens proveeix de novetats, amb menys freq¨¹¨¨ncia i abund¨¤ncia del que voldr¨ªem alguns (o potser amb m¨¦s de totes dues coses des de les files ultranceres), per¨° al capdavall de manera continuada. I ja tenim, tot just del mes de maig passat, una nova entrega de paraules i accepcions noves de part de l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans.

Hi ha per¨° un decalatge omin¨®s entre el cabal de novetats i el temps d¡¯espera, tenint en compte que les ampliacions del diccionari normatiu es produeixen cada dos anys i que la llista d¡¯entrades noves (aix¨° ¨¦s, els mots que s¡¯incorporen com a veu pr¨°pia al diccionari de l¡¯IEC) s¡¯enfila fins a l¡¯estratosf¨¨rica xifra de quinze. QUINZE!!! ?s un balan? ben eixarre?t per a dos anys de feina, tenint en compte que hi ha tres interjeccions (bo, entesos, fet), una variant dialectal (p¨¤ixer), un col¡¤loquialisme que de manera incomprensible no hi era (nano nana), un derivat ben format (bevible), una aglutinaci¨® (capaltard), un parell de mots que ja eren al diccionari Alcover-Moll (enya, tard), quatre termes que ja basta que siguin al Termcat (deadjectival, deadverbial, lepisma, homuncle) i un parell m¨¦s de mots que no els farem cap lleig (afrik¨¤ner, bitcoin). Veig que m¡¯haur¨¦ d¡¯esperar fins al 2021 per veure si hi entra quir¨°fan.

Per sort, per¨°, la intervenci¨® dels membres de la Secci¨® Filol¨°gica va m¨¦s enll¨¤ d¡¯aquestes quinze incorporacions i s¡¯est¨¦n al llarg de 175 entrades m¨¦s, en les quals hi ha coses que s¨®n, aquestes s¨ª, m¨¦s interessants. Una ¨¦s l¡¯esmussada de cantells masclistes que encara esquitxen la descripci¨® de la llengua. Per exemple, abans banyut t¡¯enviava a cornut, que nom¨¦s podia ser l¡¯home (per tant, la infidel era la dona), mentre que ara cornut cornuda remet a banyut banyuda, terme definit com ¡°A qui la seva parella ¨¦s infidel¡±, de manera que tothom pot dur banyes i tothom pot posar-ne. Tamb¨¦ s¡¯ha afegit la parella d¡¯adverbis ¡°sovint discriminat¨°riament¡± a la definici¨® de sexe d¨¨bil com la dona, i s¡¯ha est¨¨s el fins ara mascul¨ª gai a la descripci¨® de qualsevol persona homosexual.

Per¨° on l¡¯encerta del tot l¡¯IEC ¨¦s en la incorporaci¨® de locucions i nova fraseologia, un dels punts m¨¦s arraconats de la lexicografia normativa i que m¨¦s necessita de revisi¨®. Sempre, en les successives edicions del diccionari, es presta atenci¨® a les entrades noves i a les noves accepcions de les velles, o es retoquen definicions i exemples per adaptar-los als nous temps, per¨° ben poc sovint s¡¯amplia el cabal de locucions i frases fetes. Qu¨¨ ho fa? No ho s¨¦, qu¨¨ ho fa, per¨° ara ja podem emprar normativament aquesta f¨®rmula, qu¨¨ ho fa?, a fi i efecte de treure-la dels llimbs de la col¡¤loquialitat. Nom¨¦s faltaria que no pogu¨¦ssim fer-la servir, aix¨ª que som-hi, no fos cas que de no fer-la servir, aquesta i d¡¯altres, tota la llengua se¡¯n vagi a l¡¯aigua.

De vegades, ja es veu, aix¨° del catal¨¤ ¨¦s un cas com un cab¨¤s. No tinc gaire clar que tots i cada un dels membres de la Filol¨°gica hagin estat d¡¯acord amb els canvis, que solen arribar amb comptagotes i segur que ells mai no hi perden la crisma. Al meu parer, sempre acaben fent curt, sembla que prefereixin deixar-ho estar i donar les coses per descomptades. D¡¯aqu¨ª que els correctors, dia rere dia, o dia s¨ª dia no, anem fent el que podem, a difer¨¨ncia del que far¨ªem si tingu¨¦ssim la normativa al dia quant a locucions. Doncs b¨¦, sembla que costa una mica, i sempre hi haur¨¤ expressions que, al seu torn, no acabaran de sortir de l¡¯armari...

Per si de cas ho deixem aqu¨ª, que encara ens les acabarem tenint.