Surfejant l¡¯onada verda

El 26 de maig passat les urnes van fer la fotografia de l'Europa del 2019. M¨¦s de 210 milions de p¨ªxels, estampats en forma de vot, retraten una Uni¨® diferent de la del 2014. ?s, almenys, m¨¦s participativa i diversa. Els ciutadans van decidir posar punt i final a la Gran Coalici¨® de conservadors i socialdem¨°crates, donar joc a altres formacions i canviar l'ordre de prioritats de l'agenda comunit¨¤ria. En aquesta foto de fam¨ªlia tamb¨¦ hi ha el nacionalisme i l'extrema dreta. Per¨° apareixen a una banda del retrat. Abans de penjar la foto per exhibir-la al m¨®n, aix¨° s¨ª, els europeus es van aturar en el filtre de color per omplir-la de verd.

Els Verds han capitalitzat amb escreix l'onada contra la crisi clim¨¤tica que cada setmana ha ocupat els carrers de Brussel¡¤les, Berl¨ªn o Londres. Els sondejos amb prou feines li donaven cinc escons m¨¦s dels 52 que tenien la legislatura passada. Per¨° la intensa mobilitzaci¨® del vot ecologista a Alemanya, Fran?a, ?ustria, Irlanda o B¨¨lgica ha nodrit un grup que tindr¨¤ entre 74 i 77 diputats. El partit segueix surfejant aquesta onada: despr¨¦s d'aquests comicis, ja s'han publicat sondejos que els situen per davant la poderosa CDU alemanya d'Annegret Kramp-Karrenbauer i a Finl¨¤ndia assumiran les carteres d'Exteriors, Interior i Medi Ambient despr¨¦s d'entrar en un govern de coalici¨®.

Aquesta marea ha obligat els partits tradicionals a situar la lluita contra el canvi clim¨¤tic dalt de tot de l'agenda per al pr¨°xim cicle pol¨ªtic. Tanmateix, l¡¯¨¨xit dels Verds no va nom¨¦s de pol¨ªtiques ambientalistes. Ho explica la Mar Garc¨ªa, una sabadellenca que ¨¦s a la sala de comandaments com a secret¨¤ria general dels Verds a Europa des de fa cinc anys. Ho explica amb passi¨®. Es tracta del ¡°relat¡±, diu, de situar la crisi clim¨¤tica al centre d'aquesta narrativa. I d'aqu¨ª se¡¯n despr¨¨n la resta. ¡°Estem parlant del que afecta els nostres ciutadans: el que mengem, l'aire que respirem quan agafem la bici, la factura energ¨¨tica, de com protegim els nostres avis de les onades de calor que aquest canvi provocar¨¤ o del model productiu que volem¡±, desgrana.

Amb la Mar Garc¨ªa ens veiem a ¨²ltima hora de divendres, quan al barri europeu de Brussel¡¤les no queda res del trag¨ª que viu di¨¤riament. La terrassa dels seus quarters generals, a prop del Parlament Europeu, semblava una bona idea per acabar la setmana. Per¨° la impredictible pluja de Brussel¡¤les ho impedeix. Les sales de reunions i de treball estan escampades en un immoble despreocupat que dona idea de la joventut no nom¨¦s dels seus membres, sin¨® del partit. No va ser fins als anys vuitanta i noranta quan la formaci¨® va arribar a tenir una implantaci¨® m¨¦s o menys estable a Europa. ¡°Som una fam¨ªlia jove, conseq¨¹¨¨ncia dels moviments socials dels anys seixanta. El primer partit verd va n¨¦ixer a Nova Zelanda a comen?aments dels setanta. En termes hist¨°rics ¨¦s molt poc temps. Encara estem en un proc¨¦s de maduraci¨® i no hem arribat a la c¨²spide¡±, prossegueix.

La formaci¨® t¨¦ ja experi¨¨ncia de govern. Entre 1998 i el 2005 va estar en el govern de coalici¨® amb els socialdem¨°crates alemanys, en qu¨¨ Joschka Fischer va ocupar la cartera d'Exteriors. Per¨° ara ¨¦s diferent. Va fer el sorpasso als socialdem¨°crates a Alemanya a les europees i ara noten el vertigen de superar la CDU. Garc¨ªa opina que aquest impuls ¨¦s anterior a les marxes juvenils. El situa el desembre de 2016, quan Alexander Van der Bellen es va imposar en les eleccions presidencials d'?ustria. El va seguir l'ascens de la formaci¨® a Holanda, que es va convertir en la primera for?a de la ciutat d'Amsterdam les generals del 2017. ¡°A partir d'aqu¨ª vam veure que arrenca el discurs del canvi clim¨¤tic com a eix vertebrador, des del qual surten la resta dels valors¡±, afirma.

Des d'aqu¨ª, es van estendre pel centre i el nord d'Europa. ¡°Ara toca enfortir la nostra pres¨¨ncia a l'Est i el Sud¡±, anticipa. Espanya ¨¦s una tasca pendent. Els Verds compten amb dues formacions: Iniciativa per Catalunya-Verds, on milita Garc¨ªa, i Equo. La passada legislatura, van ocupar el seu esc¨® amb el grup Ernest Urtasun i Florent Marcellesi. S'hi van unir els diputats d'ERC, Josep Maria Terricabras i Jordi Sol¨¦. Equo, tanmateix, no tindr¨¤ parlamentari en aquesta ocasi¨®. ¡°A Espanya no hi ha un problema de demanda, sin¨® d'oferta¡±, considera Garc¨ªa. I prova d'aix¨° ¨¦s que en els debats electorals de les ¨²ltimes generals amb prou feines no es va esmentar ni el canvi clim¨¤tic ni Europa.

Garc¨ªa, que t¨¦ dos fills, viu entre Barcelona i Brussel¡¤les. Es defineix com una dona cosmopolita i profundament europeista. I lamenta la ¡°falta de pedagogia¡± per part dels pa?sos sobre la Uni¨® Europea. ¡°De Brussel¡¤les no nom¨¦s han d'arribar les respostes contra el canvi clim¨¤tic, sin¨® tamb¨¦ contra l'evasi¨® fiscal, la salut o la transpar¨¨ncia¡±, recorda. La UE no ¨¦s un ex¨¨rcit de bur¨°crates. ?s, per exemple, el Tribunal de Luxemburg, que est¨¤ posant a ratlla la banca pels abusos comesos amb les cl¨¤usules hipotec¨¤ries.

Als Verds se'ls acusa de certa ambig¨¹itat sobre la seva posici¨® en pol¨ªtica econ¨°mica. Per¨° un altre cop, insisteix que la columna vertebral ¨¦s el debat sobre el clima. ¡°Creiem que el sistema capitalista actual ¨¦s depredador amb els recursos i genera desigualtats. Defensem les llibertats, els drets de les minories i som profundament progressistes. D'aqu¨ª es poden treure conclusions¡±, recorda.

Milers de joves han abra?at aquest discurs. Tamb¨¦ el contrari: han aixecat el partit xen¨°fob de Vlaams Belang o La Lega de Matteo Salvini. S¨®n les dues cares d'una mateixa moneda. Lukas Sak, membre d'Europe Elects, va esbudellar per a aquest diari alguns sondejos electorals. I a Fran?a, Alemanya, ?ustria i Irlanda, els Verds es van imposar entre els m¨¦s joves. ¡°Aix¨° demostra que Europa ser¨¤ verda o no ser¨¤¡±, conclou Garc¨ªa.