Chirino, horitz¨® enll¨¤

De petit, en passejar per la platja de Las Canteras, a Las Palmas de Gran Can¨¤ria, Mart¨ªn Chirino es preguntava com podia obrir l¡¯horitz¨® i passar a l¡¯altre costat. Ara aquella met¨¤fora del seu nomadisme existencial es va fer realitat: Mart¨ªn Chirino ens va deixar l¡¯11 de mar? d¡¯aquest any. Va treballar fins poc abans de morir i preparava amb molta il¡¤lusi¨® aquesta mostra, magn¨ªfica, que la galeria Malborough li dedica a Barcelona.

Aqu¨ª estan representats els seus grans temes, comen?ant per l¡¯espiral, que prov¨¦ en primer lloc de la seva fascinaci¨® pels petroglifs de la cultura guanxe, que va veure per primera vegada amb el seu amic Manolo Millars al Museu de Las Palmas als anys quaranta. L¡¯espiral ¨¦s un s¨ªmbol ancestral que evoca la creaci¨® i evoluci¨® de l¡¯univers, els poders del sol i de la lluna, el vent, el moviment de les aig¨¹es, l¡¯al¨¨ i l¡¯esperit.

En la seva obra, algunes espirals es tanquen concentrant energia, com passa a El vent (2015) i altres s¡¯obren, com a L¡¯alisi VII (2005) i Vent del sud (2011), totes elles presents en aquesta exposici¨®. Perqu¨¨ en realitat tamb¨¦ evoquen el seu record de les espirals que formava el vent amb els sorrals de la platja de Las Canteras, al costat de la qual el va viure de nen i de jove.

Un altre dels seus grans temes s¨®n els aer¨°vors, tamb¨¦ associats a l¡¯aire i al vent. ¡°Eren escultures que semblaven volar¡±, li va dir Chirino a Antonio Puente, com aquest recorda en el seu llibre Mart¨ªn Chirino. La memoria esculpida (recentment publicat per Galaxia Gutenberg) i va afegir que el nom l¡¯hi va donar Maud Westerdahl, l¡¯esposa d¡¯Eduardo Westerdahl, que les va qualificar encertadament de formes comprimides i levitants, que devoren l¡¯espai amb el seu vol. S¨®n les m¨¦s elegants de tota l¡¯obra de Chirino i confirmen la seva integraci¨® en el que Julio Gonz¨¢lez va anomenar ¡°dibuix a l¡¯espai¡±. Com Julio Gonz¨¢lez, Chirino treballa amb la forja del ferro, un material pesant al qual li confereix, en canvi, lleugeresa i ingravidesa. ¡°La farga ¨¦s l¡¯¨²nica cosa que em fa sentir-me viu; si jo pogu¨¦s afirmar alguna cosa, diria que la farga ha estat la meva ra¨® de ser¡±, va declarar a Antonio Puente.

I despr¨¦s podem veure els Caps, creacions m¨¦s recents, dels quals el millor ¨¦s Cr¨°nica del segle XX (2018-2019), enorme pe?a de metre i mig d¡¯altura. Es tracta d¡¯un cap que homenatja sobretot Brancusi per la seva simplificaci¨® geom¨¨trica del nas i les celles i tamb¨¦ alguns caps de Julio Gonz¨¢lez, per¨° posseeix l¡¯originalitat de multiplicar-ne la vora com succe?a en algunes obres futuristes. A Santa Teresa o a Morate?a, caps femenins, aquestes l¨ªnies representen, molt sintetitzats, els cabells, una toca o un pentinat, i a la seva estilitzaci¨® s¡¯uneix la bellesa del bronze i or alemany, que converteixen Morate?a en una mena de joia d¡¯un hipot¨¨tic museu-tresor de les avantguardes espanyoles.

Per¨° Mart¨ªn Chirino va ser a m¨¦s un personatge de vida fascinant i de personalitat entranyable. T¨ªmid i abstret de petit, educad¨ªssim i mostrant en el seu tracte una gran tendresa, ¡°somiador silenci¨®s¡± com el va descriure Maud Westerdahl, va ser tamb¨¦ un protagonista essencial de la pol¨ªtica cultural de la Transici¨®. Primer, presidint el Cercle de Belles Arts madrileny entre 1982 i 1992, recuperant una instituci¨® mig morta sota el franquisme i dotant-la d¡¯una programaci¨® excel¡¤lent. Comprom¨¨s amb les Can¨¤ries, el seu lloc d¡¯origen, al qual sempre va tornar i on va residir parcialment, va crear el Centre Atl¨¤ntic d¡¯Art Modern (CAAM), del qual va ser director entre 1991 i 2003, tot col¡¤locant les illes en el circuit internacional de l¡¯art contemporani. I el 2015 va inaugurar la seva Fundaci¨® al Castell de la Llum de Las Palmas, un lloc meravell¨®s que mostra cinc de les seves obres i que voldria ser un centre d¡¯art i pensament. Perqu¨¨ Mart¨ªn Chirino sempre va ser un insular universal, vivint a Las Palmas, a Madrid i molt de temps als Estats Units, que el van exhibir tan aviat com el 1962. Esperem que els seus prop¨°sits s¡¯assoleixin, ja que les Can¨¤ries es mereixen una altra instituci¨® moderna i oberta al m¨®n, com ho va ser el seu insigne escultor.