Per qu¨¨ t¡¯interessa el que passa amb el lloguer a Barcelona, tot i que no hi visquis

¡°Quan en l'¨¤mbit nacional parl¨¤vem d'una mitjana de creixement del 12,5%, ens sorprenia que a Barcelona era nom¨¦s d'un 5%¡±. Aix¨ª recorda L¨¢zaro Cubero la sorpresa amb qu¨¨ el departament d'an¨¤lisi i informes del grup Tecnocasa, del qual ¨¦s director, va rebre un dels seus ¨²ltims informes estad¨ªstics sobre l'evoluci¨® del mercat immobiliari. ¡°Barcelona sempre encap?alava aquest grup de ciutats¡±, justifica. Segons les dades de compravenda que gestiona el grup, la capital catalana ja va ser el 2014 de les primeres on els preus van comen?ar a remuntar despr¨¦s de l'esclat de la bombolla¡­ fins l'any passat.

M¨¢s informaci¨®n

Els ve?ns de cinc edificis amenacen a fer una vaga de lloguer

La bombolla del lloguer arriba a edificis de barris benestants

Els ajuntaments posen l¨ªmits a la proliferaci¨® del lloguer tur¨ªstic

Per¨° no s¨®n nom¨¦s les dades de Tecnocasa, altres estudis i les estad¨ªstiques oficials apunten en la mateixa l¨ªnia. ¡°Aix¨° ens porta a induir que el per¨ªode de creixement [de preus] estar¨¤ limitat a nom¨¦s uns anys i que anem cap a m¨¦s estabilitzaci¨®¡±, vaticina Cubero. Per¨° la seva an¨¤lisi en aquest punt ja no se cenyeix a una sola ciutat, ni als preus de compravenda. ¡°En lloguers tamb¨¦ veiem el mateix¡±, refereix en al¡¤lusi¨®, altre cop, a estad¨ªstiques pr¨°pies, ¡°el mercat de Barcelona est¨¤ en un moment en qu¨¨ no creixen els preus i aix¨° es pot reproduir segurament en altres ciutats d'aqu¨ª a uns mesos¡±.

La hip¨°tesi del contagi no ¨¦s gens forassenyada. Carme Trilla, directora de l'Observatori Metropolit¨¤ de l¡¯Habitatge de Barcelona, ¨¦s una de les persones que en sap m¨¦s del mercat de l'habitatge en una ciutat que, des del seu punt de vista, ¡°es pot considerar un referent respecte a d'altres que tenen caracter¨ªstiques similars, per exemple d'atracci¨® tur¨ªstica o inversi¨® immobili¨¤ria¡±. Aquests factors s¨®n dos dels que habitualment citen els experts per explicar que, a difer¨¨ncia del que passava durant la bombolla immobili¨¤ria de principis de segle, l'actual cicle de creixement de preus est¨¤ marcat per una forta asimetria entre llocs.

Per¨° aquestes difer¨¨ncies, visibles sobretot en els preus de compra (en algunes petites ciutats el mercat encara cau 11 anys despr¨¦s que esclat¨¦s la bombolla), es redueixen per a Trilla en parlar d'arrendaments. ¡°Barcelona s¨ª que marca tend¨¨ncia en el mercat dels lloguers¡±, assegura, perqu¨¨ un dels factors que pressionen les rendes a l'al?a ¨¦s el creixement de la demanda de pisos de lloguer, un factor ¡°m¨¦s traslladable¡± a altres llocs.

Ritmes diferents entre ciutats

Es tracta, doncs, d'una bona not¨ªcia per als llogaters a Espanya, ja que les ¨²ltimes tend¨¨ncies a la capital catalana apunten a una congelaci¨® de les rendes. Aix¨ª ho ha recollit l'¨²ltim informe presentat per l'Observatori, que Trilla resumeix: ¡°Anem veient que els preus tenen un l¨ªmit, no en els preus punta perqu¨¨ hi ha demanda que ho pot pagar, sin¨® en els rangs mitjans¡±. ?s a dir, que deixant al marge el que es consideren pisos de gamma alta i luxe, la resta es comencen a frenar o, directament, a baixar.

Quan es traslladar¨¤ aquesta tend¨¨ncia a altres ciutats? La resposta a aquesta pregunta no ¨¦s senzilla perqu¨¨ tamb¨¦ dep¨¨n de l'evoluci¨® de cada mercat. Beatriz Toribio, cap d'estudis del portal immobiliari Fotocasa, recorda, per exemple, que Barcelona i Madrid ¡°van comen?ar a registrar pujades de preu gaireb¨¦ al mateix temps el 2014¡±. No obstant aix¨°, Toribio detalla que ¡°els increments de preus a Barcelona han estat molt m¨¦s intensos, cosa que explicaria que ara els preus ja apuntin a certa estabilitzaci¨®, mentre que a la capital continuen registrant pujades molt fortes¡±.

L'experta de Fotocasa hi afegeix un altre mercat del qual cal estar pendents. ¡°Cal destacar que Balears va ser la primera comunitat aut¨°noma que va comen?ar a mostrar dades positives [en els preus de lloguer despr¨¦s d'anys de caigudes per l'esclat de la bombolla]¡±, assenyala. El motiu tamb¨¦ es pot aplicar a Barcelona: ¡°El fet de ser zones costaneres i amb un gran pes del turisme estranger explicaria en part aquesta davantera respecte a Madrid¡±.

Cubero, de Tecnocasa, detalla a grans trets tres ritmes diferents del mercat a Espanya. ¡°Barcelona ¨¦s el primer, on s'avancen els indicadors, a m¨¦s de Madrid i la seva ¨¤rea¡±. En el segon situa ciutats com Val¨¨ncia i M¨¤laga, ¡°on els preus encara s¨®n molt atractius i atreuen un volum important d'inversors¡±. El tercer s¨®n ciutats ¡°on les coses es comporten d'una manera m¨¦s moderada¡±, entre les quals cita Saragossa i Sevilla. La capital aragonesa ¨¦s un exemple del que es pot reproduir en altres ciutats. ¡°T¨¦ menys demanda interna i gaireb¨¦ no t¨¦ demanda externa¡±, sost¨¦ Cubero, ¡°per la qual cosa es repetir¨¤ el cicle amb menys intensitat [que a Madrid o Barcelona]¡±.