Ha guanyat la (bona) pol¨ªtica

Ada Colau va trigar gaireb¨¦ 24 hores en adonar-se, despr¨¦s del trasbals de la nit electoral, que en pol¨ªtica municipal l'important ¨¦s aconseguir l'alcaldia i sortir corrent. No ¨¦s tan important sortir escollit el primer com negociar m¨¦s b¨¦. I una vegada manes a la pla?a, el desallotjament d'un alcalde ¨¦s molt complicat. Tamb¨¦ es va adonar que en els moments crucials la pol¨ªtica ha de prevaler davant l'activisme, almenys quan aspires a liderar una instituci¨®. Fer pol¨ªtica ¨¦s pactar amb qui pensa diferent i Colau ha sabut fer-ho. Ha madurat com a l¨ªder i tamb¨¦ ho han fet les seves bases, com s'ha vist en la consulta interna que ha perm¨¨s el pacte amb el PSC, fins i tot sabent que per tancar l'operaci¨® eren necessaris els vots del seu injuriat Manuel Valls.

El pragmatisme ¡ªfer valer els punts d'acord per sobre dels desacords¡ª s'ha imposat al sentimentalisme que ve dominant des de fa anys l'agenda catalana. I aix¨° ¨¦s just el que no han sabut fer els independentistes que, a for?a de creure's les seves proclames, no van saber veure que, si a Catalunya segueixen sense ser majoria els que busquen la ruptura amb Espanya, encara ho s¨®n menys a Barcelona. Simple i planament, amb menys del 36% dels vots no es pot imposar en un ajuntament una agenda que la resta rebutja obertament. A for?a de negar aquest fet, Esquerra Republicana no ha fet m¨¦s que equivocar-se despr¨¦s de la seva lleugera vict¨°ria la nit electoral. Primer donant per fet que tenia el dret ¡°leg¨ªtim¡± a atorgar-se l'alcaldia amb nom¨¦s 10 regidors d'un total de 41. Despr¨¦s, insistint en una agenda secessionista que, lluny de seduir els que necessitava per pactar, allunyava potencials socis. I finalment, menyspreant Colau i fent-la apar¨¨ixer com una subordinada als interessos de l'Ibex 35. L'error final de l'independentisme ha estat intentar vincular els pactes que buscaven Colau, el PSC i Manuel Valls a una ¡°operaci¨® d'Estat¡± i d'un suposat establishment al que, per descomptat, Ernest Maragall, no ha de pert¨¤nyer malgrat el seu cognom i a les d¨¨cades que porta ocupant llocs de poder.

Colau ja ¨¦s alcaldessa per¨° no ho tindr¨¤ gens f¨¤cil a partir d'ara. Els seus regidors, m¨¦s els del PSC, corren el risc de no ser suficients per aprovar les grans reformes que necessita la ciutat. Les enquestes revelen un clam per lluitar contra la criminalitat, que va tancar l'any passat amb un increment del 17%. L'habitatge assequible necessita una ingent injecci¨® de diners p¨²blics, com tamb¨¦ calen pol¨ªtiques p¨²bliques arriscades per vetar el cotxe privat i evitar que Barcelona es converteixi definitivament en un parc tem¨¤tic per a turistes. La recentment investida alcaldessa va prometre m¨¦s di¨¤leg per fer-ho. Haur¨¤ d'abandonar molts dels prejudicis amb els quals ha governat fins ara. Necessitar¨¤ m¨¦s suports i no podr¨¤ comptar sempre amb els de Manuel Valls. Si ERC es llepa aviat les ferides pot tenir un paper rellevant en la governabilitat de Barcelona. Colau pot necessitar-los tant com els independentistes necessiten els de l'alcaldessa al Parlament catal¨¤. Avui ha guanyat la pol¨ªtica. Hi haur¨¤ segona volta?