Colau, un viatge de les ll¨¤grimes a la investidura

Les ll¨¤grimes es van deixar veure a les galtes d'Ada Colau i la regidora Janet Sanz quan es van confirmar els resultats. El 26-M deixava un empat a 10 regidors amb Esquerra Republicana, per¨° Ernest Maragall obtenia 4.833 vots m¨¦s que Barcelona en Com¨². La nit electoral, malgrat les trucades telef¨°niques des de la seu del PSC perqu¨¨ no es don¨¦s per acabat el partit, el to que va fer servir Colau en la seva compareixen?a davant la premsa va ser de funeral.

Barcelona en Com¨² quedava tocada de mort si l'alcaldessa ¡ªel seu vaixell ins¨ªgnia i motor pol¨ªtic¡ª no renovava mandat. I es va fer el primer pas per aconseguir-ho, d'acord amb l'enciclop¨¨dia del bon esquerr¨¤, apostant per un impossible tripartit amb socialistes i republicans, 28 de 41 regidors i el 60% dels vots. Entre els comuns no eren pocs els qui tenien present que l'important ¨¦s qui obt¨¦ la vara de comandament, i, de fet, durant l'anterior mandat Colau va governar en solitari amb nom¨¦s 11 regidors.

Aquella mateixa nit electoral, Maragall, el seu rival m¨¦s directe, exultant per la vict¨°ria, escorava el seu discurs cap al valor simb¨°lic de Barcelona, capital de la rep¨²blica on¨ªrica. El cap de llista d'ERC va anunciar que el primer que faria seria anar a Soto del Real a veure els presos i a rebre el nihil obstat de Joaquim Forn, candidat a alcalde de Junts per Catalunya, formaci¨® hereva de Converg¨¨ncia i s¨°cia d'Esquerra al Govern de la Generalitat.

Aquella nit, entre algunes persones del nucli proper a Ada Colau va agafar cos la idea que encara quedaven dues setmanes per remuntar el partit. I ¨¦s que circulaven rumors fonamentats que Manuel Valls, candidat de la plataforma que inclo?a Ciutadans, estava disposat a cedir tres vots sense contrapartida per fer realitat la tesi del mal menor: millor ¡°l'esquerra populista¡±, en les seves pr¨°pies paraules, aliada amb els socialistes, que no pas un independentista. Els tres vots de Valls, amb els vuit dels socialistes i els 10 de Barcelona en Com¨², permetien que Colau fos escollida alcaldessa per majoria absoluta en primera volta.

Des de la candidatura de Maragall, per la seva banda, menyspreaven la capacitat de maniobra pol¨ªtica de Colau ¡ªcom podria acceptar Barcelona en Com¨² els vots de l'ex-primer ministre franc¨¨s amb el suport de l'statu quo, les elits locals?¡ª, i insistien que des de l'alcaldia llan?arien gestos a favor del proc¨¦s, incloent-hi iniciatives per modificar la legislaci¨® espanyola.

El dimecres 29 de maig era el mateix Manuel Valls que, desafiant les directrius de Ciutadans i del seu l¨ªder, Albert Rivera, explicitava que cedia tres vots a una coalici¨® de comuns i socialistes sense contrapartida. Els equips negociadors de les formacions d'esquerra van comen?ar a prendre cos. Era part de la posada en escena. Les converses reals les portaven els tres caps de llista.

Mentre les negociacions entre Colau i l'alcadable socialista, Jaume Collboni, avan?aven gr¨¤cies al ciment del poder, no passava el mateix entre comuns i republicans, que pugnaven per l'alcaldia. ¡°En un dels contactes que van mantenir Maragall i Colau la sintonia va ser zero¡±, segons fonts properes a l'alcaldessa. Tampoc feien efecte les trucades telef¨°niques des de Junts per Catalunya i dels presos des de Soto del Real que pressionaven per evitar el pacte entre els d'Ada Colau i el PSC. Molts dirigents de Barcelona en Com¨² eren conscients que renunciar a l'alcaldia era enterrar el seu projecte.

Colau va mantenir silenci p¨²blic durant els 12 dies seg¨¹ents a les eleccions. Ni una sola declaraci¨®. Oficialment, els comuns defensaven el tripartit d'esquerra. No era un producte f¨¤cil de vendre. El PSC i ERC es vetaven m¨²tuament i alhora la relaci¨® de tots dos amb Barcelona en Com¨² havia resultat hist¨°ricament tempestuosa.

Des de l'¨¤mbit medi¨¤tic processista ¡ªalimentat econ¨°micament per la Generalitat¡ª es van succeir les enquestes en qu¨¨ els votants de Barcelona en Com¨² mostraven les seves prefer¨¨ncies pel pacte amb els republicans de Maragall. Des de la Generalitat, la portaveu Meritxell Bud¨® va advertir que hi hauria ¡°una resposta de pa¨ªs¡± si Colau arribava a l'alcaldia. Entre els comuns creixia la idea que calia competir amb ERC per l'alcaldia. Per¨° calia respectar la lit¨²rgia i no precipitar-se. Per aix¨° es va convocar el plenari de l'organitzaci¨® el divendres 7 de juny i el 94% dels vots van ser en suport de que Colau compet¨ªs per l'alcaldia. Aquest pas previ era fonamental per sotmetre a consideraci¨® de les bases si preferien un pacte amb ERC ¡ªamb Maragall d'alcalde¡ª o amb els socialistes ¡ªamb Colau d'alcaldessa¡ª. La direcci¨® dels comuns va optar p¨²blicament per la segona opci¨®, que va ser confirmada per la milit¨¤ncia amb un 71,44% dels vots respecte al 28,5%. De fet, l'¨²nica condici¨® que el socialista Collboni va posar per avalar la investidura de Colau va ser que es fes una consulta en la qual la c¨²pula dels comuns es mull¨¦s obertament per l'opci¨® del pacte amb el PSC. Fonts coneixedors de la negociaci¨® van assegurar que el repartiment de carteres a dia d'avui encara no s'ha abordat.

El ple del Parlament anterior a la investidura va ser un pressing a Colau per part de l'independentisme. Venint o no a compte, el president del grup republic¨¤, Salvador Sabri¨¤, va etzibar a l'hemicicle: ¡°Estan disposats a un pacte amb el diable? L'acord amb Valls els perseguir¨¤¡±. Albert Batet, portaveu de Junts per Catalunya i home d'ordre, va reblar el clau en preguntar-los als comuns: ¡°On queda el 15-M?¡±

Per¨° el pacte entre Barcelona en Com¨² i els socialistes, amb els tres vots de Valls, avan?ava a tota m¨¤quina. L'¨²nica cosa que podia fer-lo descarrilar era que ERC els propos¨¦s alternar-se al capdavant de l'alcaldia. Els comuns, asseguraven, no trobaven arguments per oposar-s'hi. Per un exc¨¦s d'ambici¨® pol¨ªtica, Maragall no va voler cedir en aquest punt. En veure la cat¨¤strofe, l'alcaldable republic¨¤ ho va plantejar. Faltaven tot just tres hores perqu¨¨ tanquessin les urnes de la consulta dels comuns van fer a les seves bases. Llavors ja era massa tard.

Amb informaci¨® de?Clara Blanchar.