Sotaigua

Una vegada que de petit jugava a la platja, a l¡¯hora baixa, l¡¯aigua era un mirall, van arribar dos ofegats a la llongada. Amb parsim¨°nia. Un home i una dona botits, de llavis moradencs, amb serpentines de pell gelatinosa i groga a la cara. Els peixos els havien buidat els ulls. Els adults ens van fer fora i van trucar a la policia.

Vam imaginar el periple dels dissortats. Planejant pel fons sorrenc, i rebotant, dol?ament, pels roquissars, a merc¨¨ dels corrents, entre peixos i atols. Havien vingut a su?cidar-se a la Costa Brava. Els uns d¨¨iem que per des¨ªdia, els altres deien que ell tenia una malaltia amb data, i que ella havia decidit acompanyar-lo en l¡¯avan?ament del desenlla?. Els diaris van explicar que eren jubilats francesos: havien sortit amb una barqueta i un grop de mar els havia llicenciat.

Per b¨¦ que l¡¯espai sideral ¨¦s l¡¯¨²ltima frontera que excita la imaginaci¨® amb una certa gr¨¤cia, el fons mar¨ªtim encara conserva una quota merescuda de misteri. La literatura se n¡¯ha fet un tip, d¡¯enviar persones a mar i de posar-les a prova. Personatges que se n¡¯han sortit o hi han perdut la vida. Retornats de les gargamelles dels monstres, supervivents de naufragis, atrapats als derelictes i condemnats, ¨¦s clar, al cementiri que sempre ser¨¤ el mar. Per¨° poques vegades la literatura s¡¯ha encarregat d¡¯oferir-nos el viatge dels ofegats. L¡¯ambient. La segona vida, anem¨°nica, del desfer-se, i el ball, tan coreogr¨¤fic, dels submergits.

Despr¨¦s d¡¯una arqueologia m¨ªnima a la meva biblioteca d¡¯analfabet, he redescobert el conte El ahogado m¨¢s hermoso del mundo, de Garc¨ªa M¨¢rquez. Els nens troben un ofegat, i el cad¨¤ver ¨¦s ai festa per a les dones del poble, que l¡¯han d¡¯arreglar, per enterrar-lo, i se n¡¯encaterinen, per¨° els homes es posen gelosos i el tornen al mar que l¡¯havia embellit. Aquest conte, per¨°, parla de l¡¯enfora. Va ser Alfred Jarry el qui, al meu entendre, m¨¦s b¨¦ va descriure la vida dels ofegats. A la pe?a Les moeurs des noy¨¦s n¡¯explica les maneres, tan gr¨¤cils, fins i tot cortesanes, d¡¯alga i ballar¨ª, tot i que els acaba comparant amb els borratxos que fan tentines i tenen actituds inhumanes, al final s¨®n una societat a part, estrafol¨¤ria i taxon¨°mica.

L¡¯¨²ltima diguem-ne recreaci¨® que he llegit, del m¨®n a sota l¡¯aigua, es troba al llibre Persecuci¨®, de Toni Sala. En aquest cas tenim l¡¯enfora i l¡¯endins. Un pescador explica la quantitat de coses que ha arribat a treure del mar, vaques, motors, un veritable basar de rareses. I alhora la protagonista imagina el periple d¡¯aquest pescador, un cop negat, integrat a les autopistes abissals que porten morts, indistints, d¡¯una banda a l¡¯altra del globus. El mar com una equiparaci¨® entre amos i subalterns. El mar com un bateig que modifica l¡¯estat dels ¨¦ssers, humans i b¨¨sties, que hi moren, i que hi reneixen, transmutats, tornats al punt de partida de tota exist¨¨ncia, l¡¯aigua. I l¡¯aigua que inaugura Thomas l¡¯obscur, de Maurice Blanchot. Un llibre que ausculta el moment que un home s¡¯ofega.