El lla? groc entra als llibres

¡°No hi ha dubte que el lla? groc ¨¦s el s¨ªmbol principal del proc¨¦s catal¨¤ al segle XXI. A difer¨¨ncia d¡¯altres s¨ªmbols de la hist¨°ria catalana, en coneixem b¨¦ l¡¯origen: el 16 d¡¯octubre del 2017, un s¨ªmbol solidari amb dos activistes empresonats, Jordi S¨¢nchez i Jordi Cuixart [¡­]. La prohibici¨® dels estaments oficials espanyols d¡¯aquests lla?os a favor dels empresonats i dels que van marxar a l¡¯exili el va convertir en un s¨ªmbol que des de llavors ha omplert les places i els carrers. Un s¨ªmbol de l¡¯orgull col¡¤lectiu dels catalans [¡­]. El groc ¨¦s el color de l¡¯Assemblea Nacional de Catalunya i el lla? ¨¦s el s¨ªmbol de la solidaritat amb aquell que pateix una injust¨ªcia¡±. Aix¨ª justifica Daniel Venteo la inclusi¨® del lla? ¡ªque utilitzen els que reclamen l¡¯alliberament dels pol¨ªtics catalans a la pres¨® als quals jutja el Suprem per rebel¡¤li¨®, malversaci¨® i desobedi¨¨ncia per participar en el proc¨¦s¡ª en el llibre S¨ªmbols del catalanisme, que ha dirigit Enciclop¨¨dia catalana. Venteo, tal com explica al canal de v¨ªdeo d¡¯aquesta editorial, ha incl¨°s el lla? juntament amb cinquanta personatges m¨¦s, banderes, himnes, llocs de mem¨°ria, fets hist¨°rics, entitats i manifestacions considerats com els s¨ªmbols del catalanisme. Entre ells, la sardana, la senyera, els monestirs de Ripoll, Poblet i Montserrat, Sant Jordi, els castells, Pau Casals, Francesc Maci¨¤, Llu¨ªs Companys, Jordi Pujol, el catal¨¤, l¡¯estelada, el timbaler del Bruc i el Bar?a.

El muse¨°leg i historiador, que reconeix que ¡°la selecci¨® dels s¨ªmbols pot ser discutible¡± i que el lector ¡°pot trobar a faltar possibles tem¨¤tiques i se sorprendr¨¤, probablement, d¡¯algunes de les escollides¡± ¨¦s l¡¯autor tamb¨¦ de l¡¯¨²ltim cap¨ªtol: S¨ªmbols en transici¨®, de la mort de Franco al segle XXI, que inclou, a m¨¦s del lla?, la careta de la llibertat d¡¯expressi¨®, una m¨¤scara teatral amb la boca silenciada que va n¨¦ixer el 1977 amb motiu del judici a Els Joglars per La torna i que 40 anys despr¨¦s s¡¯ha tornat a utilitzar per denunciar que hi ha hagut censura ideol¨°gica sobre l¡¯independentisme.

Tamb¨¦ apareix el refer¨¨ndum il¡¤legal de l¡¯1 d¡¯octubre, qualificat en el llibre d¡¯Enciclop¨¨dia catalana com de ¡°jornada hist¨°rica¡±. En el seu text, Venteo explica que ¡°la viol¨¨ncia policial dels cossos de seguretat espanyols contra els votants, molts dels quals estaven atrinxerats pac¨ªficament en els col¡¤legis electorals per impedir la retirada de les urnes, es va convertir en una de les imatges amb m¨¦s projecci¨® internacional, fins i tot m¨¦s que la mateixa celebraci¨® del refer¨¨ndum¡±. Venteo explica l¡¯anomenada operaci¨® urnes que va possibilitar l¡¯arribada de 6.500 urnes repartides en m¨¦s de 2.000 col¡¤legis despr¨¦s de rec¨®rrer m¨¦s de 9.000 quil¨°metres des de la Xina per evitar ¡°la intervenci¨® de les autoritats espanyoles¡±.

Aquest cap¨ªtol, com la resta del llibre, apareix profusament il¡¤lustrat (hi ha 740 fotografies en total), amb imatges de la jornada, del fam¨®s vaixell Piol¨ªn en qu¨¨ s¡¯estaven les forces de seguretat traslladades a Catalunya al port de Barcelona, aix¨ª com amb ¡°les imatges de la viol¨¨ncia policial que van donar la volta al m¨®n¡±. El llibre, de gran format, 384 p¨¤gines i enquadernat en pell, cont¨¦ una introducci¨® de l¡¯antrop¨°leg Joan F. Mira i articles d¡¯historiadors com Angust¨ª Alcoberro, Josep Pich, David Mart¨ªnez, Jordi Casassas, Joan B. Culla i Josep Maria Salrach, que repassen l¡¯univers simb¨°lic del sobiranisme catal¨¤, des dels seus or¨ªgens fins als nostres dies, d¡¯¡°aquests s¨ªmbols significatius pol¨ªticament per Catalunya al llarg dels segles, que han estat revestits d¡¯una dimensi¨® simb¨°lica¡±. Es repassen les causes socials i pol¨ªtiques que s¡¯han generat en cadascun dels s¨ªmbols.

¡°No he pogut llegir el llibre, per¨° no em sembla estrany, ni m¡¯escandalitza la inclusi¨® del lla?¡±, explica el catedr¨¤tic d¡¯Hist¨°ria Contempor¨¤nia de la Universitat Pompeu Fabra, Enric Ucelay da Cal. ¡°No soc independentista per¨° he dedicat la vida a estudiar-lo. El catalanisme ¨¦s un sentiment assumit tan ampli que pot incloure la persona que parla i llegeix poesia en catal¨¤, per¨° res m¨¦s, i al m¨¦s al¡¤lucinat dels vuitcentistes il¡¤lusos que creuen que van a recrear l¡¯imperi de no s¨¦ qu¨¨¡±.

Per la seva banda, l¡¯historiador Jos¨¦ ?lvarez Junco assegura que la inclusi¨® del lla? ¨¦s ¡°un intent de fer veure que l¡¯independentisme representa tot Catalunya, cosa que de vegades aconsegueixen¡±. ¡°Per¨° una cosa s¨®n els catalans, una altra els catalanistes, una altra els nacionalistes i una altra els independentistes. Del 100% dels catalans al 40% dels independentistes¡±, explica aquest catedr¨¤tic em¨¨rit. ¡°Un dels trucs ret¨°rics de l¡¯independentisme ¨¦s fer-se passar per tots els catalans. ?s l¨°gica la inclusi¨® perqu¨¨ en la concepci¨® de la realitat independentista tots els catalans ho s¨®n¡±.

La inclusi¨® del lla? groc i l¡¯1-O en un llibre de s¨ªmbols catalans es produeix despr¨¦s que el Museu d¡¯Hist¨°ria de Catalunya incorpor¨¦s a la seva col¡¤lecci¨® un element, almenys, xocant, de la jornada de l¡¯1 d¡¯octubre: la porta d¡¯acc¨¦s del pavell¨® municipal de Sant Juli¨¤ de Ramis (Girona), on havia de votar el llavors president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que va ser rebentada per la Gu¨¤rdia Civil per poder fer-se amb les urnes i impedir la votaci¨®. ¡°Van venir al cap d¡¯un mes per portar-se-la a Barcelona. B¨¦, nom¨¦s mitja, perqu¨¨ era molt gran. La resta la tenim guardada on est¨¤ el material de la brigada municipal, perqu¨¨ fa cosa tirar-la¡±, va explicar l¡¯alcalde, Marc Puigti¨® (ERC), a aquest diari al maig del 2018. La porta va ser, amb seguretat, l¡¯objecte m¨¦s representatiu aconseguit dins de la campanya llan?ada pel llavors conseller de Cultura Llu¨ªs Puig, per recollir material (fotos i v¨ªdeos) d¡¯aquesta jornada per formar part de les col¡¤leccions de museus i arxius i ¡°garantir la mem¨°ria col¡¤lectiva¡± i ¡°poder explicar aquests fets en el futur¡±. Aquesta campanya va continuar despr¨¦s de la intervenci¨® de la Generalitat per l¡¯article 155 i la fugida del mateix Puig a Brussel¡¤les.

Un color amb interpretacions variades

J. ?. M.

Les aspiracions independentistes que el lla? groc s¡¯instauri en l¡¯Olimp dels s¨ªmbols catalanistes xoquen amb el fet que el mateix lla? i color s¡¯usa per a altres causes a tot el m¨®n: des del dia mundial contra l¡¯espina b¨ªfida fins a la lluita contra les esclaves sexuals coreanes usades pel Jap¨® en la II Guerra Mundial. Per¨° la llista ¨¦s molt llarga: com a s¨ªmbol del Dia Mundial contra l¡¯Endometriosi, com a suport a les Forces Armades a Alemanya i en solidaritat pels incendis forestals del 2009 a Austr¨¤lia.

La Xina recorda els 442 morts en l'enfonsament del creuer Dongfang zhi Xing el 2015 i des del 2016, per conscienciar sobre els efectes del soroll a tot el m¨®n. A It¨¤lia simbolitza la solidaritat amb els presoners de guerra. Al Jap¨® nom¨¦s porten aquests lla?os les persones que s'han convertit en models p¨²blics que cal seguir, mentre que a Singapur es fa servir en solidaritat amb la reintegraci¨® d'exconvictes.

Si un gos porta un lla? groc, no s¡¯hi apropi. Avisa que hi ha un problema: el gos est¨¤ malalt, en zel, t¨¦ problemes de comportament, ¨¦s nervi¨®s o simplement peruc.