Les mesures per aturar la regressi¨® de les platges cauen en sac foradat

Les mesures per aturar l¡¯erosi¨® de les platges no funcionen. No es troben solucions fiables per minvar l¡¯afectaci¨® que produeixen les tempestes i els temporals en la l¨ªnia de la costa, i arranjaments com l¡¯aportaci¨® extra de sorra tenen una efic¨¤cia tan ef¨ªmera que es posen en q¨¹esti¨® els costos econ¨°mics i log¨ªstics que suposen. A la zona de Barcelona es produeixen entre set i vuit temporals a l¡¯any i algunes de les platges han quedat redu?des al no-res. L¡¯?rea Metropolitana (AMB) i el Ministeri de Transici¨® Ecol¨°gica col¡¤laboren per buscar remeis que perdurin.

M¨¢s informaci¨®n

Barcelona vol redistribuir els banyistes per no saturar les platges del centre

Les platges de Barcelona es preparen per la primera capbussada

La temporada de bany comen?a sense les platges recuperades del temporal

Les platges de Barcelona i la seva ¨¤rea ve?na s¨®n l¡¯espai p¨²blic m¨¦s visitat de la Uni¨® Europea. Ho afirma un informe de l¡¯Autoritat Metropolitana de Barcelona (AMB), que calcula que hi ha una aflu¨¨ncia anual de 10 milions d¡¯usuaris en el tram de costa compr¨¨s entre Montgat i Castelldefels. De mitjana, cada banyista passa tres hores a la platja i, segons una enquesta de satisfacci¨®, les platges metropolitanes mereixen un 7,7 sobre 10. Notable. Les m¨¦s ben valorades, les platges del Prat.

L¡¯AMB inverteix quatre milions d¡¯euros a l¡¯any per mantenir el litoral dels vuit municipis costaners (Montgat, Badalona, Sant Adri¨¤, Barcelona, el Prat, Viladecans, Gav¨¤ i Castelldefels), per¨° la p¨¨rdua de sorra a les seves platges ¨¦s cont¨ªnua. El problema afecta sobretot la zona nord de la capital catalana. ¡°Montgat va perdre un 70% de la platja entre el 2014 i el 2018¡±, certifica Daniel Palacios, el responsable de platges de l¡¯AMB. L¡¯informe apunta que a Montgat es dona una ¡°forta regressi¨®¡± de la platja, amb una reducci¨® de tota la sorra en zones com els Toldos, Monsol¨ªs i Can Tano. El Ministeri va fer una aportaci¨® de 10.000 metres c¨²bics de sorra al juny del 2018, per¨° el mar s¡¯ha empassat la platja. No ¨¦s un cas a?llat. A Badalona, la platja de la Barca Maria va disminuir fins a 30 metres d¡¯amplada i m¨¦s de dos metres d¡¯altura en un sol temporal. La falta de sorra molesta banyistes i negocis per¨°, tamb¨¦, ¨¦s un maldecap a nivell d¡¯infraestructures. A Montgat, com passa a bona part del corredor del Maresme, la platja protegeix de l¡¯onatge la l¨ªnia de tren de Rodalies. A Badalona, la falta de sorra va descal?ar i va trencar el col¡¤lector de Llevant, que dona servei a 250.000 persones.

A Sant Adri¨¤, el desgast queda controlat en un 5%, ¡°tal vegada per la desembocadura del Bes¨®s¡±, opina Daniel Palacios, per¨° a Barcelona el retroc¨¦s de les platges se situa entre el 25% i el 29%. ¡°I sort de les obres d¡¯espigons que va realitzar el Ministeri, si no, s¡¯hauria perdut gaireb¨¦ tota la sorra¡±, pronostica. L¡¯AMB ha anunciat que est¨¤ impulsant un pla estructural per estabilitzar les platges i treballa amb el Ministeri per a la Transici¨® Ecol¨°gica un pla que preveu la construcci¨® de barreres submergides ¡°de baix impacte ambiental¡±. Una de les solucions preveu uns espigons tous, geotubs t¨¨xtils, que es col¡¤loquen en el fons mar¨ª per frenar la for?a de l¡¯onatge. L¡¯onatge incideix directament en el desgast de la franja de platja. ?s una de les explicacions del perqu¨¨ les platges del sud de Barcelona resisteixen millor que les del nord. Al Prat, Gav¨¤, Viladecans i Castelldefels, la p¨¨rdua mitjana est¨¤ entre el 15% i el 20%. ¡°S¨®n platges m¨¦s esteses, no hi ha un pendent tan pronunciat i les ones trenquen m¨¦s lluny¡±, detalla Palacios. ?scar Saladi¨¦, director de la C¨¤tedra Dow de Desenvolupament Sostenible a la URV, indica que la direcci¨® dels corrents propicia un arrossegament ¡°de nord-est a sud-oest¡±. Detalla que la tend¨¨ncia ordin¨¤ria en el Mediterrani ¨¦s que la sorra es desplaci cap al sud, per la qual cosa, en teoria, les platges perden i guanyen i es van regenerant per l¡¯equilibri natural mateix.

La construcci¨® d¡¯infraestructures a la l¨ªnia de la costa ¡°altera aquest equilibri¡±. L¡¯AMB accepta que la regressi¨® estructural de les platges metropolitanes ¡°fa necess¨¤ria una planificaci¨® a mitj¨¤ i llarg termini que doti les administracions de mecanismes que permetin abordar els problemes cr¨°nics d¡¯erosi¨®¡±. Una de les mesures ambientals aplicades ha consistit en la creaci¨® i el manteniment dels sistemes de dunes, amb una inversi¨® de 256.000 euros que han servit per crear 105.000 metres quadrats de dunes i per plantar 14.000 exemplars de vegetaci¨® aut¨°ctona. Les dunes actuen com una barrera natural contra la for?a dels temporals i l¡¯onatge. Mentrestant, solucions com l¡¯aportaci¨® extra de sorra tenen efectes m¨ªnims. ¡°No podem dir que siguin mesures in¨²tils, per¨° hi ha factors que ens condicionen. Per exemple, el gra de la sorra que s¡¯aporta ha de ser igual que el de la sorra de platja, nom¨¦s aix¨ª s¡¯aconsegueix que qualli i que duri m¨¦s¡±, explica Daniel Palacios.