L¡¯el¡¤lipsi (III)

A The Pervert¡¯s Guide To Ideology (2012), Slavoj Zizek observava que el component ideol¨°gic d¡¯un programa pol¨ªtic nom¨¦s es fa visible quan se li pregunta per a qui? Llibertat, just¨ªcia, igualtat, ¨¦s clar que s¨ª! Per¨° per a qui?pregunta ?Zizek, i ¨¦s llavors, davant de les respostes de cada programa pol¨ªtic, o dels discursos m¨¦s o menys hegem¨°nics, quan es fa visible que la universalitat que proclamen ¨¦s una universalitat falsa. No parlen per a tots, sin¨® per a alguns, i l¡¯¨¨xit o el frac¨¤s d¡¯una representaci¨® dep¨¨n que aquests alguns ens convencin que parlen en nom de tots. Com en la tradici¨® de la cr¨ªtica ideol¨°gica cl¨¤ssica, Zizek ens proposa obligar totes aquestes paraules buides a explicitar les exclusions que practiquen. Dit d¡¯altra manera, ens demana fer-nos c¨¤rrec del seu sistema particular d¡¯elisions.

A One Cool Million (1934), que es va traduir per Un mili¨® pelat i es va publicar a El Balanc¨ª, Nathanael West escriu l¡¯equivalent d¡¯aquesta pregunta zizekiana. La novel¡¤la explica les desventures de Lemuel Pitkin, un nano que surt a fer el mili¨® pelat que Rockefeller ¡ªi, amb ell, tot nord-am¨¨rica¡ª prometia a qualsevol que reun¨ªs la voluntat, la virtut i la paci¨¨ncia que els demana el mercat per prosperar. En lloc d¡¯acumular riquesa i experi¨¨ncia, Pitkin es veu sotm¨¨s a tota mena de vexacions i, gaireb¨¦ a cada topada, perd alguna cosa: un ull, les dents, un polze, la cabellera i una cama, per acabar morint com un m¨¤rtir del Partit Revolucionari Nacional i l¨ªder feixista. La novel¡¤la ¨¦s una s¨¤tira devastadora del somni americ¨¤, tal com l¡¯havia escrit Horatio Alger en m¨¦s d¡¯un centenar de novel¡¤les que explicaven totes una hist¨°ria similar: la del nen d¡¯extracci¨® humil que, gr¨¤cies al punch de la virtut, aconsegueix enriquir-se. Pitkin, que no deixa mai de creure en la narrativa algeriana, en canvi, acaba desmembrat, assassinat, instrumentalitzat. Hi aqu¨ª ressona el mateix escepticisme a l¡¯optimisme que alimentava el Candide de Voltaire, amb la difer¨¨ncia que, en West, l¡¯ombra que hi plana ¨¦s la del feixisme. Als Estats Units dels anys trenta no era tan estrany plantejar-se si podria emergir-hi un feixisme com l¡¯europeu. Per¨° la lucidesa de West consisteix a vincular-lo amb la fe amb un somni americ¨¤ que promou una igualtat d¡¯oportunitats falsa. El mili¨® pelat ¨¦s per a tothom, tret d¡¯individus com Pitkin.

?Exagero si dic que, a m¨¦s de tantes altres coses, la literatura ha estat el lloc dels elidits? No sempre, esclar, ni de manera sistem¨¤tica, per¨° s¡¯hi pot resseguir una veta brillant que ha apuntat sempre al que quedava fora d¡¯una idea dominant, d¡¯un programa seductor, de qualsevol majoritarisme. Contradir certes pol¨ªtiques de l¡¯elisi¨®: potser aquest sigui un programa per a la literatura en un moment tan pendent d¡¯universalitzar felicitats. Ser la mala consci¨¨ncia d¡¯una ¨¨poca, sabent que l¡¯¨¨poca provar¨¤ naturalment d¡¯elidir-la.