Peeping Tom explora el costat fosc de la infantesa

Torna a Barcelona la companyia de teatre dansa Peeping Tom i, com cada vegada que ho fa, ¨¦s un esdeveniment. La formaci¨® establerta a Brussel¡¤les i encap?alada per la italoargentina Gabriela Carrizo i el franc¨¨s Franck Charlier presenta en aquesta ocasi¨® Kind (nen), un muntatge que explora el costat fosc de la infantesa i que vol tancar la trilogia familiar composta per aquesta pe?a i les anteriors Vader (pare), del 2014, i Moeder?(mare), del 2016.

Peeping Tom, que t¨¦ com a senyal d'identitat uns ballarins actors amb un domini extraordinari del cos, escenografies hiperrealistes i una atmosfera on¨ªrica i pertorbadora, de vegades dif¨ªcil d'interpretar per¨° sempre amb un gran poder d'evocaci¨®, aquesta vegada actua dijous i divendres a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya (TNC), com a tancament de la temporada del centre i alhora com a part de la programaci¨® del Grec.

Aquesta dualitat va permetre que ahir dimecres es trobessin el director del festival, Francesc Casades¨²s, i el del TNC, Xavier Albert¨ª, el primer en plena efervesc¨¨ncia, amb el Grec a tot drap, i el segon visiblement relaxat. Tots dos coincideixen a destacar el treball de Peeping Tom i la seva especial sintonia amb el p¨²blic barcelon¨ª. Albert¨ª explica que la companyia ha estat en resid¨¨ncia al TNC i han aprofitat elements d'espectacles anteriors rescatats de les ¡°catacumbes¡± del teatre com part de les muntanyes de Montserrat d'Els Jocs Florals de Canprosa, de Rusi?ol. Kind (90 minuts, en angl¨¨s sobretitulat) transcorre en un espai de bosc ombr¨ªvol, ¡°on es perden els nens¡±, prop d'uns penya-segats amena?adors. Un lloc a cel obert per¨° claustrof¨°bic.

Gabriela Carrizo, codirectora del grup, assenyala que ¨¦s la primera vegada que gesten part de l'espectacle en un altre lloc que no sigui Brussel¡¤les. Mentre que Franck Charlier destaca la circumst¨¤ncia que hagin passat ¡°del teatre nacional flamenc al teatre nacional de Catalunya¡±. La companyia ha preparat l'obra al TNC i tamb¨¦ a l'Institut del Teatre en un taller amb nens de diferents edats, alumnes del centre. El personatge central a?Kind ¨¦s una nena, interpretada per una dona adulta, la mezzosoprano Eurudike De Beul.

Carrizo i Charlier expliquen el proc¨¦s de creaci¨® de la pe?a, que es va construint d'una manera intu?tiva i prenent decisions com que la nena sigui una dona, ¡°una cosa molt pertorbadora, inquietant, el nen condensat en el cos d'un adult¡±. El g¨¨nere, diuen, dona una fragilitat m¨¦s profunda al personatge.

En la creaci¨® hi han influ?t, apunten els directors, successos externs, com les eleccions al Brasil, d'on s¨®n dues de les ballarines de la companyia, i la viol¨¨ncia als carrers controlats pels militars.

A?Kind, la innoc¨¨ncia caracter¨ªstica de la infantesa es combina amb la viol¨¨ncia, el joc, la bogeria, els malsons i l'atmosfera dels contes de fades per a nens. D'alguna manera, som a l'univers que van analitzar Bruno Bettelheim i Vladimir Propp. Tamb¨¦ hi ha influ¨¨ncies lacanianes. ¡°S'alternen realitat i ficci¨® en un m¨®n que ¨¦s alhora l'extern a la nena i el que ella construeix alhora que creix i construeix la seva personalitat¡±, diu Carrizo. L'acci¨®, detalla, est¨¤ situada en un lloc ignot de roca i vegetaci¨® espessa que suggereix l'inconscient, amb pulsions prim¨¤ries, sense les nocions del b¨¦ i el mal encara consolidades i en la qual es confonen l¨°gic i il¡¤l¨°gic com en la mentalitat infantil.

L'espectacle explora el m¨®n de les pors. ¡°Les nostres creacions no nom¨¦s entretenen¡±, reflexiona la codirectora, ¡°busquem costats foscos, ocults, el que espanta; surten coses que generen m¨¦s por que no pas confort¡±.

Charlier afegeix que a?Kind s'han inspirat en la teoria de la transmissi¨® intergeneracional del fantasma dels psicoanalistes hongaresos Nicolas Abrajham i Maria Torok. Aquests fantasmes s¨®n els tab¨²s i secrets que passen a trav¨¦s de les generacions en les fam¨ªlies. ¡°S¨®n fantasmes¡±, continua el codirector, ¡±que s'expressen en frases com ¡®tanca les cortines, que no ens vegin¡¯ i que vehiculen una viol¨¨ncia viscuda de vegades com a banal per¨° que deixa un trauma¡±. A l'obra apareix una figura paterna violenta i armada.

¡°No ¨¦s un m¨®n divertit, el de l'obra¡±, medita Charlier, ¡°tot i que hi ha algun moment d'humor; la idea original era fer una cosa divertida, per¨° es va anar tor?ant¡±. A la pe?a hi actuen De Beul i els ballarins, Marie Gyselbrecht, Hunk-Mok Jung, Brandon Lagaert, Yi-Chun Liu i Maria Carolina Vieira, aix¨ª com quatre figurants locals.