Cursa d¡¯obstacles al campus per trobar allotjament

Que les resid¨¨ncies d¡¯estudiants s¡¯han convertit en un fruct¨ªfer negoci immobiliari ho saben els fons d¡¯inversi¨® i les mateixes universitats. Ofegats durant la crisi amb unes retallades que encara no s¡¯han revertit, alguns campus p¨²blics van veure en les resid¨¨ncies una via per evitar que els problemes de finan?ament anessin a m¨¦s. Cedint els terrenys, la construcci¨® i l¡¯explotaci¨® de les instal¡¤lacions a grans empreses concession¨¤ries de capital estranger, i sense limitar, en alguns casos, el preu de les habitacions, els centres p¨²blics han rebut un flux de finan?ament extra. Els preus de les habitacions, amb pensi¨® completa, poden arribar a 1.500 euros al mes.

Hi ha tan sols una pla?a de resid¨¨ncia per a cada cinc estudiants que acudeixen als campus des d¡¯altres ciutats. L¡¯alta demanda i l¡¯escassa oferta impulsen un negoci en el qual ja s¡¯han fixat les universitats. L¡¯alumnat lamenta que la falta de beques i l¡¯elevat cost de l¡¯habitatge a les grans ciutats els limita cada vegada m¨¦s les opcions d¡¯allotjament.

Una persona que es despla?a a una altra ciutat per estudiar t¨¦ b¨¤sicament tres alternatives d¡¯allotjament: llogar un pis o una habitaci¨®; aconseguir una pla?a en una resid¨¨ncia universit¨¤ria; o entrar en un col¡¤legi major.

El primer cas, el lloguer d¡¯un pis, ¨¦s el m¨¦s habitual entre els estudiants, per¨° ara est¨¤ condicionat per l¡¯increment del cost d¡¯arrendament dels habitatges. Durant el 2018 va pujar en el conjunt d¡¯Espanya un 9,3%, un augment m¨¦s acusat als nuclis urbans (des del 2014, el lloguer s¡¯ha incrementat un 41,9% i un 38,5% a Madrid i Barcelona, respectivament), segons les dades de l¡¯estudi Informe resid¨¨ncies d¡¯estudiants a Espanya, de la consultora immobili¨¤ria JLL.

Per¨° alguns opten per l¡¯allotjament residencial. El perfil d¡¯aquests estudiants universitaris ¨¦s d¡¯un poder adquisitiu m¨¦s alt, tot i que pocs cursen tota la carrera vivint en una resid¨¨ncia.

¡°Jo vaig estar dos anys a la resid¨¨ncia de la Salle Bonanova [Barcelona]. El primer any vaig pagar 650 euros al mes, i el segon, 750, amb pensi¨® completa, uns horaris marcats... Em va anar molt b¨¦ per comen?ar a con¨¨ixer gent¡±, explica N¨²ria Ros, estudiant de tercer any de Periodisme. ¡°Va ser un esfor? molt important per a la meva fam¨ªlia, perqu¨¨, a m¨¦s, les condicions no s¨®n sempre les millors. Ara estic en un pis i pago la meitat del que pagava¡±, assenyala.

L¡¯oferta de les resid¨¨ncies encara est¨¤ m¨¦s ajustada que la dels pisos a les ciutats amb ¨¤mplia pres¨¨ncia d¡¯estudiants de graus i postgraus. A Espanya hi ha 844 resid¨¨ncies universit¨¤ries (amb 68.479 places) i 181 col¡¤legis majors (amb 22.587 places). En total, amb dades del 2018 recollides a l¡¯informe de JLL, hi ha 91.066 places per a 491.116 estudiants despla?ats ¡ªdel total d¡¯1,3 milions de persones que van estudiar un grau, un m¨¤ster o un curs de doctorat.

Les resid¨¨ncies necessiten un conveni de col¡¤laboraci¨® amb les universitats. La majoria s¨®n propietat de grans empreses immobili¨¤ries, que gestionen el negoci i nom¨¦s ofereixen algunes bonificacions als alumnes dels centres amb qu¨¨ tenen un conveni. Una minoria d¡¯aquestes resid¨¨ncies ¨¦s propietat de les universitats, que cedeixen la concessi¨® a una empresa especialitzada. Els col¡¤legis majors, en canvi, s¨®n patrimoni dels campus, ofereixen allotjament, pensi¨® completa i activitats formatives especials, i tenen els preus limitats. Els beneficis que tenen aquests centres s¡¯han d¡¯invertir a les mateixes instal¡¤lacions, que sovint s¨®n edificis antics.

Preus limitats

Mentre que als col¡¤legis majors el preu ha d¡¯estar limitat per les universitats, a les resid¨¨ncies el marca el contracte, que ha d¡¯estipular si es limita el cost o si es deixa que es reguli segons el mercat. ?s el cas d¡¯una de les ¨²ltimes que ha obert, una resid¨¨ncia propietat de la Universitat de Barcelona que est¨¤ gestionada per Nexo. En plena crisi i retallades de finan?ament, la universitat catalana (que arrossega un d¨¨ficit acumulat que ha passat de 82,7 milions a 44,6 milions) va optar per cedir uns terrenys a Nexo i encarregar-li la construcci¨® i l¡¯explotaci¨® d¡¯una resid¨¨ncia durant 50 anys. A canvi, rebria un pagament de 9,3 milions d¡¯euros i l¡¯1,1% dels ingressos bruts de la gesti¨® cada any.

El contracte no va fixar un l¨ªmit ni unes bonificacions en els preus que han de pagar els llogaters, que es regeixen segons el mercat immobiliari. Aix¨ª, l¡¯habitaci¨® m¨¦s barata, de 14 metres quadrats, lavabo i cuina compartits, amb pensi¨® completa i una neteja a la setmana, val 1.100 euros al mes. ¡°En un moment determinat ens va ajudar a superar una mica la crisi, per¨° la universitat no fa negoci amb aix¨°, ni de bon tros¡±, defensa Merc¨¨ Puig, vicerectora d¡¯Estudiants de la Universitat de Barcelona, un centre que disposa d¡¯un pressupost anual de 370 milions d¡¯euros.

Una operaci¨® similar a la de Barcelona va ser la protagonitzada per l¡¯empresa especialitzada Knightsbridge Student Housing a Madrid, on va construir el 2015 la resid¨¨ncia El Faro, en uns terrenys abans propietat de la Universitat Complutense de Madrid, el campus presencial m¨¦s gran d¡¯Espanya.

Operada per l¡¯empresa Nexo, les habitacions, amb pensi¨® completa, van dels 1.200 als 1.500 euros per persona. El potencial del negoci immobiliari ¡ªamb una rendibilitat del 5,5%, tot i que segons experts del sector pot arribar al 10%¡ª s'est¨¦n a tot Espanya, en especial a les grans ciutats. I ha fet que en els ¨²ltims anys hagi crescut la inversi¨® estrangera en aquest sector.

Les dues principals empreses que operen a Espanya, Resa i Nexo, han estat comprades en els ¨²ltims anys per les companyies Greystar i GSA, procedents dels Estats Units i Dubai, respectivament, amb suport de fons d'inversi¨® estrangers. El 2020 est¨¤ previst que el mercat s¡¯ampli? fins als 98.500 llits, amb un creixement m¨¦s significatiu a les comunitats de Madrid, Catalunya, Castella i Lle¨® i Andalusia.

El dret a l¡¯estudi

¡°La realitat ¨¦s que estudiar fora t¨¦ uns costos molt elevats, i es pot arribar a veure afectat el dret a l¡¯estudi. No s¡¯hauria de fer negoci amb aix¨°¡±, reclama per la seva banda Carles L¨®pez, portaveu de l¡¯associaci¨® d¡¯estudiants Canae. El sistema de beques amb prou feines cobreix la necessitat d¡¯allotjament quan l¡¯alumnat es despla?a a una prov¨ªncia que no ¨¦s la d¡¯origen. Segons consta al Ministeri d¡¯Educaci¨®, nom¨¦s existeix una quantitat de 1.500 euros a l¡¯any associada a la necessitat de resid¨¨ncia.

Carlos Cano, director comercial i d¡¯operacions de Resa, defensa que el problema no t¨¦ tant a veure amb les resid¨¨ncies com amb la pressi¨® immobili¨¤ria que hi ha a les grans ciutats, on el preu del lloguer d¡¯habitatges ha patit importants increments en els ¨²ltims anys. ¡°En el nostre cas, a m¨¦s, les nostres resid¨¨ncies tenen limitat el preu de les habitacions per les universitats¡±, explica.

Una de les que gestiona Resa (que t¨¦ l¡¯11% del total de places a Espanya) ¨¦s la resid¨¨ncia universit¨¤ria del campus de la Universitat Pompeu Fabra, a Barcelona, on es poden trobar habitacions per 500 euros al mes sense comptar els ¨¤pats. Per¨° no nom¨¦s s¨®n centres per allotjar estudiants universitaris. Aquesta mateixa resid¨¨ncia es pot trobar en portals per a allotjament tur¨ªstic per una mica m¨¦s de 100 euros la nit. ¡°Tenim llic¨¨ncia d¡¯alberg durant el per¨ªode de vacances¡±, defensa Can¨®s.

En el cas dels col¡¤legis majors, en el curs 2016-2017 el preu mitj¨¤ de les habitacions era de 1.090 euros al mes. ¡°Els ingressos que obtenen els col¡¤legis majors han de revertir en inversions a les mateixes instal¡¤lacions, encara que la universitat pot decidir utilitzar-los en un altre sentit, forma part del pressupost¡±, explica Montserrat Lavado, directora dels col¡¤legis majors de la Universitat de Barcelona. El 2019, els ingressos previstos en aquestes instal¡¤lacions pugen a 6,7 milions d¡¯euros.