Un cant a la vida

Un dia qualsevol, un de tants d¡¯avorriment, de seure al jard¨ª ¡°a fer la fotos¨ªntesi¡±, d¡¯aquells en qu¨¨ a la resid¨¨ncia (de la tercera edat) Bon Rep¨°s les hores passen moooolt a poc a poc, hi irromp la Marta. ?s a dir, la Solange (¡°sempre m¡¯he volgut dir aix¨ª, i a partir d¡¯ara ser¨¦ la Solange¡±, diu). I revolucionar¨¤ la vida de la resid¨¨ncia amb la seva il¡¤lusi¨® i les seves ganes de gaudir de la vida. S¨ª, de la vida, all¨¤, al Bon Rep¨°s. El Mateu (Pep Ferrer) i l¡¯Ernest (Quimet Pla), rondinaires, perepunyetes i torracollons, es faran c¨°mplices de la nouvinguda (Imma Colomer) per sacsejar la tranquil¡¤litat d'aquell espai as¨¨ptic, previsible, ensopit. ?s la nova aposta de la companyia Les Antonietes i es va estrenar aquest dimarts a la sala Villarroel dins del Grec (en cartell fins al 28 de juliol). ¡°Volia escriure sobre la situaci¨® de la gent gran, oblidada de tothom, explicada per la gent gran i sense pena, amb humor, i el millor lloc per fer-ho era un geri¨¤tric¡±, avan?a Oriol Tarras¨®n, autor i director de l¡¯obra.

El text ¨¦s ¨¤gil, divertit i punyent i, com pretenia, arrenca rialles sinceres i desperta tendresa. Passa amb naturalitat de la com¨¨dia al drama amb ritme, de vegades desfasat, i amb una credibilitat que els int¨¨rprets acaben d'arrodonir. "Volia fer una reflexi¨® sobre com volem viure, ¨¦s un cant a la vida fet per les persones que m¨¦s han viscut. 'La vida ¨¦s massa curta per viure nom¨¦s 100 anys', diu amb clarivid¨¨ncia en un moment el Mateu". Els tres protagonistes, sota el control (presumtament ferri) de la infermera (Annabel Castan), lluiten contra el sentiment de culpa, sobretot en relaci¨® amb els fills: "La Solange no ent¨¦n per qu¨¨ ja no recorda en somnis el seu marit, mort nom¨¦s tres mesos abans, per¨°, sobretot, no ent¨¦n la seva filla, que considera que si la seva mare no est¨¤ trista vol dir que no hi toca", explica Tarras¨®n. L'Ernest vol creure que el seu fill el vindr¨¤ a buscar i que si no ho fa ¨¦s "perqu¨¨ est¨¤ molt enfeinat". I el Mateu no s'atreveix a mirar el resultat d'unes an¨¤lisis.

Oriol Tarras¨®n, quan va comen?ar a escriure, tenia clara una altra cosa: "Havia de sortir un trio", diu, divertit. "Volia plasmar la idea grotesca de tres avis que s'exciten, des del carinyo i el respecte", admet. "Ells tamb¨¦ hi pensen, en el sexe", subratlla, despr¨¦s d'haver parat l'orella durant mesos a les converses i a les actituds de la gent gran. "He vist documentals, reportatges, he parlat amb ancians..."

Imma Colomer, que dona vida (i quina vida!) a la Solange, ha estat la pe?a clau de l'obra. ¡°La vaig escriure per a ella¡±, revela Tarras¨®n. "Pensava en ella i va estar encantada de participar-hi. La resta va venir despr¨¦s". L'actriu, veterana de l'escena catalana (va ser una de les fundadores del Teatre Lliure i de la companyia Els Comediants), forma (a part de fer-lo) un trio de trapelles amb els Dupond i Dupont, com anomenen els seus companys: Quimet Pla, que des de d'una cadira de rodes ofereix tot un ventall de recursos, i Pep Ferrer, el gran animador de la resid¨¨ncia des dels micros de R¨¤dio Di¨¤lisi.

L'obra ens submergeix literalment en aquesta cl¨¤ssica resid¨¨ncia. De fet, hi pul¡¤lulen venerables ancians i ancianes que omplen l'escena quan conv¨¦. Aquestes persones, triades en un c¨¤sting, fan d'aut¨¨ntics sparrings i tenen la seva funci¨® en el transcurs de la trama. "Els estem molt agra?ts", diu Tarras¨®n. "A poc a poc es van endinsant en aquesta resid¨¨ncia i es fan cada cop m¨¦s seva l'obra".

Un dia qualsevol t¨¦ la particularitat que l¡¯ha escrita el mateix director d¡¯una companyia que ha apostat molt m¨¦s (no ¨²nicament) per versionar cl¨¤ssics. Ho van fer amb Tx¨¨khov (V¨¤nia), amb Shakespeare (Otel¡¤lo?i Molt soroll per no res), Ibsen (Stockmann, versi¨® d'Un enemic del poble) o els escriptors americans del segle XX (Somni americ¨¤). ¡°Jo no he parat d¡¯escriure, en realitat¡±, diu l¡¯autor. ¡°Tinc cinc obres escrites a les quals ja trobarem sortida", diu, recordant que l'any passat ja es va fer una lectura del seu text Kiss me love a la sala Beckett.